Independència i competitivitat
Article Empresarial Girona nº 23 Octubre-Desembre de 2012
Passada la
manifestació massiva del 11 de setembre en què molts catalans vam participar les
converses del que passaria en una Catalunya independent, en tots els àmbits,
s’han multiplicat. Potser acabarem parlant sobre si l’aigua de l’aixeta tindrà
el mateix gust el dia que siguem independents, i qui sap, potser descobrim que
també en això, hi tenim molt a guanyar o perdre en funció de a qui preguntem. En
tot cas, el debat és imprescindible, fins i tot saludable per a una societat
que pateix diversos malestars concentrats i que projecta tots els seus anhels o
pors en una suposada bondat o desgracia d’un possible dia després de la
independència. Cal reivindicar un anàlisi profund i seriós, tantes ramificacions,
efectes i conseqüències s’han d’abordar amb serenitat, d’una manera raonada i a
ser possible el més objectiva que es pugui per portar-nos a prendre una decisió
a mig termini per part de tots els catalans. Sumem doncs racionalitat a la
vessant estrictament sentimental. Quins estudis o quina comissió encarregada
d’aportar-nos objectivitat i un full de ruta serà considerada per tots els
extrems com realment equànime? Probablement cap, però en tot cas caldria
començar a avaluar amb major rigor el camí i les alternatives amb les
respectives avantatges i inconvenients.
Sovint introduïm l’efecte de la independència en les
previsions de la competitivitat del país, i donat el moment històric del “tot
és possible” m’agradaria creure que potser avui és quan millor podem dibuixar a
quin model realment aspirem. Seria desitjable un cert consens entre les
majories socials i polítiques sobre què farem amb les universitats, el sistema
d’R+D que hem de consolidar, fer créixer i relligar, les respostes davant de l’atur,
el greu problema d’una generació de joves que han quedat fora del sistema o la
nostra indústria. Demano doncs, que el debat sobre la relació amb Espanya vagi
acompanyat del debat sobre el model de
país que volem, per entendre’ns, si
serem Massachusetts o Las Vegas. No fer aquesta reflexió, seria tan
imperdonable com preocupar-nos molt sobre quina lliga jugarà el Barça, i no
treballar en com la guanyem aquest any o com reforcem la pedrera per trobar el
Messi del futur.