La fi del món tal i com el coneixem

En el discurs d’acceptació del Premi Nobel, el filòsof Albert Camus afirmava que cada generació es creia destinada a refer el món, però que malauradament la seva era conscient que no podria dur a terme aquesta tasca, i que havia d’assumir-ne una de més feixuga: lluitar per impedir que el món es desfés. Seixanta anys més tard, hem acumulat intents fallits de successives generacions posteriors per assolir una societat on realment puguem sentir-nos lliures, la veritat sigui protagonista i el progrés econòmic, científic i tecnològic pugui conviure amb un desenvolupament més just, sostenible i amb menys desigualtat.

El temps que ens ha tocat viure transita vers una profunda revolució digital que podria ser una gran oportunitat per redefinir el futur del treball, les relacions, les ciutats i en definitiva la nostra manera de viure. I tot plegat dependrà en gran mesura del resultat de la guerra oberta entre les dues grans potències tecnològiques del món: EUA i Xina. Les grans empreses americanes com Google o Amazon lideren les inversions en R+D, mentre l’economia planificada xinesa creix any rere any i acumula coneixement sobre les tecnologies que estan redefinint el món, amb la intel·ligència artificial com a millor exemple. Emergeix un nou món on es destruiran milions de llocs de treball en pro de l’automatització i els algoritmes decidiran no només el que volem comprar, sinó que també condicionaran les decisions més importants de la nostra vida creant nous dilemes ètics. Sectors clau i empreses es transformaran o desapareixeran fruït de la digitalització, i ens tornarem més dependents de les tecnologies xineses i americanes. Mentrestant Europa viu en un atzucac d’identitat. Som espectadors que observem amb atonia aquest canvi de paradigma, amb cessions constants als dos gegants tecnològics sense una aposta decidida per esdevenir un actor clau. Talment es com si Europa hagués assumit les paraules de Camus i simplement es resigni- de manera poc reeixida- a impedir que el món tal i com l’havíem conegut des d’una visió europea no es desfaci. Podem consolar-nos en la manca del lideratge polític, però també des del sector empresarial cal reivindicar que necessitem nous lideratges econòmics. Empresaris que assumeixin la responsabilitat d’oferir un relat transformador des d’Europa cap al món i de ciutadans que els puguin reconèixer com a referents innovadors i models ètics a seguir en la revolució tecnològica que definirà el món del proper segle. 

Article Empresarial Girona, número 50

Tot el que no sabem de la Industria 4.0., ni gosem preguntar

Michael Porter, probablement l’acadèmic més influent en gestió empresarial, en una conferència recent explicava perquè totes les empreses necessitaven una estratègia sobre Realitat Augmentada. La Harvard Business Review ha fet una recopilació d’articles sobre tot el que hauria de conèixer un directiu sobre aquesta tecnologia. L’escola de negocis del MIT difon recurrentment recomanacions per adaptar l’estratègia al canvi de paradigma que implicarà la intel·ligència artificial. I així podríem seguir amb més exemples, i es que arreu del món experts adverteixen de les oportunitats- i dels riscos de no adoptar–aquestes tecnologies en tots els sectors productius i la profunda transformació que pot representar en les dinàmiques competitives actuals. Pobres directius si haguessin de saber de tot, alguns ni s’atreveixen a preguntar com els afectarà davant del vertigen que causa tot allò que desconeixem.

De la meva experiència en el món empresarial dirigint un clúster observo com s’han transformat les prioritats en la recerca de la majoria de sectors productius en els darrers anys. A l’R+D sectorial de sempre, s’hi afegeix una capa d’innovació transversal relacionada amb la Industria 4.0., amb iniciatives en internet de les coses, realitat augmentada, bessons digitals, ciberseguretat, ús de sistemes d’intel·ligència artificial, robòtica col·laborativa o Impressió 3D. Tecnologies que transformen a passos accelerats els  negocis amb millores de la productivitat impensables fa uns anys, emergeixen productes de darrera generació, s’incorporen tecnologies per a millorar l’experiència del client o fins i tot es creen nous models de negoci i noves cadenes de valor. Aquesta onada de revolució digital fomenta, amb més intensitat encara, les estratègies cooperatives. És la suma d’una dinàmica accelerada de transformació, amb noves àrees d’expertesa complexes i amb molta incertesa en la seva aplicació junt amb un cert desconeixement  o impotència en com afrontar aquest repte amb els recursos interns. I es en aquestes circumstàncies que la innovació oberta és part de la resposta. Millor  repartir prudentment el risc i les inversions amb socis de projectes, multiplicar la cooperació per abastar totes aquestes noves disciplines, i fer un cert exercici d’imprescindible modèstia: preguntant, aprenent i col·laborant dels que lideren aquesta revolució. I es que com molt bé deia Bill Joy cofundador de Sun Microsystems: “No importa qui siguis, algunes de les persones més intel·ligents del món treballen per algú altre”.

Article Empresarial Girona nº49 Gener-Març 2019

10 llibres del 2018

1.     Anna Karenina. Lev Tolstoi. Edicions. Proa  (2013, edició original 1933).

2.     4 3 2 1. Paul Auster. Seix Barral (2017)

3.     El mapa i el territori. Michel Houellebecq. Anagrama (2011, edició original 2010)

4.     Ravelstein. Saul Bellow. Edicions 62 (2000)

5.     Les nits blanques. Fiódor Dostoievski. Angle editorial (2015, edició original 1848)
6.     Deudas y dolores. Philip Roth. Random House Mondadori (2012, edició original 1961)
7.     Els ponts de Madison County. Robert James Waller. Columna (1994, edició original 1992)

8.     L'art de portar gavardina. Sergi Pàmies. Quaderns Crema (2018)

9.     El amante. Marguerite Duras. (2002, edició original 1985)
10.     Taxi. Carlos Zanón,. Salamandra (2017) 

Competir globalment des de Girona

L’economia catalana viu un moment dolç: noves inversions de multinacionals, tant tecnològiques com empreses amb impacte mundial i molt especialment excel·lents novetats en el món de l’emprenedoria i la captació de talent. Barcelona apareix sempre en el centre de moltes d’aquestes notícies positives, i és quelcom a reflexionar des d’una perspectiva territorial. La darrera mostra, una enquesta a 350.000 treballadors de 200 països on s’assenyala com la quarta ciutat del món preferida per treballar consolidant la ciutat com el Hub de start ups del sud d’Europa. Girona es troba a poc més de 30 minuts de la capital, però no és tan evident que alguns dels motors de les nostres comarques estiguin tan ben afinats.

Podríem parlar de la situació del Parc científic i tecnològic que convida poc a l’optimisme o la manca d’una estratègia potent, amb recursos i coordinada per a la promoció econòmica des de les administracions locals on sembla que cadascun fa -amb més o menys èxit- la seva pròpia batalla. Ara bé, també hi ha elements positius sobre els que construir. M’agradaria destacar-ne un, la consolidació d’empreses que fa 10 o 15 anys eren projectes incipients i avui juguen a la primera lliga. Parlar a Girona d’empreses fa uns anys era parlar d’un centenar d’empreses industrials històriques, moltes de les quals altament innovadores, internacionalitzades i el pal de paller encara avui de la nostra economia. Però a aquestes, ara s’hi afegeixen noves empreses que podrien haver-se ubicat a Barcelona, però que han decidit restar a Girona i són altament competitives. Penso en dos casos paradigmàtics però no únics, l’Eurekakids de l’Erik Mayol i Tradeinn amb en David Martin i en Didac Lee al capdavant. Amb indicadors econòmics i  creixements envejables, un futur ple de possibilitats per a empreses amb facturacions rellevants i en sectors amb gran potencial per internacionalitzar-se encara més, que s’enorgulleixen d’estar ubicats a Girona i ser empreses globals amb presència a més de 100 països. L’ecosistema empresarial gironí és de ben segur més complex, diversificat i sofisticat que fa uns anys, i també amb alguns motius per a l’optimisme.

Article Empresarial Girona nº47 Octubre-Desembre

Emprenedoria i unicorns

El salt endavant de l’ecosistema emprenedor català en els darrers anys és un fet i són moltes les notícies i els indicadors que avalen aquesta afirmació. Només cal observar els resultats d’algunes de les infraestructures de suport que -tímidament i amb inversions relativament petites- organismes públics van fer fa més de quinze anys, o com segueixen apareixen nous programes  sota el paraigua de Catalunya Emprèn. Així mateix algunes grans companyies catalanes creen acceleradores de start ups com una part més de la seva estratègia de reinvenció del seu procés d’innovació. Es multipliquen les entitats focalitzades en l’emprenedoria, amb companyies especialitzades en valoritzar empreses de base tecnològica o espais pensats per acollir i recolzar a emprenedors dinamitzats per múltiples actors. L’atracció de grans companyies tecnològiques i centres d’R+D internacionals també ha estat possible perquè disposem d’unes 2.000 start ups i 30 acceleradores en l’àrea de Barcelona que complementen l’oferta científica excel·lent o els factors més convencionals d’atracció d’inversions.

Ara bé, el gran repte a Catalunya i Europa és aconseguir incrementar el número de start ups d’alt impacte en l’economia productiva. Ja que tot i que existeixen casos d’èxit a Catalunya fruït de tots aquests anys com Fractus o Scytl, encara hi ha camí per recórrer. Els indicadors recentment presentats en l’informe Science, Research and Innovation Performance of the EU-2018, ens diuen per exemple que els unicorns (empreses que arriben a un valor de 1.000 Milions de dòlars en els seus processos d’aixecament de capital) és molt menor en les universitats europees que les americanes (17 front a 146) i que a 2017 als EUA hi havia 106 unicorns nous, a Xina 59 i a tota la UE només 26. El proper gran canvi de paradigma serà el dimensionament de les nostres start ups perquè esdevinguin les futures grans empreses catalanes les properes dècades. Invertir en emprenedoria i en ajudar en aconseguir nous unicorns seria una de les millors inversions del país, en un moment que algunes companyies tradicionals es venen o perden pes davant dels processos de concentració i globalització. 

Article Empresarial Girona nº46 Juliol-Agost-Setembre

La reinvenció de productes madurs

Els casos d’èxit habituals en l’empresa recorren de manera natural a les grans multinacionals o a determinats sectors tecnològics que per se es consideren innovadors. Ara bé, resulta interessant conèixer companyies madures que són capaces d’innovar a partir de productes amb una llarga trajectòria que convidarien a inèrcies i barreres al canvi. Recentment llegia un article que comparava dues begudes amb orígens similars però amb trajectòries ben diferents: Anís del Mono i Jägermeister. Totes dues nascudes fa dècades, amb una elevada graduació, envàs molt característic i similituds evidents en els seus mercats primigenis. Però mentre la marca d’anís és un producte encara avui amb un consum limitat, focalitzat a Espanya i un perfil més aviat de gent gran; Jägermeister la beguda alemanya inicialment destinada a caçadors i camperols s’ha reinventat del tot. Avui està present en més de 100 països, ven 90 milions d’ampolles anuals i té un posicionament destacat com a beguda per a joves tant en discoteques, clubs indies i l’oci nocturn en general.

Més enllà de les bondats del producte en si mateix- o de les nefastes conseqüències de l’abús de la mateixa, i que probablement seria un àmbit de reflexió més social o de salut que no pas empresarial- el seu èxit va molt més enllà de les qualitats pròpies de la beguda i que en cap cas voldria menystenir. Han innovat en altres dimensions més enllà que el propi producte o l’ampolla que podria ser el més previsible, i ha permès a Jägermeister generar interessants aliances amb el món de la música tant pel que fa a la promoció de concerts, l’organització de gires de rock i en general esdeveniments fora del convencional; potenciar el vincle amb el client mitjançant exitoses campanyes en les xarxes socials o llançar un curtmetratge plens d’imatges de tatuatges que tenen en aquesta marca la referència; o millor l’experiència en el desenvolupament de productes complementaris com els dispensadors propis (més de 130.000 al món) per oferir aquesta beguda ben freda en molts locals del nit. Un darrer exemple, potser anecdòtic en el múltiple merchandising desenvolupat, és la maquina tipus videojoc que es pot trobar en un local de nit gironí que té com a protagonista l’icònic cérvol,...algú pot imaginar quelcom similar amb el terrorífic mico de l’Anís? 

Article Empresarial Girona nº45Abril-Maig-Juny 2018

Records de l’empresa d’ahir

Realment les nostres organitzacions aprenen dels errors, dels encerts, de les oportunitats que vam deixar escapar i les decisions que van canviar el rumb de la companyia o que simplement van allargar la letargia en la qual deixem passar els dies? Segur que molts directius en el seu fur intern hi han reflexionat quan fan balanç de la seva trajectòria o en els moments de dubte. Quan llegeixo algun cas d’escola de negocis, sempre penso en quantes bones histories de pimes es perdran i com les aules d’empresa queden soterrades pels casos de grans companyies amb la aquiescència dels professors, entre els quals m’incloc. Malauradament tampoc les memòries d’empresaris no abunden tant com les dels polítics, artistes i famosos, i encara menys aquelles amb prou qualitat i profunditat, que destil·lin una certa autenticitat i vagin més enllà d’explicar algunes lliçons més morals que empresarials en un recorregut vital. Els fracassos només solen ser els prolegòmens de l’èxit posterior, i encara que l’autocomplaença sigui quelcom habitual en els exercicis memorístics, cal saber llegir molt bé entre línies per extreure’n autèntiques lliçons de management. 

La lògica dels temps actuals és la d’acumular informació ingent, i confiar en les noves tecnologies- amb la Intel·ligència artificial i el Big Data al capdavant- per donar ordre i coneixement rellevant per a la presa de decisions. Ara bé no estic segur que apliquem el mateix entusiasme i temps en l’aprenentatge organitzatiu, en escoltar i aprendre sobre l’art de dirigir les organitzacions. Stefan Zweig en el meravellós El Món d’ahir, afirmava que no considerava la memòria com un mecanisme que retè o perd quelcom per atzar, sinó com una força que ordena sàviament, i que de fet, tot el que oblidem ja havia estat condemnat a ser oblidat pel nostre instint. Potser per això, escoltar la historia d’un empresari explicada en primera persona, passada pel sedàs de la seva pròpia memòria tal i com l’interpreta Zweig, pot convertir-se en una experiència enormement enriquidora i estimulant en repensar com dirigir l’empresa del demà.

Article Empresarial Girona nº 44 Gener-Febrer-Març 2018