La indústria, molt present al Ple de Girona del 12 de maig: Torras Papel i Nestlé

En el ple de Girona del passat 12 de maig, la indústria va tenir un paper rellevant, en dos temes ben diferents. Vam debatre al voltant d’una situació dramàtica com és el possible tancament de Torras Papel de Sarrià de Ter. I per l’altra una notícia positiva, l’aprovació del projecte que potencialment pot permetre atraure una inversió important per la Nesté de Girona, l’empresa privada més important que tenim a la ciutat i d’un pes econòmic i social indubtable.

En el cas de la Torras Papel des del grup del PSC vam traslladar tot el suport als treballadors i famílies afectades,  tots vam compartir la nostra preocupació pel llarg deteriorament d’una situació industrial que malauradament no és nova, però que hauria de portar a una reflexió col·lectiva de més recorregut sobre la importància de prioritzar la política industrial del país. És la nostra font de riquesa històrica, un dels nostres valors diferencials, un element estratègic pel futur del país, però també un factor clau en la cohesió social.



La Torras no és un només una empresa important per un poble o una comarca de la qual som capital, ho és també de totes les comarques gironines. Com molt bé explicava en Joan Vila al Diari de Girona, la família Torras va ser cabdal per entendre l’impacte d’aquest sector en l’economia de les nostres comarques, en el seu conjunt a les comarques gironines teníem un cas clar i evident de clúster de la indústria del paper, pel qual de ben segur no se n’ha fet tot el possible des de les polítiques industrials dels darrers anys, tampoc han degut d’anar acompanyades dels encerts necessaris en la gestió empresarial i molt probablement la darrera reforma elèctrica amb canvis radicals en les retribucions i sense facilitar transicions ha estat demolidora. La meva família ha estat tradicionalment molt relacionada amb el sector del paper. El meu avi va treballar més de 30 anys a la Torras de Flaça, tota la vida va viure a la colònia de la fabrica on encara hi viu la meva àvia, i el meu pare també va treballar-hi des dels estius de molt jove fins als vint-i-tants. Ell coneix molts casos d’amics que van patir i molt el tancament d’aquella fabrica quan ja era l’Aconda. L’any 2009 aquella planta va representar que 235 treballadors es quedessin sense feina, i el pitjor de tot va ser quan  els bancs – que entre tots els ciutadans del país els havíem rescatat feia quatre dies- no van voler compartir les garanties hipotecàries amb l'Institut Català de Finances, disposat a ajudar en la compra de la fàbrica que pretenia fer un grup paperer de l'Estat. Si existeix una oportunitat per la Torras de Sarrià  esperem que no es repeteixi el que es va patir a l'Aconda. L’alcalde de Sarrià de Ter va acompanyar-nos en el ple i va fer una defensa tancada de la necessària continuïtat de l’empresa. Des del nostre grup li vam demanar que Sarrià no perdi la seva vocació industrial, que mantingui aquells terrenys com un sòl industrial, des de Girona hauríem de rumiar com podem ajudar amb algun pla d’ocupació especial per ajudar els treballadors afectats amb una perspectiva comarcal.

El mateix ple va anar acompanyat d'una notícia positiva, l’aprovació del Pla Especial pel projecte presentat per la Nesté. Vaig començar recordant que no hi ha regidors que treballin pels ciutadans i el medi ambient i altres que treballen pels interessos de l’empresa com alguna intervenció podia suggerir per part dels dos grups que es van abstenir (IC i la CUP), sinó que tots fèiem balanç d’elements positius i negatius per justificar una decisió. No hi ha projecte perfecte. No hi ha decisions que no tinguin algun element desfavorable, però que la política és decidir. L’empresa ha facilitat a tots els grups molta informació i ha estat ben transparent alhora d’explicar que significa aquesta inversió per modernitzar la línia de Nescafe actual i que implica una torre més alta que l’actual, de 30 metres a 50 metres per ser exactes. És evident que aquest és l’element més negatiu, ja que lògicament té un impacte paisatgístic.  Ara bé, són tantes les raons a favor del projecte que el que resulta sorprenent es que alguns grups no donin un suport clar.

En el ple vaig expressar, que al meu entendre la millor notícia que des d’aquest Ajuntament podríem donar  als responsables de l’empresa a Girona, per tal de competir en les millors condicions amb les inversions que fa la casa matriu és la unanimitat de tot aquest ple.  No perquè no sigui suficient els vots de tres del grups, sinó perquè aquesta és una inversió prevista per 2017, en breu hi ha eleccions municipals, que com sempre seran incertes en els resultats. Tothom que treballa en la indústria  sap que la competència entre plantes en les multinacionals és enorme i de gran complexitat, on hi ha moltes variables per prendre la decisió i tot que estiguem convençuts que la de Girona és una excel·lent planta això tampoc és una garantia. Avui moltes empreses inverteixen allà on estan creixent els nous mercats emergents perquè són nous pols de demanda i perquè tenen alguna avantatge comparativa en determinats casos. Prou complicat deu ser doncs mantenir el bon posicionament que té avui la planta de Nestlé perquè no fem tot el possible des de les administracions per ajudar.

El nostre vot va ser favorable en primer lloc perquè el projecte en cas que fos aprovat permetria la consolidació de l’empresa privada més important de la ciutat i una de les més rellevants de les nostres comarques. En ple procés de desindustrialització del país i amb un atur rampant, amb exemples recents com els que tots coneixem, crec que qualsevol ajuda per aconseguir que vingui una nova inversió i de facilitar un possible impacte econòmic que com s’ha dit seria com a mínim més gran que la de la modernització actual- i que era de 40M€ -i que de ben segur asseguraria el futur de la companyia i de molts llocs de treball aquí directes i indirectes per temps; ens sembla el motiu més important per donar el vot favorable. A més, tenen la voluntat de fer la inversió aviat, 2 anys en la indústria és poc temps. Això no treu que puguem treballar amb la companyia colze a colze per reduir al màxim l’únic element negatiu que és el paisatgístic.

Com se’ns va explicar en ple procés d’estandardització de processos per tractar-se d’una empresa global, la de Girona és una de les plantes més antigues de les 25 que hi ha al món. Ens han ensenyat com són les plantes on ja s’ha fet aquest canvi de tecnologia que data del 1968 sobre el procés d’assecatge a Europa, Rússia, Sud-Àfrica o Àsia. No és un caprici d’una planta o una direcció. Ens diuen que no hi ha solucions d’enginyeria que permetin opcions imaginatives per mantenir l’alçada en 30 metres com ens han dit a un preu similar o en tot cas, i pressuposant que hi fossin, farien perdre competitivitat a una planta que ens diu que ha de servir el mateix cafè a tot el món, no poden fer una planta que només serveixi per un tipus de cafè d’un mercat concret.

Així mateix, la nova torre permetrà reduir el soroll d’una manera important afegint un nou silenciador a la torre, serà a priori una bona notícia per una queixa freqüent d'una part del veïnat.

Finalment, és sota la perspectiva medi ambiental una molt bona inversió. Se’ns parla d’importants reduccions en el consum energètic i d’aigua gràcies a aquesta inversió, un salt importantíssim, no només per reduir costos i ajudar a que la planta sigui més competitiva, també perquè és un compromís de l’empresa amb el seu entorn que és un element que també com a ciutadans de Girona ens hauria de semblar altament positiu.

Vaig acabar la meva intervenció recordant una màxima que sempre escoltava d’en Ramon Ceide, l’ex-regidor d’urbanisme que en totes les reunions de grup del PSC repetia que calia fer a l’oposició el que faríem si estiguessin al govern. És la millor recomanació. Sóc conscient que no va agradar a IC-EUiA i a la CUP la meva afirmació de que estava convençut que si d’ells depengués amb el seu vot aquesta votació no s’haurien abstingut, i que era fàcil abstenir-se quan saps que igualment el projecte s’aprovarà però que em semblava d’un relativisme polític majúscul. No em va semblar bé, quan un regidor en la reunió amb l’empresa li va dir als responsables de la companyia que no es preocupessin que ja tenien el projecte aprovat gràcies a CiU i PSC que estàvem presents a la reunió. Em va semblar una banalització del que és la política i de decisions tan importants per a la ciutat. Deu ser per deformació professional, però la indústria i l’empresa em semblen un tema prou important pel nostre futur i en el qual crec que des de la política hem estat incapaços de dotar-nos d'una política industrial estable i amb el pressupost que mereixeria, i així ens va, i més a les comarques gironines.

En definitiva, la indústria protagonista al ple de Girona, cara i creu d’una mateixa moneda, però sense cap dubte dos realitats que poden afectar i molt al model econòmic de la ciutat i de la província.