Pàgines

7 de desembre del 2018

Competir globalment des de Girona


L’economia catalana viu un moment dolç: noves inversions de multinacionals, tant tecnològiques com empreses amb impacte mundial i molt especialment excel·lents novetats en el món de l’emprenedoria i la captació de talent. Barcelona apareix sempre en el centre de moltes d’aquestes notícies positives, i és quelcom a reflexionar des d’una perspectiva territorial. La darrera mostra, una enquesta a 350.000 treballadors de 200 països on s’assenyala com la quarta ciutat del món preferida per treballar consolidant la ciutat com el Hub de start ups del sud d’Europa. Girona es troba a poc més de 30 minuts de la capital, però no és tan evident que alguns dels motors de les nostres comarques estiguin tan ben afinats.

Podríem parlar de la situació del Parc científic i tecnològic que convida poc a l’optimisme o la manca d’una estratègia potent, amb recursos i coordinada per a la promoció econòmica des de les administracions locals on sembla que cadascun fa -amb més o menys èxit- la seva pròpia batalla. Ara bé, també hi ha elements positius sobre els que construir. M’agradaria destacar-ne un, la consolidació d’empreses que fa 10 o 15 anys eren projectes incipients i avui juguen a la primera lliga. Parlar a Girona d’empreses fa uns anys era parlar d’un centenar d’empreses industrials històriques, moltes de les quals altament innovadores, internacionalitzades i el pal de paller encara avui de la nostra economia. Però a aquestes, ara s’hi afegeixen noves empreses que podrien haver-se ubicat a Barcelona, però que han decidit restar a Girona i són altament competitives. Penso en dos casos paradigmàtics però no únics, l’Eurekakids de l’Erik Mayol i Tradeinn amb en David Martin i en Didac Lee al capdavant. Amb indicadors econòmics i  creixements envejables, un futur ple de possibilitats per a empreses amb facturacions rellevants i en sectors amb gran potencial per internacionalitzar-se encara més, que s’enorgulleixen d’estar ubicats a Girona i ser empreses globals amb presència a més de 100 països. L’ecosistema empresarial gironí és de ben segur més complex, diversificat i sofisticat que fa uns anys, i també amb alguns motius per a l’optimisme.

Article Empresarial Girona nº47 Octubre-Desembre

3 de setembre del 2018

Emprenedoria i unicorns


El salt endavant de l’ecosistema emprenedor català en els darrers anys és un fet i són moltes les notícies i els indicadors que avalen aquesta afirmació. Només cal observar els resultats d’algunes de les infraestructures de suport que -tímidament i amb inversions relativament petites- organismes públics van fer fa més de quinze anys, o com segueixen apareixen nous programes  sota el paraigua de Catalunya Emprèn. Així mateix algunes grans companyies catalanes creen acceleradores de start ups com una part més de la seva estratègia de reinvenció del seu procés d’innovació. Es multipliquen les entitats focalitzades en l’emprenedoria, amb companyies especialitzades en valoritzar empreses de base tecnològica o espais pensats per acollir i recolzar a emprenedors dinamitzats per múltiples actors. L’atracció de grans companyies tecnològiques i centres d’R+D internacionals també ha estat possible perquè disposem d’unes 2.000 start ups i 30 acceleradores en l’àrea de Barcelona que complementen l’oferta científica excel·lent o els factors més convencionals d’atracció d’inversions.

Ara bé, el gran repte a Catalunya i Europa és aconseguir incrementar el número de start ups d’alt impacte en l’economia productiva. Ja que tot i que existeixen casos d’èxit a Catalunya fruït de tots aquests anys com Fractus o Scytl, encara hi ha camí per recórrer. Els indicadors recentment presentats en l’informe Science, Research and Innovation Performance of the EU-2018, ens diuen per exemple que els unicorns (empreses que arriben a un valor de 1.000 Milions de dòlars en els seus processos d’aixecament de capital) és molt menor en les universitats europees que les americanes (17 front a 146) i que a 2017 als EUA hi havia 106 unicorns nous, a Xina 59 i a tota la UE només 26. El proper gran canvi de paradigma serà el dimensionament de les nostres start ups perquè esdevinguin les futures grans empreses catalanes les properes dècades. Invertir en emprenedoria i en ajudar en aconseguir nous unicorns seria una de les millors inversions del país, en un moment que algunes companyies tradicionals es venen o perden pes davant dels processos de concentració i globalització. 

Article Empresarial Girona nº46 Juliol-Agost-Setembre

2 de setembre del 2018

La reinvenció de productes madurs


Els casos d’èxit habituals en l’empresa recorren de manera natural a les grans multinacionals o a determinats sectors tecnològics que per se es consideren innovadors. Ara bé, resulta interessant conèixer companyies madures que són capaces d’innovar a partir de productes amb una llarga trajectòria que convidarien a inèrcies i barreres al canvi. Recentment llegia un article que comparava dues begudes amb orígens similars però amb trajectòries ben diferents: Anís del Mono i Jägermeister. Totes dues nascudes fa dècades, amb una elevada graduació, envàs molt característic i similituds evidents en els seus mercats primigenis. Però mentre la marca d’anís és un producte encara avui amb un consum limitat, focalitzat a Espanya i un perfil més aviat de gent gran; Jägermeister la beguda alemanya inicialment destinada a caçadors i camperols s’ha reinventat del tot. Avui està present en més de 100 països, ven 90 milions d’ampolles anuals i té un posicionament destacat com a beguda per a joves tant en discoteques, clubs indies i l’oci nocturn en general.

Més enllà de les bondats del producte en si mateix- o de les nefastes conseqüències de l’abús de la mateixa, i que probablement seria un àmbit de reflexió més social o de salut que no pas empresarial- el seu èxit va molt més enllà de les qualitats pròpies de la beguda i que en cap cas voldria menystenir. Han innovat en altres dimensions més enllà que el propi producte o l’ampolla que podria ser el més previsible, i ha permès a Jägermeister generar interessants aliances amb el món de la música tant pel que fa a la promoció de concerts, l’organització de gires de rock i en general esdeveniments fora del convencional; potenciar el vincle amb el client mitjançant exitoses campanyes en les xarxes socials o llançar un curtmetratge plens d’imatges de tatuatges que tenen en aquesta marca la referència; o millor l’experiència en el desenvolupament de productes complementaris com els dispensadors propis (més de 130.000 al món) per oferir aquesta beguda ben freda en molts locals del nit. Un darrer exemple, potser anecdòtic en el múltiple merchandising desenvolupat, és la maquina tipus videojoc que es pot trobar en un local de nit gironí que té com a protagonista l’icònic cérvol,...algú pot imaginar quelcom similar amb el terrorífic mico de l’Anís? 

Article Empresarial Girona nº45Abril-Maig-Juny 2018

Records de l’empresa d’ahir


Realment les nostres organitzacions aprenen dels errors, dels encerts, de les oportunitats que vam deixar escapar i les decisions que van canviar el rumb de la companyia o que simplement van allargar la letargia en la qual deixem passar els dies? Segur que molts directius en el seu fur intern hi han reflexionat quan fan balanç de la seva trajectòria o en els moments de dubte. Quan llegeixo algun cas d’escola de negocis, sempre penso en quantes bones histories de pimes es perdran i com les aules d’empresa queden soterrades pels casos de grans companyies amb la aquiescència dels professors, entre els quals m’incloc. Malauradament tampoc les memòries d’empresaris no abunden tant com les dels polítics, artistes i famosos, i encara menys aquelles amb prou qualitat i profunditat, que destil·lin una certa autenticitat i vagin més enllà d’explicar algunes lliçons més morals que empresarials en un recorregut vital. Els fracassos només solen ser els prolegòmens de l’èxit posterior, i encara que l’autocomplaença sigui quelcom habitual en els exercicis memorístics, cal saber llegir molt bé entre línies per extreure’n autèntiques lliçons de management. 

La lògica dels temps actuals és la d’acumular informació ingent, i confiar en les noves tecnologies- amb la Intel·ligència artificial i el Big Data al capdavant- per donar ordre i coneixement rellevant per a la presa de decisions. Ara bé no estic segur que apliquem el mateix entusiasme i temps en l’aprenentatge organitzatiu, en escoltar i aprendre sobre l’art de dirigir les organitzacions. Stefan Zweig en el meravellós El Món d’ahir, afirmava que no considerava la memòria com un mecanisme que retè o perd quelcom per atzar, sinó com una força que ordena sàviament, i que de fet, tot el que oblidem ja havia estat condemnat a ser oblidat pel nostre instint. Potser per això, escoltar la historia d’un empresari explicada en primera persona, passada pel sedàs de la seva pròpia memòria tal i com l’interpreta Zweig, pot convertir-se en una experiència enormement enriquidora i estimulant en repensar com dirigir l’empresa del demà.

Article Empresarial Girona nº 44 Gener-Febrer-Març 2018