Comiat i agraïments: Darrer ple municipal com a regidor de l'Ajuntament de Girona

Regidors del Ple Municipal 2011-2015.

Fa uns mesos vaig decidir que en cap cas em tornaria a presentar de regidor en les eleccions que hi haurà d’aquí uns dies. Va ser una decisió madurada per la distància entre el projecte polític que havia considerat com a propi i l’allunyament progressiu del partit amb el que em vaig presentar al 2011. Seria reiteratiu resumir l’evolució personal  i els canvis en la política del país en els temps convulsos com els d’aquests quatre anys, en tot cas, estan escrits i ben explicats, no voldria repetir-me. Els projectes polítics tot i ser col·lectius parteixen sempre d’una decisió individual, un compromís personal com el de no restar indiferents als que és comú de tots, ara bé, és aquesta mateixa llibertat personal que inicialment actua com a desencadenant que a posteriori considero que hem de vetllar per conservar, perquè faci de guia en les nostres decisions. És des d'aquesta consciència dels propis valors i idees que vaig prendre la decisió de passar de ser regidor del PSC a no adscrit ara fa uns mesos,  i a marxar amb molts altres companys en el marc del compromís amb el procés que viu el país.

Els socialistes no adscrits: En Quim, l'Ameli, la Pia, l'Àngel i jo

Avui, en aquest darrer ple m’agradaria en primer lloc agrair la confiança als ciutadans que el 2011 ens van votar. Hem estat fidels a aquell programa amb el que ens vam presentar, el d’un projecte per Girona socialdemòcrata i indiscutiblement catalanista. Vull agrair també als companys amb els que he compartit tant en aquests quatre anys, però molt especialment amb els que avui m’uneix una amistat sòlida, construïda  en una legislatura que de ben segur no oblidarem. En Quim Bonaventura amb el seu bon humor i voluntat incansable, l’Ameli Barbero que coneix l’Ajuntament  i sent tots els barris de Girona com cap, l’Àngel Quintana que combina magistralment bonhomia i erudició, en Ramon Ceide que m’ha ajudat sempre i del que he après molt, per mi tot un exemple a seguir. Algunes de les seves reflexions les he tingut ben presents com quan ens deia que calia fer a l’oposició el mateix que faríem si estiguéssim al govern. Vull agrair molt especialment a la Pia, que em va donar tota la seva confiança. La Pia viu amb una intensitat la política que es contagia a la resta en els millors valors del progressisme: el de la preocupació pels més febles i la lluita contra les desigualtats, en un indubtable catalanisme inclusiu, en mantenir el sentit institucional, en respectar el passat sempre per construir el futur. Gràcies Pia.

Vull agrair també als assessors que ens han ajudat, a la Cristina i la Judit sempre a disposició de donar un cop de mà, i a en Carles que és un jove excepcional que et fa sentir confiança plena en la seva generació. M’agradaria també agrair a tots els veïns, membres d’associacions, periodistes, agents de la societat civil dels que he pogut escoltar els seus neguits i recomanacions, també als que m’han traslladat crítiques quan així ho sentien i amb els que he pogut parlar de la ciutat. Una ciutat que conec millor que fa quatre anys gràcies a tots ells. Un agraïment també molt sincer als tècnics municipals que feu una feina extraordinària i que no sempre se us reconeix. Sobretot gràcies per la paciència dels tècnics d’urbanisme, promoció econòmica i medi ambient amb els que he pogut parlar més sovint. Voldria dir unes paraules d’agraïment també pels regidors del govern amb els que més relació he tingut, en Jordi Fabregues, la Coralí Cunyat,  la Marta Madrenes i en Carles Ribas, saben tots ells quan he coincidit amb les seves propostes que els hi he reconegut i valorat, i que totes les crítiques i posicions diferents sempre tenien arguments i punts de vista concrets o visions de la ciutat divergents, i en cap cas hi havia tacticisme polític de desgast. També a la resta de regidors de govern i oposició, amb tots ells he compartit moltes hores, diria, que més que en cap altra legislatura gràcies a aquests plens llarguíssims. Per trobar-hi una vessant positiva podria dir que això segur que ajuda a que ens coneguem i ens respectem més. Voldria tenir també un especial record per la Cuca Mascort amb la qual sovint coincidia fora dels plens i que de ben segur tots trobarem molt a faltar.

Recordo que un dia l’alcalde em va dir que des de l’oposició no els hi reconeixíem allò que estava funcionant a la ciutat i que el govern feien bé. Crec que en les meves intervencions i articles he intentat ser ponderat. Ara bé, penso que el rol de l’oposició per constructiu que sigui, i que crec que així ha estat quan hem permès tirar endavant dos pressupostos municipals o votar favorablement molts dels temes en els que coincidíem o quan he presentat mocions del grup que han tingut suports ben diversos en temes com l’agència de promoció econòmica o la pobresa energètica per dir dos exemples concrets, era donar també èmfasis en allò que ens diferencià com a representació de la pluralitat. Hi ha tants models de ciutat com gironins probablement i nosaltres representàvem una part d’un altre model i d’una visió del futur de la ciutat, coincident en alguns àmbits, molt diferent en d’altres. En tot cas, vull agrair a l’alcalde el respecte que sempre m’ha dispensat i el tracte amable que ha tingut amb mi.

No em fa cap recança reconèixer a l’alcalde que a la ciutat s’ha avançat en alguns camps com el turisme o que hi hagut operacions importants per la ciutat a les quals hem donat suport i que crec que han estat encertades com la de la Clínica Girona o els canvis urbanístics de la Nestlé per dir-ne dos pels quals crec que ens podem felicitar. En tot cas, aquests actius, són compatibles amb tot allò que hem assenyalat durant aquests quatre anys on no coincidíem i que avui no repetiré, però que també en són molts, i pels quals crec que calia el nostre paper d’oposició. No hi ha res blanc o negre en el balanç polític de qualsevol govern. Ara bé sobretot espero que els que vinguin construeixin sobre tot allò positiu que els alcaldes i governs anteriors han fet, i això serveix pels governs Nadal, Pagans i Puigdemont, perquè la institució ens permaneix i és la nostra obligació intentar que aquesta sigui més sòlida, més respectable i sobretot més útil pels gironins que quan vam iniciar el mandat. No hi ha res més frustrant pels ciutadans que l’etern retorn de recomençar processos, plans, reflexions o de desmuntar programes i projectes que han funcionat.  Que els propers regidors puguin aprofitar el millor dels 36 anys de democràcia a Girona i evidentment construir el futur sense que la mirada nostàlgica del passat ens permeti avançar.

Finalment, vull fer dos darrers agraïments més personals. El primer als meus pares, tots dos pedagogs i mestres que em van ensenyar a preocupar-me per tot el que hi ha al nostre voltant, a mirar més enllà de les quatre parets de casa, a animar-me en la implicació ciutadana, a posar a la meva disposició tants llibres com vaig voler, a recordar la historia d’unes famílies humils que venien en gran part de la immigració, o a recordar les penúries dels familiars exiliats, del meu besavi que va patir el camp d’Argelers per exemple o de la duresa de la vida de postguerra per la resta de la família que es va quedar. Des de la finestra del primer pis on vaig viure al carrer Orient, a Can Gibert del Pla es veia el final d’una ciutat que s’estava reinventant i a dotar de serveis. Anys més tard, des de Montjuic o des les Pedreres amb el pes històric del centre, he viscut dues realitats que em semblaven impensables des dels carrers de la meva infància. Gràcies als meus pares, gironins d’adopció tots dos que són els que van posar les bases perquè treballés quatre anys per la meva ciutat.

I el darrer agraïment a l’Anna Pagans que em va demanar anar a les seves dues llistes. Aquest fet va ser molt important per mi, perquè va ser gràcies a aquella llista municipal que vaig poder conèixer a la Lluïsa, l’exregidora de cultura, la meva companya, la mare d’en Marcel que va néixer durant la darrera campanya de les municipals. La Lluïsa ha estat el meu principal suport, però també el millor assessor i confident de la política municipal, de manera que li vull agrair especialment. Em vaig proposar estar només vuit anys com a regidor, aquesta idea inicial no ha pogut ser, però gràcies a la Lluïsa vaig viure de manera molt propera els seus darrers quatre anys de govern, i ara ella ha viscut i patit aquests quatre d’oposició, en certa manera també hem compartit vuit anys de conèixer i viure la ciutat des d’un lloc immillorable.

Acabo. Albert Camus deia que cada generació es creu destinada a canviar el món, i que en el seu cas, la seva generació sabia que no estava a l’abast aquest repte, però si d’intentar que com a mínim el món que coneixien no es perdés. Carmel Rosa, el vell militant del POUM amb el que vaig tenir la sort de coincidir junt amb la seva companya l’Antonia Adroher en el mateix partit, deia  en una reflexió sobre la facilitat amb que els joves obliden les dificultats del passat, això:  “per uns segons oblidem les generacions anteriors a la nostra que s’han sacrificat pel mateix objectiu de crear una societat més justa, més humana, un país més pròsper i avançat”.  En el pròleg del llibre, Girona grisa i negra els autors que deien professar una fe autèntica en Girona i els gironins, parlaven de les dues Girones. Com no identificar-se amb aquella part dinàmica, innovadora i en constant lluita que intentava com deien els autors “obrir enmig de la boira camins difícils per un futur incert” com bé expliquen en la pulsió d’aquella Girona voluntariosa i popular front de la Girona més impersonal i superficial que històricament havia disposat de l’exclusiva del poder. En totes aquestes reflexions, s'hi pot trobar un vell propòsit i un equilibri complex de gestionar: el de l’ideal del progrés  i el canvi que és sempre imprescindible, amb la lluita per mantenir tot allò que tant ens ha costat assolir com a societat. En el meu cas, em donava per satisfet si podia intentar ajudar a canviar i millorar la meva ciutat, modestament i amb les limitacions pròpies de tot el que ja s’ha fet bé, però mantenint l’ideal d’una ciutat millor i més justa pels seus ciutadans i que ens permetés afegir una baula més en la cadena,  en la qual el millor dels darrers anys s’incorporés per revertir progressivament en els ciutadans. He intentat treballar pels gironins tant bé com he sabut. Aportant des de la meva vessant professional el coneixement en promoció econòmica, innovació o sobre sostenibilitat, però sobretot des de la meva visió de la ciutat dels propers anys. Disculpeu-me pels errors que segur que he comès.  Espero que m’entengueu aquells que aquestes setmanes i mesos m’animàveu a continuar, als quals agraeixo la confiança demostrada. Molta sort i major encert als futurs vint-i-cinc regidors que vindran. Com va escriure Narcís Jordi Aragó: Girona ara i sempre.