Ahir
en el ple de l’Ajuntament de Girona i des del grup del PSC vaig intervenir per
tractar dos temes que em semblen rellevants i que a continuació intento reproduir
en el nostre posicionament (Impuls a la creació de l'agència de promoció econòmica i el Pla Local de Joventut de Girona 2012-2015), i vaig fer un prec i una pregunta (sobre la incineradora i seguretat a l'estació):
Creació de l’Agència
de Promoció Econòmica de Girona
A
una moció presentada pel PP on es reclama que no es demori més la creació de l’Agència
de Promoció Econòmica de Girona el nostre grup va donar-hi ple suport. És un
tema que de manera reiterativa el PSC i el PP hem reclamat de manera molt activa
(crec que hem preguntat pel tema 6 o 7 vegades com a mínim). Alguns grups o no
estaven a favor o simplement van fer veure que no anava amb ells i que s’esperarien
a que el PP i CiU fes una proposta i un cronograma ja que formava part del seu
acord de cartipàs (?). Com el mateix grup afirmava, apliquem diferents maneres
de fer oposició. Jo sempre he pensat que davant d’un grup en minoria el que cal
es fer propostes i buscar consensos, i si cal, pressionar perquè tirin endavant
polítiques d'interès per la ciutat. Val a dir, que el govern municipal sempre ha triat el PP per sumar
i per tant la mà estesa de la resta de grups poques vegades ha estat recollida.
Tornant
al tema, els motius en contra –entre d’altres que es van argumentar- era que es
crearien duplicitats, redundàncies i càrrecs de confiança. En la meva opinió si
es fa bé hauria de ser just el contrari, un ens de concertació públic-privat on
es pugui compartir una sola estratègica comuna de promoció econòmica per Girona
i àrea metropolitana, i on es comparteixin recursos per guanyar eficiència i
alinear estratègicament unes prioritats per l’àrea de Girona. Hi ha qui defensa
que aquesta és una missió estrictament pública, bé, crec que els models de
promoció econòmica més avançats ens mostren les avantatges d’un model compartit
i concertat, amb implicació del sector privat i la universitat. L’acord
estratègic promogut per l’HC Antoni Castells i dirigit per l’Andreu Morillas i
en Marcel Prunera són una mostra de la potència que tenen les polítiques de
concertació, per mi segueix sent un referent en l’acord de prioritats
econòmiques i socials al nostre país i que caldria considerar com traslladar a
nivell més local. En relació a l’organització, un model com el de Global Lleida
liderat per l’alcalde Àngel Ros i amb la tasca directiva de Xavier Pont és el
millor exemple de com les cambres, l’Ajuntament, les patronals, la universitat
i la diputació poden sumar per crear un sol organisme on s’integren funcionaris
i treballadors de diverses entitats sota una sola direcció. Són models que
espero que a Girona es tinguin en compte.
Tot
i que la meva intervenció va ser força diferent precisament per matisar les
intervencions del grups precedents i perquè m’agrada construir el discurs a
mesura que parlo, algunes reflexions prèvies que em sembla que recullen els
elements més importants de la meva intervenció:
El nostre grup
votarà a favor d’aquesta moció, el missatge clau al nostre entendre i que
demanem una vegada més i de manera reiterativa en aquest govern es que no es
demori més la creació de l’agència de promoció econòmica. És una demanda
constant del grup del PP i del nostre grup en els precs que li hem fet al llarg
del darrer any i que ha avançat, sent generosos, a una velocitat molt
millorable.
Sincerament, de
poc serveix explicar-nos a cada ple com evolucionen els aturats de la ciutat,
informació que tothom pot consultar en els serveis estadístics, si no disposem
dels instruments que la crisi ens demana per poder donar nous serveis i
programes que resolguin les noves problemàtiques, així com l’impuls i el
lideratge que cal en aquests moments per part de l’Ajuntament de Girona.
L’agència de promoció econòmica era una de les principals propostes que fèiem
en el nostre programa electoral, és un instrument, no una fi en si mateixa,
però al nostre entendre hauria de ser una eina de concertació dels agents
públics-privats, que sigui capaç de mirar més enllà de la ciutat de Girona i que sincerament, no entenem que hagi calgut
més d’un any per fer una primera proposta o esborrany.