En el ple del mes de març de
l’Ajuntament de Girona es va debatre una moció de la CUP i IC-EUiA sobre la
dignificació del riu Güell. El nostre grup va votar-hi a favor, però vam afegir
dos àmbits de reflexió al que pròpiament era la moció i que resumidament crec
que val la pena comentar, el primer va molestar als grups que havien
presentat la moció i el darrer probablement a l’equip de govern. De fet, en l'apartat de precs i preguntes, el grup del PSC ja havíem demanat fa mesos que es realitzés un treball complementari al projecte presentat que tingués en compte els elements econòmics i de gestió de l'aigua per veure com i en què es podria avançar realment a partir de l'estudi Girona, quatre rius i una séquia. Ahir vaig
llegir una crònica del portaveu Jordi Navarro que m’ha semblat que pateix dels
mateixos tics habituals de la CUP, per una banda la incapacitat de considerar més punts de vista que els seus
propis, el revisionisme ideològic o al seu gust del passat i un to de superioritat moral que
sempre els sol acompanyar. Són tres ingredients que al meu entendre lliguen
molt poc amb el que implica la gestió municipal, més d’un plenari tan
fragmentat i amb un govern en minoria, que hauria de fer-nos prioritzar a tots la
cerca d’acords en benefici de la ciutat.
La moció que presenten amb
l’objectiu de dignificar el riu Güell té com a primer objectiu fer una mena de
revisionisme del passat molt esbiaixat, obviant part dels motius que ens porten
on som. Quan es parla del riu, no és raonable que l’únic element de debat que es
posi sobre la taula és la desgracia causada
per totes les “terribles” infraestructures i la canalització d’asfalt que l’encaixona,
talment com si tots els governs en els darrers cinquanta anys s’hagin conjurat
per aniquilar el riu, i el que al meu entendre és pitjor, dibuixant un fil històric
on posen per igual els governs pre-democràtics i els governs de progrés a
partir del 79. En la seva moció fan un
llarg llistat d’infraestructures (per entendre’ns: des del’ auditori a l’escola d’idiomes), com d’un conjunt que al
seu entendre ha empobrit el riu i ha perjudicat als veïns. De fet, la primera obra de canalització es
remunta als anys 60, amb la redacció del
projecte de desviació del riu Güell, perquè el riu es desbordava massa sovint.
L'Ajuntament volia fer aquest desviament perquè si bé el Ter estava sota
control pel pantà de Susqueda, tenien problemes amb la resta dels rius. El Güell es va fer anar directe al Ter per
evitar que amb la seva trobada amb l’Onyar es formés un tap, de manera que si
aquest anava alt s’evitessin les tan conegudes i històriques inundacions de la
ciutat. És una solució d’una època en la
qual malauradament els aspectes de protecció del medi ambient no es tenien en compte, segur que no s’hauria fet així si aquesta obra s’hagués proposat
vint anys més tard, però el que no es pot fer és no parlar de les inundacions i
només referir-se a la importància de la protecció ambiental quan s’explica la
situació del riu Güell. No parlar enlloc de com s’ha arreglat la zona de la Devesa i s’han
cosit diversos barris arreglant espais i canalitzacions de la riera que eren
sense cap dubte un problema de salut tal i com estaven és el revisionisme interessat amb el que ens té tan acostumats la CUP. Els meus avis van viure
molts anys al carrer Illa, al final del qual l’aspecte i les característiques de
la riera sincerament eren un problema que calia resoldre.
De fet en els governs d’esquerres
de la ciutat es van anar fent esforços tant
per evitar noves inundacions, amb diverses actuacions en tot el tram del Güell
que creua la ciutat, i en especial a Can Gibert del Pla i Santa Eugènia amb la
construcció de ponts, rotondes d’enllaç i la canalització, com per actuacions
ambientals. Parlar d’aquestes polítiques liderades per regidors socialistes com
en Ponç Feliu amb encert i que han estat sovint un referent en d’altres ciutats
(des dels horts urbans a la recuperació de zones com la del Ter) és un tema que
genera al·lèrgia entre alguns regidors que pretenen monopolitzar les polítiques
medi ambientals. Són actuacions que van permetre en el tram final del riu mantenir vegetació de ribera i una millora a la zona de Bell-lloch, Can Gibert i Santa Eugènia que han dignificat
una part del riu. Tot és millorable
segur, però cal recordar els actius de tots aquests anys. Si tenim en compte el conjunt dels rius podríem parlar de la recuperació
d’itineratis com el de l’Onyar amb el programa “Remuntant l’Onyar” i també el de les
Ribes del Ter i la zona de la Bassa de la Barca. Sobre rius i zones humides, a
part de les Hortes es van crear bases noves (els aiguamolls de les hortes que
abans eren un abocador). També podríem parlar de la dignificació del tram baix
de l’Onyar per sota del Pont de Pedra, mantenint balques, plantant lliris, etc
permetent que torni a haver-hi fauna i flora fluvial. Explico això, perquè si
algú es llegís la moció de la CUP sense consciència del passat es podria
generar una opinió que no em sembla objectiva en relació als problemes
anteriors. Recomano sincerament la
lectura d’algun article fet per professores de geografia la UdG al llarg dels
80s i 90s sobre el riu güell al pas per
Girona perquè ens permet entendre millor la problemàtica i els riscos, mai
descartables del tot, d’inundacions. Assenyalar una cosa tan simple com aquesta
sembla que no va agradar al regidor Jordi Navarro.
Val a dir que tot i no compartir
el diagnòstic, vam valorar que la part
dispositiva ens semblava raonable i per
això la vam votar a favor. Incloure
el Güell al Pla especial, vam creure que era una bona idea, sempre es pot
millorar i fer més sensibilització sobre el riu, especialment d’aquelles
zones més riques biològicament, d’una
bellesa paisatgística destacada i que poden ser objecte de rutes d’educació
ambiental i potser, d’una major protecció. Així mateix, compartim que no és una bona solució soterrar el riu Güell
com sembla que en l’estudi encarregat per l’Ajuntament apareix com una idea i
que en la moció es demanava descartar definitivament. De fet, en aquest punt,
que era el més polèmic, tots els grups estaven a favor. Personalment no
m’agraden gaire les mocions que comencen amb “Descartar definitivament”, em semblen
fins a cert punt afirmacions gratuïtes. Els gironins del futur decidiran democràticament el
que creguin, per això es fan modificacions de Pla General i per això es vota
cada quatre anys, però bé, entenc que és un recurs estilístic.
Finalment vaig fer algunes reflexions que crec que tocava fer
sobre el projecte de Girona, quatre rius i
una séquia, especialment en relació a la gestió del govern municipal,
no de l’estudi que pensem que té elements molt positius de reflexió sobre el
futur de la ciutat i els rius. Penso
que el govern no ha estat prou diligent en la gestió de les expectatives de
l’estudi i com es durà a terme o no, alguna de les propostes. Probablement
hauria estat positiu implicar a la resta de grups municipals i els veïns en el
projecte i encetar, just presentat l’estudi, el treball del Pla Director. Crec
que és un treball amb actius realment destacats, de fet, em sembla un bon projecte d’anàlisi i de
reflexió, i amb algunes idees encertades i valentes. És un bon projecte, fet
per joves arquitectes que coneixen bé la ciutat tal i com queda palès. Ara bé,
és només un estudi, i algunes de les propostes
són difícilment viables. en algun cas per la inundabilitat de les zones
on es proposen actuacions, o perquè implicarien un cost difícil de portar a
terme per evitar riscos i aconseguir els permisos de l’ACA. Potser el més
important es que algunes actuacions no
es portaran a terme pel fet que no són desitjables ni per la ciutadania, ni pel
consistori actual. Per mi el problema es
la no-gestió, del dia després de presentar-se als mitjans de comunicació- i ja
fa 8 mesos- com una gran notícia, que s’ha venut molt bé, amb moltes
fotos i portades als diaris, però molt poc més un cop presentat. Aquesta manca
de gestió posterior crec que ha
perjudicat les parts bones de l’estudi, que les té. Ha mancat capacitat d’explicar
de manera realista què és vol fer i què no, per convocar als grups de
l’oposició per calendaritzar el pla director, i molt especialment perquè ha generat
en alguns veïns una certa angoixa quan es parla d’aquest soterrament.
Vaig acabar la meva intervenció
demanant que es convoqui a tothom amb celeritat per treballar en aquest Pla
director fluvial del que s’ha parlat alguna vegada i posem fil a l’agulla i
ajudem a treure neguits innecessaris als veïns. Crec que va ser errònia la
càrrega indiscriminada contra l’estudi que va fer la CUP i IC-EUiA, però entenc
els dubtes i pors que s’han generat per part de veïns i associacions. Si la moció va permetre fer debat sobre el tema, benvinguda sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada