Revista Empresarial Girona nº 27. Octubre-Desembre 2013
Com a ciutadans interactuem més amb
alguns sectors econòmics que amb d’altres.
Amb l’immobiliari i la construcció hem fet d’inversors poc cautelosos, de
la majoria de serveis com el turisme, la restauració, el comerç o l’oci i entreteniment
en som directament protagonistes. Però la indústria, majoritàriament, es mira
amb desconeixement i distància, de vegades amb desconfiança. Sovint ha estat
vinculada a notícies més aviat negatives, mesurades en impactes (paisatgístic,
medi ambiental, social, etc) o encara pitjor, deslocalitzacions i
acomiadaments. Aquest fet s’intensifica en la majoria dels polítics i
responsables institucionals, que en un elevat percentatge o bé provenen del
sector públic o bé de professions liberals, i pocs del món industrial i de
l’empresa. Potser aquestes són algunes de les raons per les quals la indústria
no ha rebut ni la prioritat política ni estratègica necessària, ni tampoc el recolzament
per part de la mateixa societat. Dir que es retallen ajuts o suport a l’empresa
en R+D o internacionalització com ha passat a Espanya i Catalunya no arriba
sovint ni a la categoria de notícia.
A pocs quilòmetres de Girona, França
ha anunciat un dels Plans Industrials més ambiciosos dels darrers anys a Europa:
sota el títol de “França es reinventa” és un projecte a 10 anys acompanyat de 34 plans específics de
reconquesta industrial agrupats en grans reptes, amb el seu corresponent
pressupost i un responsable empresarial al capdavant, que pretenen mobilitzar
45.000M€ i crear 480.000 llocs de treball. A Espanya parlar d’un Pla industrial
a llarg termini, de manera concertada i amb pressupost, tot junt en una frase, sembla
d’una altra galàxia. Però tranquils, ben aviat ens tornaran a dir que cal construir
un nou model econòmic d’alt valor afegit pel país, llàstima que potser quan algú
s’ho prengui seriosament gairebé no ens quedarà indústria on aplicar-se.
