Aquesta va ser la meva intervenció en el passat ple del 15 de desembre quan vam passar de regidors del PSC a regidors no adscrits junt amb en Quim Bonaventura, l'Amelia Barbero, l'Àngel Quintana i la Pia Bosch que encapçalava la llista l'any 2011 i després d'haver rebut el suport de 21 ex-regidors del PSC a l'Ajuntament de Girona, entre els quals en Quim Nadal, l'Anna Pagans i en Joan Manel del Pozo. Un dia trist per molts motius, un fracàs col·lectiu de ben segur:
Deixar la militància del PSC
després de 18 anys ha estat una decisió dolorosa i complicada. He ajudat i
participat en un projecte col·lectiu durant molts anys com a militant de base i
des del treball orgànic; també en les candidatures de l’Anna Pagans des d’un
segon pla; en el govern tripartit a la Conselleria d’Economia i finances amb
l’Antoni Castells i aquests darrers 3 anys i mig com a regidor de la meva
ciutat. I em segueixo sentint socialdemòcrata i catalanista com el primer dia. En
aquest sentit res ha canviat. Vaig militar en un partit on em sentia reflectit per
l’empremta d’en Josep Pallach ben present a les comarques gironines, en la
feina feta a Girona pels governs d’en Quim Nadal, en el procés il·lusionant que
va representar en Pasqual Maragall. Aquest era el meu PSC, i la via gironina
potser la més transversal i plural, com la millor manera en que es podia
vertebrar un catalanisme inclusiu. Crec així mateix que el poble de Catalunya
ha de poder decidir de manera sobirana sobre el seu futur, i crec que el PSC no
només ho havia de dir de paraula, havia de participar activament en el procés i
des de l’estricta obediència catalana, essent crític quan no es fessin bé les
coses, però liderant el canvi si realment creia en el dret a decidir. En els
darrers mesos el PSC s’ha anat allunyant del posicionament de molts dels seus
votants i de càrrecs municipals en el procés nacional i com sabeu hem votat
sovint diferent de la posició del partit a nivell més orgànic. És una situació
que feia difícilment sostenible seguir com fins ara.
Ens hauria agradat seguir treballant
com un sol grup com així vam proposar, tal i com s’ha fet al Parlament de
Catalunya en una situació similar. Pactant una dinàmica de funcionament nova si
calia. Aquesta opció de diàleg no ha estat possible, el partit ens expulsa del
grup municipal socialista de l’Ajuntament. Tots nosaltres vam participar
activament en una candidatura, tots set regidors, en un programa al qual serem
fidels per respecte als ciutadans. En vam ser autors del mateix, jo el vaig
coordinar i m’hi sento plenament identificat amb tot el que hi està escrit.
Seguirem actuant com fins ara, tenint ben present aquell programa i seguirem
fent d’oposició responsable. Una oposició crítica amb el govern quan ha calgut,
però fent possibles molts dels avenços de la ciutat. No repassaré la llista
però crec que en les àrees que he treballat sempre he intentat trobar espais de
diàleg i d’acord en benefici dels ciutadans. Plans com els d’ocupació juvenil,
en mocions per impulsar temes com un pla per la pobresa energètica o el Girona
actua, aportant la nostra visió constructiva a àrees com la de promoció
econòmica en la seva futura agència o el Parc científic, en àrees com les de
medi ambient o en urbanisme on hem fet possible que el govern trobés suports i
milloréssim les posicions inicials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada