Al Ple municipal de Girona d’ahir 9 de desembre la
CUP va presentar una nova moció per a la celebració d'un referèndum
d'independència, per tal de concretar pregunta, data i conseqüències polítiques
que caldria emprendre a partir de la
resposta afirmativa que es donaria en aquest referèndum. Una moció diferent a la que la mateixa CUP va presentar al Parlament fa un mes, i es que a Girona és ben sabut que en tot ens agrada marcar diferències.
Des del nostre grup
ens abstenim per sistema a aquelles mocions de les quals no en tenim competència municipal i que no venen promogudes per les entitats de la ciutat, o les associacions municipalistes, o bé que ja han estat
debatudes en l’espai polític que pertoca, i el posicionament de l’Ajuntament només
serveix com a reforç per sumar o no adhesions. Des del principi de legislatura ja
vam demanar al govern municipal un cert posicionament comú entorn aquest tipus
de mocions de nul o poc efecte real en el marc competencial municipal però a les quals dediquem temps en els plens, però
donada la poca receptivitat per part de l’alcalde (així no es parla tant de Girona?), vam decidir optar per
aquesta posició a priori neutre de l'abstenció, però que no impedeix que expliquem clarament
que opinem sobre cadascun dels temes portats a ple. La moció només va rebre el
suport d’IC i de la CUP, és a dir de 5 regidors dels 25 del plenari, PSC i CiU ens vam abstenir, i el PP va votar en
contra. A continuació reprodueixo més o menys la que va ser la meva intervenció, on només vaig afegir
una resposta contundent al parlament previ de la regidora del PP, Concepció
Veray, on li vaig dir que si alguna cosa estava trencant la convivència a
Espanya i Catalunya era la manca de diàleg i de propostes per part del govern
Rajoy, i que farien bé de mirar més al govern de Cameron a UK, o abans al
Canadà. El discurs només basat en què la constitució no es pot tocar que repeteix el PP és certament desesperant. En tot cas, el que vaig dir ahir:
M’agradaria començar amb una reflexió, merament
informativa, en cap cas prejutja res. Crec que avui no és la primera vegada que
al ple municipal de l’Ajuntament de Girona portem a debat una moció al voltant
de la independència o el dret a decidir. I gairebé podria assegurar que no serà
la darrera.
En el ple del passat 9 de setembre, fa exactament
3 mesos, vam aprovar conjuntament els grups d’IC-EUiA, la CUP, CiU i el PSC
d’adherir-nos al Pacte pel Dret a decidir i en el marc de la Taula pel dret a
decidir gironí conjuntament amb una part molt important de la societat civil al
manifest impulsat per l’ex-president Joan Rigol. Va ser el 22 d’octubre, fa poc
més d’un mes i mig. Avui en aquest grup municipal, en aquests 7 regidors, no ha
canviat res en relació a aquell dia, absolutament res i per tant aquell segueix
sent el marc en el qual volem seguir treballant i en el qual ens sentim
plenament representats. És una posició que aglutina una àmplia majoria de les
entitats socials, econòmiques, esportives, culturals i polítiques del poble de
Catalunya i de la ciutat de Girona.Pensem a més, que el procés era el que pertocava:
debat al parlament, a la taula del dret a decidir de Catalunya, suport des de
l’Ajuntament i teixir complicitats amb la ciutat per donar-hi força.
En relació a la moció que avui presenta la CUP,
utilitzaré unes paraules que van fer servir diversos grups al Parlament de
Catalunya el passat 7 de novembre a una moció similar presentada pel grup de la
CUP, quan els hi deien que avui aquesta moció fa un mal favor al procés polític
que hauria de ser el més majoritari possible. La unilateralitat per part d’un
sol grup em sembla un error greu, quan estem davant d’un dels processos
probablement més rellevants de decisió d’un país, que generen un ventall
d’opinions i de matisos molt grans, que impliquen debats entorn al sentiment de
pertinença de molts catalans de gran complexitat, i que per força hauria de ser
el més plural i transversal que es pugui.
Nosaltres no hi entrarem en la competició constant
per veure qui marca l’agenda, la pregunta o la data, o de qui és més o menys
independentista, o de quina ciutat catalana fa la proposta per fer un pas més,
ni en la de traslladar els debats parlamentaris al ple municipal, i menys
fer-ho de manera reiterativa, no té cap sentit reproduir en tots els municipis
catalans posicionaments diversos i incrementar la confusió a la ciutadania.
Però es que encara toca menys després d’haver teixit un gran consens fa tot
just unes setmanes.
I els hi faré una altra reflexió. Molts
catalanistes que no eren independentistes, avui fruït del immobilisme del
govern del PP, de les reiterades agressions a la cultura, la llengua, al nostre
sistema educatiu i la immersió lingüística, al mal finançament, al dèficit
d’inversions en infraestructures, a les provocacions i fatxenderia de ministres com el sr. Montoro
i Wert i al cop que va representar la sentència del TC contra l’Estatut, votat
per tots els catalans i que ens va portar a manifestar-nos, aposten avui per un
canvi en l’statu quo.
Una part –potser encara minoritària- d’Espanya
també és conscient que la situació actual no és pot allargar i aposten per
introduir canvis en la relació territorial. Comparteixo la idea que encara cal
més recorregut del que proposen fins ara, però es detecten moviments de fons.
Ara bé, deixi’m dir-li que també crec que una
part important del catalanisme polític, tampoc comparteixen les estratègies
unilaterals o sense un full de ruta ben marcat, que esgotin les vies de diàleg
i que passin per la garantia d’un debat obert, plural, ben informat, on siguin
presents les avantatges i els riscos, on es pacti bé la pregunta i les
possibles respostes entre tots els grups, sense pressions prèvies i sense
avançar posicionaments abans d’hora. Dels errors de tots plegats, de tots els
partits n’hem d’aprendre. I ja li asseguro que aquest regidor és el primer que
creu que el PSC n’ha comès i comet errors en relació al procés, com també crec
que si tots fóssim més honestos altres grups també haurien de reconèixer errors
en aquest camí nou i complex en el qual ens trobem, n’hem d’aprendre reitero,
tots plegats.
Deixi’m dir-li que seria millor per tots tornar a
l’aliança que va representar el vot conjunt i afirmatiu de 23 dels regidors que
avui estan en aquest ple municipal fa tot just 3 mesos o 170 persones i
organismes fa un mes. Val la pena trencar el consens? Vostès creuen que si. Jo
en canvi valoro que el seu grup i el meu compartim el fet que els catalans i
les catalanes han de poder pronunciar-se sobre el seu futur polític de manera
directa. A partir d’aquesta coincidència en el principi democràtic, podem
diferir del com i del procés per arribar-hi. El de vostès només té una resposta
possible i és la independència. El nostre és la construcció d’una nova relació
Catalunya amb Espanya bilateral en un estat federal.
Finalment crec que hauria d’estar d’acord que en
tot aquest procés polític, que serà llarg sense cap dubte i gens fàcil, el valor de l’acord majoritari del
catalanisme polític, la força que hem tingut en el passat quan Catalunya ha
actuat com un sol poble tornarà a ser valuosa, com va ser en aquest ple el
passat 9 de setembre. No siguem nosaltres, els propis catalans, els propis
gironins qui fem saltar pels aires els consensos que tant costen de generar en
pro de la moció oportunista i unilateral.
Per tots aquests motius abans exposats, sota la
perspectiva del poc sentit que avui reiterem un debat que està en curs al
parlament de Catalunya en aquest ple municipal, i tot i compartir la idea que
cal un referèndum -però no en allò
concret de la seva proposta unilateral- i considerant que fora millor tornar a
votar en aquest Ple municipal fins quan tornem a disposar d’una nova proposta
majoritària i transversal des del Parlament, el nostre grup avui s’abstindrà.
