En el discurs d’acceptació del Premi Nobel, el filòsof Albert Camus
afirmava que cada generació es creia destinada a refer el món, però que
malauradament la seva era conscient que no podria dur a terme aquesta tasca, i
que havia d’assumir-ne una de més feixuga: lluitar per impedir que el món es
desfés. Seixanta anys més tard, hem acumulat intents fallits de successives
generacions posteriors per assolir una societat on realment puguem sentir-nos lliures,
la veritat sigui protagonista i el progrés econòmic, científic i tecnològic
pugui conviure amb un desenvolupament més just, sostenible i amb menys
desigualtat.
El temps que ens ha tocat viure transita vers una profunda revolució
digital que podria ser una gran oportunitat per redefinir el futur del treball,
les relacions, les ciutats i en definitiva la nostra manera de viure. I tot
plegat dependrà en gran mesura del resultat de la guerra oberta entre les dues
grans potències tecnològiques del món: EUA i Xina. Les grans empreses
americanes com Google o Amazon lideren les inversions en R+D, mentre l’economia
planificada xinesa creix any rere any i acumula coneixement sobre les
tecnologies que estan redefinint el món, amb la intel·ligència artificial com a
millor exemple. Emergeix un nou món on es destruiran milions de llocs de
treball en pro de l’automatització i els algoritmes decidiran no només el que
volem comprar, sinó que també condicionaran les decisions més importants de la
nostra vida creant nous dilemes ètics. Sectors clau i empreses es transformaran
o desapareixeran fruït de la digitalització, i ens tornarem més dependents de
les tecnologies xineses i americanes. Mentrestant Europa viu en un atzucac
d’identitat. Som espectadors que observem amb atonia aquest canvi de paradigma,
amb cessions constants als dos gegants tecnològics sense una aposta decidida per
esdevenir un actor clau. Talment es com si Europa hagués assumit les paraules de
Camus i simplement es resigni- de manera poc reeixida- a impedir que el món tal
i com l’havíem conegut des d’una visió europea no es desfaci. Podem
consolar-nos en la manca del lideratge polític, però també des del sector
empresarial cal reivindicar que necessitem nous lideratges econòmics. Empresaris
que assumeixin la responsabilitat d’oferir un relat transformador des d’Europa
cap al món i de ciutadans que els puguin reconèixer com a referents innovadors
i models ètics a seguir en la revolució tecnològica que definirà el món del
proper segle.
Article Empresarial Girona, número 50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada