Al ple municipal d'avui es debatrà la moció presentada pel PSC per impulsar un pla per combatre la pobresa energètica a la ciutat de Girona. La pobresa energètica afecta més de 4M de persones a Espanya i està estretament lligada amb diversos problemes de salut i fins i tot a l'increment de la mortaldat a l'hivern. Al nostre entendre és una moció amb un enfocament relativament innovador a
un problema antic i en creixement, com és la dificultat de fer front a la
demanda energètica de les llars. Fa pocs anys que se’n parla de manera global
de la situació que pateixen molts col·lectius de països desenvolupats de
pobresa energètica, i més enllà de les polítiques pal·liatives i de reacció
dels governs més propers als ciutadans
que fa anys que fan, com pagar els rebuts de llum d’aquelles famílies
més necessitades quan es troben en situacions límit, sovint a punt o després
que se’ls hi hagi tallat el subministrament energètic, són poques les
actuacions dutes a terme a nivell local amb un caràcter més integrador i
holístic. La pobresa energètica depèn bàsicament de tres factors: els ingressos familiars, els costos
energètics i la qualitat de les llars en relació a la seva eficiència en el
consum d’energia tèrmica.
A continuació us adjunto la moció que hem preparat:
A continuació us adjunto la moció que hem preparat:
Moció que presenta el Grup
Municipal del Partit dels Socialistes de Girona per combatre la pobresa
energètica a la ciutat de Girona
El mode d’obtenció i gestió
de l’energia és en el nucli de l’activitat humana, tant econòmicament com
socialment com en la relació amb el medi ambient. La prospectiva energètica a
Catalunya, definida en el document Proencat-2030 per l’Institut Català de
l’Energia, elabora un escenari futurible on s’evidencia que cal realitzar
canvis rellevants en el model energètic per adaptar el país a un model de
creixement sostenible. En aquest escenari, l’energia ha esdevingut un element
imprescindible per garantir unes condicions de vida acceptables per a les
persones i és un dels factors clau i que més condicionarà el futur de les
ciutats i dels seus ciutadans. Així mateix queda clar que en la combinació de
recursos energètics minvants, l’increment de preus de l’energia creixent i la
crisi econòmica i el seu efecte sobre àmplies parts de la ciutadania gironina,
fenòmens com la pobresa energètica tenen cada dia un major impacte que ja no es
pot resoldre només d’una manera reactiva. Ens cal una estratègia anticipativa.
La pobresa energètica és la
dificultat de mantenir la llar en unes condicions adequades de temperatura i
confort a un preu just. Parlem doncs dels problemes que tenen algunes persones
per cobrir les seves necessitats energètiques bàsiques, atès que l’accés a
l’energia està directament lligat al benestar de les persones. L’energia
és necessària per cuinar, per
il·luminar-nos, per conservar els aliments, per tenir aigua calenta sanitària i per poder fer ús de sistemes de
climatització, serveis bàsics que tota llar hauria de tenir coberts per tal d’assegurar-se unes
condicions mínimes de confort. Malgrat aquest
caràcter bàsic que tenen els subministraments d’energia, cada vegada
trobem més gent amb dificultats per
cobrir les seves necessitats bàsiques de gas i electricitat, i que, per
tant, pateixen pobresa energètica. El
consum d’energia és permanent, i encara que s’impulsin mesures dintre de les
llars per reduir al màxim els consums sempre cal pagar uns mínims pel fet de
disposar potencialment del seu ús, a més hi ha un llindar sota el qual les
mínimes condicions de confort no són assegurades i al qual moltes famílies no
poden arribar. De forma general es poden distingir tres causes de pobresa
energètica: baix nivell de renda, baixa qualitat en l’edificació i l’increment
en els preus de l’energia. La combinació dels tres factors és present avui en
moltes llars gironines.
La crisi econòmica, que ha
tingut repercussions en les condicions bàsiques de vida dels sectors socials
més desfavorits econòmicament, també ha augmentat el nombre de casos de
persones afectades per aquesta situació que fa uns anys era molt minoritària.
Entre les conseqüències de la pobresa energètica hi ha les dificultats per
mantenir la temperatura de l’habitatge a un nivell de confort i de salut; no
poder pagar les factures i, per tant, havent de patir talls en el
subministrament; o bé haver de desviar diners que s’haurien de dedicar altres
necessitats bàsiques per pagar el consum energètic essencial. Aquestes
circumstàncies afecten de manera negativa la salut de les persones afectades i
impossibiliten que es pugui viure en unes circumstàncies de vida dignes. La
sostenibilitat del model ha d’implicar la inclusió i la justícia social en la
cobertura de les demandes energètiques bàsiques del conjunt de la societat, tal
com reivindica la Proposta de Resolució presentada al Parlament de Catalunya
per la cohesió social i nacional i la garantia de l’estat del benestar, a la
sessió del dia 29 de setembre de 2011. Catalunya va ser la primera comunitat
autònoma en incorporar la pobresa energètica com una línia estratègica en el
“Pla de l’Energia i Canvi Climàtic” i elaborar documents per treballar contra
la pobresa energètica amb el suport de la UE.
En molts casos les persones
que pateixen l’anomenada pobresa energètica són les estan a l’atur o reben
ajuts socials o estan endeutats. Els col·lectius més vulnerables com els nens,
la gent gran o persones amb malalties cròniques són més vulnerables a
temperatures excessivament altes o baixes i a la humitat elevada. Entre els
impactes més greus per la salut a causa de la pobresa energètica diversos
estudis relacionen la mateixa amb afeccions
específiques sobre la salut física, que afecten principalment a les
persones més vulnerables com els nens,
la gent gran o les persones amb malalties cròniques. El fred i la humitat
permanents poden comportar problemes respiratoris com asma, bronquitis,
al·lèrgies, etc., així com agreujar
malalties o problemes de salut ja existents, altres estudis també relacionen la
pobresa energètica amb l’increment de malalties relacionades amb la salut
mental, i efectes en el rendiment físic
i intel·lectual de les persones. L’enquesta “El mercat de treball a la ciutat
de Girona” del Servei Municipal d’Ocupació de l’Àrea de Promoció i ocupació
assenyala que hi ha 9.488 persones a l’atur a Girona, un 24,1% de la població,
mitjana superior a la catalana, un 21,95%. L’última Enquesta de Població Activa
del mes d’abril estima que hi ha 7.934 persones inscrites al registre de
l’atur. Un 48% dels aturats gironins són de llarga durada i 2.561 persones no
treballen des de fa més de dotze mesos. El 45% dels aturats a Girona no són
perceptors de prestacions ni subsidis. Estudis sobre la mortalitat a l’hivern (“Excess winter mortality in Europe: a cross
country anlysis identifying key risk factors”), mostren com Espanya és un
dels països de la UE amb més excés de mortalitat a l’hivern, tot i no ser
precisament un país especialment fred. Altres estudis també ens mostren com un
elevat percentatge dels habitatges estan construïts sense criteris d’eficiència
energètica i com elevats percentatges de població no poden mantenir casa seva a
una temperatura adequada. Aquestes dades
signifiquen que hi ha persones i famílies afectades per la pobresa energètica a
Girona, excés de calor, fred, humitat o falta de confort a les seves llars. Més
enllà dels aspectes de salut, cal destacar l’important efecte que ha tingut
sobre les economies familiars l’endeutament amb les companyies energètiques.
Enfront d’aquesta difícil situació,
l’Ajuntament pot implementar mesures per tal d’evitar que hi hagi persones i
famílies patint pobresa energètica, entre les quals hi ha realitzar un
diagnòstic acurat de la situació a la ciutat, l’assessorament per conèixer tant
els tipus d’ajuts socials de la Generalitat i de l’Estat, com les tarifes i les
ofertes de les comercialitzadores; acords amb les principals companyies per tal
que es condoni rebuts a les famílies en risc d’exclusió social; endegar plans
per a la restauració i millora de l’eficiència tèrmica en edificis vells; o bé
engegar campanyes de prevenció per a l’estalvi energètic. Tot i que els
Ajuntaments i agents del tercer sector ajuden sovint a les famílies amb major
risc, val a dir que en la majoria de casos són mesures reactives, puntuals i
d’urgència, la proposta de moció vol precisament implementar un pla en el seu
conjunt amb temps suficient de cara a preveure accions als mesos on la pobresa
energètica s’incrementa, i que permeti al llarg dels propers anys implementar
mesures a curt i mig termini.
Entre les mesures més obvies
que pot impulsar l’Ajuntament de Girona hi ha des de l’assessorament,
conscienciació i protecció del consumidor energètic afectat per la pobresa
energètica, l’assegurament del subministrament en moments crítics, la
negociació amb les companyies energètiques per impulsar projectes específics en
determinats barris o negociant tarifes especials amb col·lectius en risc, els
programes d’ocupació en l’àmbit de la rehabilitació d’habitatges que prioritzin
aquells potencialment més afectats per la pobresa energètica, els ajuts per
impulsar rehabilitacions amb criteris d’eficiència energètica en els barris més
afectats per aquesta situació, promoure l’autoconsum en determinades comunitats
de veïns, el suport al tercer sector que té un paper fonamental en el
tractament d’aquesta problemàtica, donar suport a campanyes com els Voluntaris
contra la pobresa energètica que impulsen organismes com la Xarxa de
Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC), etc.
Per
tots aquests motius, proposem l’aprovació al plenari de l’Ajuntament de Girona
els següents ACORDS:
- La creació d’una taula amb tots
els grups municipals per endegar un diagnòstic real de la situació en què
es troba Girona en referència a la pobresa energètica i la implementació
de solucions per les persones afectades, acotant el perfil socioeconòmic,
els barris més afectats i detallar les relacions causa-efecte de la
pobresa energètica a la ciutat.
- Elaborar un “Pla contra la
pobresa energètica” fent participar diverses àrees de l’Ajuntament com
Serveis Socials, Sostenibilitat, Urbanisme o Promoció econòmica,
planificant mesures d’acció i dotar-lo de pressupost per actuar contra la
pobresa energètica, tant a nivell estructural, com per poder reaccionar
davant de la urgència i la dificultat en què es troben moltes famílies.
- Impulsar des de l’Àrea de
Sostenibilitat, i amb acords amb agents del tercer sector de la ciutat, l’assessorament
en matèria energètica per aquells col·lectius més afectats per la pobresa
energètica de manera proactiva, tant per potenciar l’estalvi i
l’eficiència energètica, com per orientar la ciutadania en matèria de
facturació i d’ajuts socials de les diverses institucions.
