Pàgines

2 de gener de 2014

Plens municipals a Girona per fer què?

Parafrasejant el llibre de Josep Pallach, Democràcia per fer què? crec que és convenient fer una certa reflexió sobre com han evolucionat en els darrers dos anys els Plens municipals de l’Ajuntament de Girona i quina és la utilitat d’allò que s’hi discuteix. A priori, podria semblar innecessari, però la deriva actual ens hauria de portar a una certa reflexió col·lectiva a tots els grups municipals. De manera creixent els debats tenen menys a veure amb el que són les competències del ple municipal i algunes de les mocions aprovades no tenen cap efecte real. Determinats debats són més propis del Parlament de Catalunya o del Congrés de diputats, i sembla que la seva única missió sigui cercar un titular oportunista o generar confrontacions i tensions partidistes –especialment entre els extrems ideològics- que finalment no tenen gaire raó de ser en el que després es pot regular des del Ple municipal. Aquesta és probablement una conseqüència d’un govern en minoria que no ha buscat en cap moment una aliança estable, però també d’una manera de fer política més centrada en els simbolismes, en l’aparença i les grans declaracions, que no pas en el dia a dia del gironins.

A Girona per exemple hem debatut una moció per tancar de manera immediata i urgent la central nuclear d’Ascó i Vandellòs i que va ser aprovada. Algú dirà que aquest és un tema que afecta als gironins, i té tota la raó, però també compartirà raonablement que no pertoca decidir el futur de les centrals nuclears als 947 Ajuntaments catalans. S’imaginen tots els plenaris municipals debatent sobre com ha de ser el mix energètic de Catalunya i no del de la ciutat? Els convido a escoltar un debat com aquest, i on es podrà comprovar, que ni ens toca, ni estem preparats. La complexitat requereix alguna cosa més que buscar al google quatre dades o repetir els posicionaments previs dels partits en aquest àmbit. Recentment vam debatre una moció per solidaritzar-nos pel tancament del Canal 9 a València. Indubtablement una bona causa, però també podríem preguntar-nos, i perquè no contra l’agressió del català en el  sistema educatiu de les Illes Balears? Potser acabarem debatent al ple de Girona les polítiques de la Troica, del Banc central europeu o del parlament alemany que sense cap dubte incideixen també, i molt, sobre la vida dels soferts gironins?  O perquè no fem mocions per solidaritzar-nos amb tota la resta de causes que incideixen als catalans, espanyols, europeus o en general persones que tenen la desgracia de viure al planeta? Totes les administracions públiques han de debatre de tot i a tot arreu? Són preguntes que ens podríem fer després de seguir uns quants Plens a Girona.



De vegades van endavant mocions que després no podem aplicar, com quan vam aprovar que no pagaríem els impostos com l’IVA o l’IRPF a l’estat espanyol a causa de l’espoli fiscal. Aquesta és una moció aprovada i que a dia d’avui no es pot portar a terme. Una altra tipologia de moció és aquella que vol avançar esdeveniments, especialment en relació al procés per al referèndum sobre la independència. Potser els gironins ens donem més importància de la que ens pertoca si pensem que som nosaltres qui marquem l’agenda nacional del país. Fa un mes, debatíem en el ple com havia de ser la pregunta i la data del referèndum, així com les conseqüències i accions a emprendre quan el resultat -com no- fos un sí aclaparador. Debatíem això una setmana abans que hi hagués una proposta per part del president de la Generalitat de data i pregunta.

El nostre grup creu que el ple municipal ha de parlar sobretot de Girona i dels gironins, i de les competències que ens pertoquen, però aquesta és una posició minoritària. Primer, perquè al govern municipal aquesta situació li resulta especialment atractiva, es parla poc de la ciutat i del control de l’acció de govern, i reproduïm una mena de mini-parlament a la ciutat amb les previsibles pica-baralles que tots sabem que es produiran. A una determinada oposició també li va bé aquesta mena de debat, probablement la discussió sobre urbanisme, les noves zones blaves als nostres carrers, les desigualtats i pobresa creixent, la lluita contra l’atur o la ciutat del futur, siguin temes més prosaics que l’èpica que aporta aprovar mocions sobre les grans causes per salvar el món o contra l’espanyolisme rampant. També, és una manera d’explotar el filó dels enfrontaments partidistes, i es que enlloc més que Girona deu ser tan complicat que l’atenció del plenari municipal es focalitzi en el dia a dia de la ciutat. Val a dir, que el PP facilita aquesta tasca a cada nova mesura que aprova des del govern d'en Rajoy o de les comunitats autònomes on governa...

És per aquest motiu que a inici de legislatura i davant de la incapacitat de teixir un acord sobre les mocions que es presenten, el nostre grup vam decidir abstenir-nos en la majoria d’elles. El PSC explica el que opina sobre el tema en qüestió, però ens abstenim en considerar que allò que es proposa resultarà indiferent tant si s’aprova, com si no. Només quan una moció es presentada per una entitat de la ciutat i que entenem que precisament ens demanen un posicionament als regidors electes ens hi pronunciem, també quan tot i ser un tema supramunicipal són precisament les entitats municipalistes o les administracions superiors les que requereixen d’un suport de tots els Ajuntaments per guanyar força (una reforma del món local per exemple) o bé, quan allò que es porta a debat, ja s’ha discutit en la cambra corresponent i es demana el suport dels Ajuntaments per guanyar força. Aquest darrer, podria ser el cas de la Taula pel dret a decidir i el document proposat per en Joan Rigol al qual ens vam afegir i vam votar favorablement, entenent que ja havia fet els passos previs necessaris allà on tocava. També com no, quan volem fer una declaració institucional o quan es produeixen fets de naturalesa excepcional.


Tota la resta, malauradament és foc d’encenalls i banalitza la importància i el paper que té el plenari municipal en la representació de la ciutadania i el seguiment de l’acció de govern. No es tracta de limitar el debat, per nosaltres podem debatre tant, com i quan es vulgui i fent partícips a la ciutadania, allà on pertoca però no en benefici dels interessos de determinats grups polítics per generar debats estèrils. Crec que alguns dels temes podrien ser objecte d'interessants debats oberts amb els diversos representants polítics, però realment estan fora de lloc en el plenari. Un excés de mocions de cara a la galeria i de consum partidista crec que perjudiquen a la necessària focalització en els debats  importants que té la ciutat al davant en polítiques econòmiques, culturals, socials, en decidir en definitiva quina és la ciutat que volem pels propers 10 anys i pel nostre dia a dia. No fer-ho, en la meva opinió allunya la política local dels ciutadans que ens han votat. Crec que és encertat acabar amb aquesta cita d’en Pallach entorn a què és la democràcia: “La democràcia és autentica, real i no nominal, quan arriba a tots els centres de poder: polítics, econòmics, socials i culturals. Aquest esforç per a la democratització de la societat, que és molt més que la democràcia política.”