Els casos d’èxit
habituals en l’empresa recorren de manera natural a les grans multinacionals o
a determinats sectors tecnològics que per se es consideren innovadors. Ara bé, resulta
interessant conèixer companyies madures que són capaces d’innovar a partir de
productes amb una llarga trajectòria que convidarien a inèrcies i barreres al
canvi. Recentment llegia un article que comparava dues begudes amb orígens
similars però amb trajectòries ben diferents: Anís del Mono i Jägermeister.
Totes dues nascudes fa dècades, amb una elevada graduació, envàs molt
característic i similituds evidents en els seus mercats primigenis. Però mentre
la marca d’anís és un producte encara avui amb un consum limitat, focalitzat a
Espanya i un perfil més aviat de gent gran; Jägermeister la beguda alemanya inicialment
destinada a caçadors i camperols s’ha reinventat del tot. Avui està present en
més de 100 països, ven 90 milions d’ampolles anuals i té un posicionament
destacat com a beguda per a joves tant en discoteques, clubs indies i l’oci
nocturn en general.
Més enllà de les bondats
del producte en si mateix- o de les nefastes conseqüències de l’abús de la
mateixa, i que probablement seria un àmbit de reflexió més social o de salut
que no pas empresarial- el seu èxit va molt més enllà de les qualitats pròpies de
la beguda i que en cap cas voldria menystenir. Han innovat en altres dimensions
més enllà que el propi producte o l’ampolla que podria ser el més previsible, i
ha permès a Jägermeister generar interessants aliances amb el món de la música tant
pel que fa a la promoció de concerts, l’organització de gires de rock i en
general esdeveniments fora del convencional; potenciar el vincle amb el client mitjançant
exitoses campanyes en les xarxes socials o llançar un curtmetratge plens
d’imatges de tatuatges que tenen en aquesta marca la referència; o millor
l’experiència en el desenvolupament de productes complementaris com els
dispensadors propis (més de 130.000 al món) per oferir aquesta beguda ben freda
en molts locals del nit. Un darrer exemple, potser anecdòtic en el múltiple
merchandising desenvolupat, és la maquina tipus videojoc que es pot trobar en
un local de nit gironí que té com a protagonista l’icònic cérvol,...algú pot imaginar
quelcom similar amb el terrorífic mico de l’Anís?
Article Empresarial Girona nº45Abril-Maig-Juny 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada