Pàgines

4 d’octubre del 2019

La fi del món tal i com el coneixem


En el discurs d’acceptació del Premi Nobel, el filòsof Albert Camus afirmava que cada generació es creia destinada a refer el món, però que malauradament la seva era conscient que no podria dur a terme aquesta tasca, i que havia d’assumir-ne una de més feixuga: lluitar per impedir que el món es desfés. Seixanta anys més tard, hem acumulat intents fallits de successives generacions posteriors per assolir una societat on realment puguem sentir-nos lliures, la veritat sigui protagonista i el progrés econòmic, científic i tecnològic pugui conviure amb un desenvolupament més just, sostenible i amb menys desigualtat.

El temps que ens ha tocat viure transita vers una profunda revolució digital que podria ser una gran oportunitat per redefinir el futur del treball, les relacions, les ciutats i en definitiva la nostra manera de viure. I tot plegat dependrà en gran mesura del resultat de la guerra oberta entre les dues grans potències tecnològiques del món: EUA i Xina. Les grans empreses americanes com Google o Amazon lideren les inversions en R+D, mentre l’economia planificada xinesa creix any rere any i acumula coneixement sobre les tecnologies que estan redefinint el món, amb la intel·ligència artificial com a millor exemple. Emergeix un nou món on es destruiran milions de llocs de treball en pro de l’automatització i els algoritmes decidiran no només el que volem comprar, sinó que també condicionaran les decisions més importants de la nostra vida creant nous dilemes ètics. Sectors clau i empreses es transformaran o desapareixeran fruït de la digitalització, i ens tornarem més dependents de les tecnologies xineses i americanes. Mentrestant Europa viu en un atzucac d’identitat. Som espectadors que observem amb atonia aquest canvi de paradigma, amb cessions constants als dos gegants tecnològics sense una aposta decidida per esdevenir un actor clau. Talment es com si Europa hagués assumit les paraules de Camus i simplement es resigni- de manera poc reeixida- a impedir que el món tal i com l’havíem conegut des d’una visió europea no es desfaci. Podem consolar-nos en la manca del lideratge polític, però també des del sector empresarial cal reivindicar que necessitem nous lideratges econòmics. Empresaris que assumeixin la responsabilitat d’oferir un relat transformador des d’Europa cap al món i de ciutadans que els puguin reconèixer com a referents innovadors i models ètics a seguir en la revolució tecnològica que definirà el món del proper segle. 


Article Empresarial Girona, número 50