Pàgines

26 de juliol del 2014

Universitat i innovació, una visió nord-americana



Universitat i innovació, una visió nord-americana. 
Girona Empresarial. Número 30. Juliol-Setembre 2014

En pocs mesos he pogut visitar la Harvard Business School a Boston, i més concretament un espai  específicament pensat per promoure la innovació, l’Innovation Lab, i tres universitats de les més destacades a Silicon Valley: Stanford, Berkeley i la Singularity University. És evident que estem parlant d’universitats de referència i de ben segur fora injust establir comparacions amb les universitats més properes, encara que només fos pels recursos dels que disposa cadascun o l’entorn en el qual es troben. Ara bé, hi ha algunes idees que et fan reflexionar sobre un possible camí a recórrer, fets diferencials que podrien ajudar-nos vers un major dinamisme i a estrènyer la relació amb el món empresarial encara que sigui amb una primera visió superficial.


En primer lloc hi ha una enorme voluntat de promoure i crear espais de trobada per a la multidisciplinarietat on els diversos camps de recerca cooperin.  Les facultats de medicina amb les d’enginyeria, les escoles de negoci amb el camp científic i tecnològic, forçar dintre d’un ordre que investigadors, emprenedors i estudiants tinguin espais on relligar dinàmiques entre camps de coneixement que en el dia a dia de les seves facultats difícilment es trobarien.

Visitar un Institut de Disseny fundat per David Kelley, responsable d’IDEO una de les empreses més innovadores de la zona, és traslladar-te al que podria ser la seu d’una empresa  real de disseny, i en cap cas tens la sensació de trobar-te en una aula universitària. Una bona manera de trencar barreres. Així mateix, pot resultar sorprenent la normalitat amb la que professors combinen la seva activitat docent amb el fet de dirigir una empresa tecnològica de la zona, i gestionen la sortida i entrada en el sistema universitari. Potser és casual, però molts professors ens parlaven de transferència i molt pocs d’articles publicats.



Finalment, fa pensar molt l’estructura per promoure la transferència tecnològica. El perfil de professionals que són responsables d’aquesta tasca a la Universitat, la metodologia que apliquen absolutament formalitzada per crear el màxim impacte, i com acompanyen la recerca per pensar en la seva aplicació en l’economia real en tot moment.