Al Ple municipal de Girona d’ahir 9 de desembre la
CUP va presentar una nova moció per a la celebració d'un referèndum
d'independència, per tal de concretar pregunta, data i conseqüències polítiques
que caldria emprendre a partir de la
resposta afirmativa que es donaria en aquest referèndum. Una moció diferent a la que la mateixa CUP va presentar al Parlament fa un mes, i es que a Girona és ben sabut que en tot ens agrada marcar diferències.
Des del nostre grup
ens abstenim per sistema a aquelles mocions de les quals no en tenim competència municipal i que no venen promogudes per les entitats de la ciutat, o les associacions municipalistes, o bé que ja han estat
debatudes en l’espai polític que pertoca, i el posicionament de l’Ajuntament només
serveix com a reforç per sumar o no adhesions. Des del principi de legislatura ja
vam demanar al govern municipal un cert posicionament comú entorn aquest tipus
de mocions de nul o poc efecte real en el marc competencial municipal però a les quals dediquem temps en els plens, però
donada la poca receptivitat per part de l’alcalde (així no es parla tant de Girona?), vam decidir optar per
aquesta posició a priori neutre de l'abstenció, però que no impedeix que expliquem clarament
que opinem sobre cadascun dels temes portats a ple. La moció només va rebre el
suport d’IC i de la CUP, és a dir de 5 regidors dels 25 del plenari, PSC i CiU ens vam abstenir, i el PP va votar en
contra. A continuació reprodueixo més o menys la que va ser la meva intervenció, on només vaig afegir
una resposta contundent al parlament previ de la regidora del PP, Concepció
Veray, on li vaig dir que si alguna cosa estava trencant la convivència a
Espanya i Catalunya era la manca de diàleg i de propostes per part del govern
Rajoy, i que farien bé de mirar més al govern de Cameron a UK, o abans al
Canadà. El discurs només basat en què la constitució no es pot tocar que repeteix el PP és certament desesperant. En tot cas, el que vaig dir ahir:
M’agradaria començar amb una reflexió, merament
informativa, en cap cas prejutja res. Crec que avui no és la primera vegada que
al ple municipal de l’Ajuntament de Girona portem a debat una moció al voltant
de la independència o el dret a decidir. I gairebé podria assegurar que no serà
la darrera.
En el ple del passat 9 de setembre, fa exactament
3 mesos, vam aprovar conjuntament els grups d’IC-EUiA, la CUP, CiU i el PSC
d’adherir-nos al Pacte pel Dret a decidir i en el marc de la Taula pel dret a
decidir gironí conjuntament amb una part molt important de la societat civil al
manifest impulsat per l’ex-president Joan Rigol. Va ser el 22 d’octubre, fa poc
més d’un mes i mig. Avui en aquest grup municipal, en aquests 7 regidors, no ha
canviat res en relació a aquell dia, absolutament res i per tant aquell segueix
sent el marc en el qual volem seguir treballant i en el qual ens sentim
plenament representats. És una posició que aglutina una àmplia majoria de les
entitats socials, econòmiques, esportives, culturals i polítiques del poble de
Catalunya i de la ciutat de Girona.Pensem a més, que el procés era el que pertocava:
debat al parlament, a la taula del dret a decidir de Catalunya, suport des de
l’Ajuntament i teixir complicitats amb la ciutat per donar-hi força.