Tot i que escrit l'1 de juny i publicat a Empresarial Girona aquest juliol, val a dir, que encara resta prou actual, tot i que les coses canvien a una velocitat imprevisible...
Urgències financeres, dèficits
productius i de paraules
Article Empresarial Girona nº 22 Juliol-Setembre de 2012
Article Empresarial Girona nº 22 Juliol-Setembre de 2012
Ara que Espanya ha afegit una nova “comunitat autònoma” al seu
pressupost ja podem assumir que la factura com sempre la pagarem entre tots,
només falta decidir si seran només els ciutadans d’aquí o de tota Europa,
perquè els beneficis, també i com sempre, se’ls enduran uns pocs espavilats i
un bon grapat d’especuladors. Dic comunitat autònoma perquè 20.000M€, la
darrera valoració dels diners que calen per “rescatar” Bankia, és una xifra més
gran que el pressupost de la mateixa Comunitat on resideix aquest forat que creix
i creix cada setmana i que qui sap si aviat serà tan gran com el pressupost de
la Generalitat de Catalunya. Ja em perdonaran els lectors, si quan llegeixin
això la xifra s’ha incrementat, no pateixin, cap expert s’atreveix a aventurar
quants diners fan falta i com s’atura aquesta espiral que converteix beneficis
d’un dia, en pèrdues, les pèrdues en un forat i aquest en un enorme pou sense
fons. El país viu doncs, més pendent de les urgències financeres, de la darrera
valoració que ens posa a Catalunya a un sol pas del bo escombraries i de
l’entorn previ a una anunciada intervenció que genera pànic entre consumidors,
inversors i potencials emprenedors.
Ara bé, el dèficit real i que hauria de preocupar a tothom, és el de
l’economia productiva. El dèficit d’iniciatives empresarials i noves inversions
en el territori, la frenada en R+D que farà fugir els millors talents i
investigadors, el dèficit de suports a les pimes i als emprenedors en el marc de
les retallades generalitzades, només l’espurna en la creixent
internacionalització de les nostres empreses ens dóna esperances. El dèficit és
també de lideratges polítics i de la societat civil que haurien de construir un
horitzó de major confiança. Stefan Zweig en un entorn molt més greu, va dir
“Deu meu, si pogués trobar una paraula que donés coratge. Només veig gent
abatuda [...]”. Si vam saber trobar les paraules en altres moments històrics
infinitament més durs, entre tots i amb urgència, segur que trobarem aquesta
paraula que ens torni a donar impuls.
