Pàgines

5 de setembre del 2011

La universitat, un gran actor i actiu territorial

La universitat, un gran actor i actiu territorial

Girona Empresarial. Nº18 Juliol-Agost-Setembre de 2011

Quan parlem d’universitat i empresa sovint acabem en el tòpic de la nula comprensió mútua, quan no del profund desconeixement o del voluntarisme en determinats projectes però sense resultats de profit. Tanmateix, hi ha notables exemples de col•laboracions reeixides entre universitat i empresa, com ara grups de recerca amb col•laboracions empresarials internacionals o empreses gironines com Metalquimia i Casademont que han aprofitat patents i know-how de l’oferta tecnològica pública, en aquest cas de l’IRTA, amb excel•lents resultats. A vegades ens obsessionem amb què la universitat s’entengui amb les empreses més properes del territori; crec que si succeeix és una bona notícia, però forçar aquesta relació no fa més que limitar les potencialitats dels grups de recerca, que a dia d’avui forçosament han de ser internacionals, i de les possibilitats empresarials de trobar les tecnologies que realment necessiten els seus departaments d’R+D. És un error circumscriure les externalitats positives que la universitat pot generar per a un territori només a la transferència tecnològica empresarial. Entre altres, també genera talent localment, n’atrau d’internacional, facilita l’emprenedoria, promou activitat econòmica territorial i, sobretot, és la infraestructura de coneixement més potent que tenen les nostres comarques, i això en la nova economia és la base per a seguir sent competitius i a la vegada contribuir a una societat més formada.
Estem en un moment d’emergència d’estructures organitzatives en xarxa, en el que és lògic i necessari que, per exemple, diverses universitats de tota Catalunya col•laborin entre elles més estretament tant en la docència com la transferència tecnològica o la recerca, camp en el que està demostrat que la massa crítica és un factor important per destacar en l’exigent món de l’R+D. Ara bé, hi ha una diferència notable entre una desitjable i ordenada estructura en xarxa, col•laborativa on tots els participants hi guanyen, i els riscos existents d’una voluntat centralitzadora, en la qual les universitats “perifèriques” o “territorials” tinguin petites especialitzacions on hagin d’excel•lir, mentre que en la resta d’estudis i àmbits de recerca es caigui en l’atonia d’un perfil baix o un paper secundari. Molta gent s’ha esforçat en aconseguir una universitat a Girona com la que tenim, de ben segur millorable, però peça clau del sistema d’innovació gironí. Estiguem amatents quan de l’eficiència i austeritat que ara ens demanen es pugui passar a una indesitjable vocació centralitzadora i homogeneïtzadora que propugnen alguns o a una restricció pressupostària que condicioni el seu futur. Per les comarques gironines, la Universitat ha estat un gran motor econòmic, i segueix essent una oportunitat plena de potencialitats a la que cal donar suport entre tots.

Xavier Amores