L’emprenedoria s’ha convertit en la paraula clau de tots els plans dels
governs i resposta estàndard quan es parla de l’atur. És fàcil de dir per
qualsevol polític i expert, en tant que traspassa la responsabilitat a
l’individu, com una mena de: “espavila’t tu que nosaltres no podem ajudar-te”.
Mentrestant les problemàtiques derivades de la manca de finançament i dels pocs
incentius aplicables a nivell econòmic, fiscal o laboral per aquells que
comencen són ben reals. Així doncs, tot i la xerrameca imperant, seguim essent
un país any rere any amb molt de camí per millorar a l’hora d’ajudar les noves
empreses.
Del Global Entrepreneurship
Monitor del 2012 que avalua l’emprenedoria m’ha cridat l’atenció com
relacionen l’elevat percentatge de fracassos en els primers anys amb la
insuficient experiència i formació. Aquest darrer element em convida a una
reflexió que he viscut personalment com
a coordinador del MBA de la UdG, on es desenvolupa un Pla de negoci com a part
d’aquest màster de professionals que ja va per la 30ena edició. En els darrers
anys he pogut veure com alguns d’aquests ex-alumnes han creat la seva pròpia
empresa, des d’empreses de serveis innovadors com Novagroup o Hydroo Factories,
a aquells que han implementat el que era el Pla de negoci presentat, com el cas
de Firatop.com, un portal de fires a tota Espanya. Fins i tot aquest any, s’ha
ajudat a dues empreses reals del Parc científic i Tecnològic de la UdG, Frogbus
i Aquaeca, a realitzar un pla de negoci.
Probablement no és significatiu, però en tot cas, posar en valor una
certa formació per emprendre, combinada amb
l’actitud adequada i promoure una obligada reflexió sobre quin negoci
podríem tirar endavant en el marc d’uns estudis, de ben segur que ha ajudat a
crear noves empreses. En un entorn on el discurs buit ens envolta per molt que
hi posem el nom d’emprendre a lleis i organismes, aquestes modestes realitats aporten
un punt d’optimisme.
