5 lliçons apreses a Silicon Valley

He estat una setmana a Silicon Valley fent una missió amb varis clústers managers de Catalunya. Hem tingut l’oportunitat de conèixer emprenedors catalans i professionals que han treballat o treballen a empreses com Cisco, Ideo o Dropbox, reunions amb empreses, conferències amb professors  de les universitats de Stanford i Berkeley, responsables de l’administració i en general agents diversos de l’ecosistema innovador que ha convertit en aquesta àrea en la referència quan es parla de start ups, innovació, empreses de base tecnològica i una economia basada en el coneixement. Tot i que són moltes les idees que m’ha generat aquest curt període de temps, resumeixo cinc lliçons apreses que m'agradaria compartir:

• The failure cycle. El concepte de l’error com a part del procés per a innovar i emprendre és absolutament present en moltes converses. Sota una voluntat evident de assolir l'èxit empresarial, hi ha un entorn que és capaç de teoritzar sobre la importància de l’error, d’equivocar-se i molt especialment d’arriscar per arribar abans al model de negoci innovador o al producte estrella. Especialment brillant la reflexió del professor d'innovació John Danner de la Universitat de Berkeley i l'escola de negocis Haas sobre les 7 R que cal tenir present en relació a l’error: Respect, Recognise, Rehearse, Reaction, Reflecting, Rebond i Remember. Tot i que sota una altra perspectiva  el professor Bill Barnett de Stanford ens va parlar sobre la dificultat de promoure innovacions rupturistes i models de negoci amb èxit que trenquin amb el coneixement convencional: "In many organisations the fear of being a fool is stronger than the hope of being a genious". Podeu llegir més a aquest article de The Economist sobre el tema o a la seva web: http://www.barnetttalks.com/ 

• Universitat, lideratge allà on acaba la recerca i comença l’economia. Silicon Valley és primer de tot un clúster d'universitats de primera divisió, i no es pot entendre què és avui aquesta àrea sense el dinamisme dels seus centres de recerca i universitats. Eilif Trondsen de la Stanford university ens explica el model de transferència i consultoria de la Universitat. 4 bilions de dòlars generats en els darrers 10 anys i 540M$ cada any en transferència d'R+D, 2.500 treballadors, 2.000 patents, 20 centres repartits per tot el món. A més, una metodologia en el procés de traslladar la recerca a l’empresa, en convertir el coneixement en aplicacions pràctiques que fan posar en evidència la famosa paradoxa europea, excel·lent en recerca, incapaç sovint de generar allò que el mercat necessita. També va ser tota una experiència visitar l'Institute of Design at Stanford University, fundat l'any 2004 per David Kelley, expert en Design Thinking i fundador d'IDEO, empresa de referència quan es parla d'innovació. Classes plenes de panells que es poden moure en funció del moment i on s'acumulen idees de sessions anteriors, cartells amb frases sobre la innovació penjades en cada sala ("The only way to do it is to DO IT"), material per participar en sessions creatives a tot arreu,...

A l'Institute of Design at Stanford University amb la resta
de clústers managers catalans i en Joan Martí d'ACCIO

• La voluntat d'emprendre gràcies a una cultura i un entorn innovador que multiplica les capacitats del talent  que atreu de de tot el món.  Pere Monclus, enginyer de la UPC en una gran empresa com Cisco, català de Reus, entre les cinquanta persones clau a l’empresa que fa un any decideix crear la seva pròpia companyia Plumgrid, conscient que allò que proposa no pot prosperar dintre de l’empresa on ha crescut (un exemple a les barreres a la innovació rupturista en una empresa que lidera un sector i on la innovació radical pot canibalitzar els seus productes actuals d'èxit) i el fan emprendre el camí cap a una start up que en primera ronda aixeca 27M$. L’entorn és procliu a la recerca del finançament i a actuar de demanda sofisticada. Resulta molt interessant que t'expliquin en primera persona com la cultura emprenedora i l'entorn l'ha canviat, no només com a professional, també com a persona, en com pensa, en com s'expressa, en mantenir una ment oberta i a estar connectat amb el conjunt de l'eco-sistema. Com afirmen a la Singularity University: "The rate of innovation is a function of the number of people connected and exchanging ideas". Aquesta universitat, un altre exemple d'organització innovadora que podria ser un bon cas d'estudi per les nostres universitats, sovint tan poc donades a la innovació organitzativa i de gestió.

• L’estabilitat en les polítiques d’inversió en capital risc. En un país com el nostre on l’estabilitat en les polítiques públiques de recerca i en els seus pressupostos és excepcional, on la inversió en innovació i en capital risc està a molta distància del que la potència industrial i de coneixement que tenim necessitaria, pot resultar xocant que a Silicon Valley es parli d'estabilitat en les polítiques d'inversió en capital risc privat. Escoltar com els fons d’inversió actuen amb polítiques a mig termini, de 10 anys aproximadament d’inversions en sectors, noves empreses, perfils i mateixos criteris per recollir a posteriori els resultats com a mètode intel·ligent d’organitzar la inversió et fa adonar de com un sistema d'innovació fa un ús intel·ligent dels recursos (molts) dels que disposa. Els FCR poden buscar resultats a curt termini de caràcter especulatiu individualment, però el marc d'inversió de tot el conjunt és estable, i cobreix els diversos períodes del creixement empresarial, amb rondes successives de finançament i suport/control de les noves empreses. Estabilitat per facilitar processos de dimensionament empresarial complexes i de consolidació de projectes innovadors.

• L’efecte en xarxa. Acabo amb un clàssic dels darrers anys: el talent atreu més talent, els millors professors i investigadors n’atrauen de nous i millors a les universitats de la zona, el capital risc atrau més inversió d’altres fons d'inversió, els innovadors rupturistes i els projectes que exploren nous sectors atrauen perfils encara més innovadors, els millor enginyers vindran a la teva empresa si intueixen l’èxit i el creixement i seran els primers en marxar a les primeres senyals que aquest no es produirà aviat...un clàssic efecte en xarxa, dinàmic i molt actiu. Silicon Valley ha generat un fenomen que fa que els emprenedors amb millors idees vulguin provar sort en aquest espai i formar part de la historia de la propera empresa que creixerà fins a ser adquirida per una altra més gran o esdevenir un nou jugador mundial com és Google o Facebook. Àlex Castellarnau, ex-IDEO i que actualment treballa a Dropbox ens va explicar exemples i més exemples d'aquest fenomen viscuts en primera persona.

Molt a aprendre i probablement molt a corregir en les dinàmiques actuals en la nostra economia productiva i del coneixement, això en tot cas, per un altre post.