Ahir
en el ple de l’Ajuntament de Girona i des del grup del PSC vaig intervenir per
tractar dos temes que em semblen rellevants i que a continuació intento reproduir
en el nostre posicionament (Impuls a la creació de l'agència de promoció econòmica i el Pla Local de Joventut de Girona 2012-2015), i vaig fer un prec i una pregunta (sobre la incineradora i seguretat a l'estació):
Creació de l’Agència
de Promoció Econòmica de Girona
A
una moció presentada pel PP on es reclama que no es demori més la creació de l’Agència
de Promoció Econòmica de Girona el nostre grup va donar-hi ple suport. És un
tema que de manera reiterativa el PSC i el PP hem reclamat de manera molt activa
(crec que hem preguntat pel tema 6 o 7 vegades com a mínim). Alguns grups o no
estaven a favor o simplement van fer veure que no anava amb ells i que s’esperarien
a que el PP i CiU fes una proposta i un cronograma ja que formava part del seu
acord de cartipàs (?). Com el mateix grup afirmava, apliquem diferents maneres
de fer oposició. Jo sempre he pensat que davant d’un grup en minoria el que cal
es fer propostes i buscar consensos, i si cal, pressionar perquè tirin endavant
polítiques d'interès per la ciutat. Val a dir, que el govern municipal sempre ha triat el PP per sumar
i per tant la mà estesa de la resta de grups poques vegades ha estat recollida.
Tornant
al tema, els motius en contra –entre d’altres que es van argumentar- era que es
crearien duplicitats, redundàncies i càrrecs de confiança. En la meva opinió si
es fa bé hauria de ser just el contrari, un ens de concertació públic-privat on
es pugui compartir una sola estratègica comuna de promoció econòmica per Girona
i àrea metropolitana, i on es comparteixin recursos per guanyar eficiència i
alinear estratègicament unes prioritats per l’àrea de Girona. Hi ha qui defensa
que aquesta és una missió estrictament pública, bé, crec que els models de
promoció econòmica més avançats ens mostren les avantatges d’un model compartit
i concertat, amb implicació del sector privat i la universitat. L’acord
estratègic promogut per l’HC Antoni Castells i dirigit per l’Andreu Morillas i
en Marcel Prunera són una mostra de la potència que tenen les polítiques de
concertació, per mi segueix sent un referent en l’acord de prioritats
econòmiques i socials al nostre país i que caldria considerar com traslladar a
nivell més local. En relació a l’organització, un model com el de Global Lleida
liderat per l’alcalde Àngel Ros i amb la tasca directiva de Xavier Pont és el
millor exemple de com les cambres, l’Ajuntament, les patronals, la universitat
i la diputació poden sumar per crear un sol organisme on s’integren funcionaris
i treballadors de diverses entitats sota una sola direcció. Són models que
espero que a Girona es tinguin en compte.
Tot
i que la meva intervenció va ser força diferent precisament per matisar les
intervencions del grups precedents i perquè m’agrada construir el discurs a
mesura que parlo, algunes reflexions prèvies que em sembla que recullen els
elements més importants de la meva intervenció:
El nostre grup
votarà a favor d’aquesta moció, el missatge clau al nostre entendre i que
demanem una vegada més i de manera reiterativa en aquest govern es que no es
demori més la creació de l’agència de promoció econòmica. És una demanda
constant del grup del PP i del nostre grup en els precs que li hem fet al llarg
del darrer any i que ha avançat, sent generosos, a una velocitat molt
millorable.
Sincerament, de
poc serveix explicar-nos a cada ple com evolucionen els aturats de la ciutat,
informació que tothom pot consultar en els serveis estadístics, si no disposem
dels instruments que la crisi ens demana per poder donar nous serveis i
programes que resolguin les noves problemàtiques, així com l’impuls i el
lideratge que cal en aquests moments per part de l’Ajuntament de Girona.
L’agència de promoció econòmica era una de les principals propostes que fèiem
en el nostre programa electoral, és un instrument, no una fi en si mateixa,
però al nostre entendre hauria de ser una eina de concertació dels agents
públics-privats, que sigui capaç de mirar més enllà de la ciutat de Girona i que sincerament, no entenem que hagi calgut
més d’un any per fer una primera proposta o esborrany.
Jo només
recordaria, que la regidora Coralí Cunyat en una entrevista als diaris el 21
d’agost ens deia que portarien l’aprovació d’aquest ens a l’octubre, a
l’octubre, però clar l’entrevista és de l’any passat, del 2011 i tothom es va
pensar que s’aprovaria en el ple de l’octubre de 2011! ( http://www.emporda.info/girona/2011/08/22/aprovarem-taxa-comercos-paguin-llums-nadal/137328.html
). En tot cas, en el ple d’octubre de 2011
la mateixa regidora ens van dir que secretaria i intervenció estaven fent una
proposta de model i que accelerarien el tema; al febrer de 2012 la regidora Madrenas manifesta
que hi treballen molt i que es reuneix amb la regidora Cunyat, que depenen dels
tècnics per proposar un model i que tenen molts dubtes però que sembla que pràcticament
ja els tenien resolts; al maig d’aquest any em va dir que convocaria al CES i
que estaven pendents de fer un viatge a Lleida per conèixer el seu model. Bé,
són una mostra que sovint els seus anuncis a bombo i plateret als diaris de les
seves propostes s’allarguen fins a arribar – teòricament, confiem-hi- un any
més tard. Al nostre grup, ens sap greu, veure que probablement el tema més
important, urgent i prioritari en el qual hem d’actuar: que és la creació
d’ocupació, l’atracció d’inversions, el suport als sectors estratègics de la
ciutat , les polítiques actives d’ocupació o l’impuls de l’emprenedoria, en
definitiva, les mesures per reduir l’atur... No ha tingut ni la urgència, ni el
lideratge necessari en consonància amb la seva importància; entre febrer i ara,
m’imagino que hauran tingut molt de temps per fer reunions les dues regidores
responsables del tema, i bé, m’alegro que el benchmarking a Lleida s’hagi pogut
realitzar amb èxit. Sort que no han hagut de visitar agències de promoció
econòmica de referència de ciutats una mica més llunyanes, perquè si no potser
no hauríem arribat ni en una legislatura.
Tots els regidors
hem rebut la convocatòria avui per convocar-nos al consell econòmic i social
per presentar-nos les principals línies d’aquesta agència. Per cert, potser
hauria estat positiu preguntar a priori, i no ex post de presentar una
proposta, què n’esperen d’una agència de promoció econòmica els membres del CES,
i es que li recordo que el CES fa mesos que no se’ls convoca per a res, i
després ens parlen de concertació, però és una llàstima no treure tot el
rendiment dels ens que ja existeixen. Espero que la pressió, si em permet
aquesta expressió, que hem exercit els grups de l’oposició com el nostre, hagin
afavorit que avui haguem rebut aquesta convocatòria del CES. Li demanaríem que
en el procés compti amb tots els grups i enceti un procés de participació en el
disseny d’aquest ens, per construir entre tots un instrument de la ciutat
cabdal en els propers anys.
En
les respostes de la resta de grups, CiU em demanava que no critiquem allò que
no hem fet en 30 anys i que no volien fer un bunyol fent una proposta a tota
velocitat. Com vaig dir, cada moment té les seves polítiques de promoció
econòmica, i certament s’hauria pogut fer algun pas en aquest sentit abans,
però probablement no molt abans. Recordem que el consell econòmic i social o el
Dispositiu d’Inserció econòmica els van crear des del PSC, o el suport a un
altre organisme clau per la promoció econòmica com el Parc científic i
tecnològic, però també que la mateixa evolució de les polítiques de promoció
econòmica des dels ajuntaments han evolucionat molt en els darrers anys i el
que té tot el sentit ara, potser no era necessari fa 30 anys quan la ciutat
tenia moltes altres prioritats i també, no ens enganyem, perquè molts altres
organismes, els ajuntaments o els mateixos agents privats no entenien les
polítiques de promoció econòmica de la mateixa manera. En tot cas, el moment
actual és propici i confio que el govern busqui un acord ampli i consensuat. En
relació al temps, bé jo proposo un fort lideratge del nostre alcalde i la seva
implicació. No pot ser un tema menor de la legislatura i tinc la sensació que
fins ara, ha estat ocupat en d’altres temes.
Pla local de joventut 2012-2015. Assabentats.
Acord de la junta de govern local de data 20 de juliol de 2012 en el qual
s’aprova el Pla Local de Joventut 2012-2015.
Bé, en aquest cas com la resta de grups
(tots: des del PP fins a la CUP) vam demanar que aquest tema anés a Ple, que no
és possible que un pla tan important com el Pla de Joventut 2012-2015 sigui un
assabentat sense gairebé ni informació. L’alcalde va fer marxa enrere i corregint
a la seva regidora es va comprometre a portar-ho a ple. Sincerament la
diferència entre les polítiques de joventut de l’època del regidor Quim Ayats
amb les d’ara, deixen en evidència moltes mancances d’aquest govern municipal. Algunes
reflexions sobre el nostre posicionament:
El
nostre grup volia intervenir per mostrar el nostre descontentament en relació a
l’aprovació del Pla local de joventut. Tal i com li vaig manifestar a la
regidora Urra ens sembla una molt mala notícia que no s’hagi pogut parlar en
aquest ple, d’un pla amb vigència pels propers quatre anys, en un tema del qual
sovint tot els grups en parlem com un tema clau de la ciutat, que ens preocupa
i que en teoria els hauria d’ocupar de manera preferent, com és la situació
dels joves, i els seus problemes, especialment aquells de caràcter laboral,
social i cultural. Avui el que vostès ens proposen, és simplement un assabentat del
qual ni l’alcalde en dóna una sola explicació en el ple i als ciutadans.
Sóc
coneixedor de que vostès ens diran que calia estar aprovat per poder-se
presentar en una línia d’ajuts amb convocatòria d’agost, però perquè no va
poder ser debatut durant el juny o el juliol? Considerem que és una clara
mostra de menysteniment vers la resta de grups i dels ciutadans, especialment
quan vostès són un govern en minoria que convindria que busquessin acords
amplis entre la resta de grups. Els hi vull recordar que el 8 d’abril del 2008
en aquest ple es va debatre el Pla de Joventut que havia proposat el regidor
Ayats, que alguns grups a l’oposició, van reconèixer l’enorme tasca de consens
, comunicació i incorporació de propostes amb la resta de grups. El nostre
malestar, es que avui la resta de grups ni tan sols hem tingut l’oportunitat
d’explicar als ciutadans si ens sembla bé o no aquest pla, i en què estem
d’acord i en què no, després segur que s’afanyaran a dir-nos que són més
transparents i participatius que en els mandats anteriors, però la realitat, em
temo, no fa més que contradir-los.
Aquest
pla no ens convenç, perquè ni se n’ha fet prou difusió perquè participessin els
joves, i pensem que és un pas enrere en relació a l’anterior pla. Un pla que ni
tan sols té un pressupost associat i un pla de finançament és un mal símptoma,
és la senyal de la manca de compromís d’aquest govern en vers d’aquest pla, i
no ens diguin que és per prudència, jo afirmaria més aviat que és per manca
d’ambició i perquè la resta d’àrees no comprometen recursos en aquest pla, ni
volen deixar en evidència al govern de la Generalitat del seu mateix color
polític. Un pla sense pressupost, en el millor dels casos és un exercici de
bona voluntat. Deixi’m ser malfiat i els hi diria que si el pressupost d’aquest
any ja s’havia reduït en joventut un 10%, i en l’execució d’any que portem
encara s’ha reduït més, concretament en més de 60.000€, l’únic que em fa pensar
es que aquesta àrea no es prioritària per vostès, no volen parlar de pressupost
perquè quedaria de manifest aquesta realitat. Finalment, vam fer un munt de
propostes de millora en aquest pla, que diria que no han estat en pràcticament cap cas recollides, però ens
ha dolgut especialment, que el Pla d’ocupació juvenil, que l’alcalde s’havia
compromès a dur a terme, ni tan sols aparegui anomenat i simplement se’ns diu
que els tindran en compte durant el desplegament, bé, això sembla més un acte
de fe, que una proposta política.
És
doncs un pla que no ha tingut l’oportunitat de ser debatut on toca, en el ple,
sense pressupost associat, sense recollir propostes de la resta de grups,
aprovat per un govern en minoria en una junta de govern local al mes de juliol,
així, com volen que ens pugui satisfer l’aprovació d’aquest pla? Mirin, els hi llegeixo el que diuen vostès
en el pla que han aprovat: “Malgrat l’existència de dos plans locals de
joventut i l’aposta feta per a les polítiques municipals de joventut, ha
existit una constant invisibilitat social de les accions produïdes a terme”.
Doncs, mirin, amb el diagnòstic que fan comencem molt malament el procés perquè
es facin més visibles, sincerament.
Un prec i una pregunta
En
el ple vaig voler preguntar sobre la incineradora, segons el diari, sembla que
l’Agència catalana de residus i el mateix Ajuntament no veurien malament la
inversió de 40M€ més a Campdorà i que deixaria "com nova" la planta de
tractament. Vaig voler preguntar a l’equip de govern quina és la situació
actual en aquest tema i si donen per fet que si es fa aquesta inversió
implicarà una amortització llarga, és a dir que la planta actual es quedi a
Campdorà per una llarga temporada (un missatge força contradictori en relació a
la promesa que va fer CiU als veïns de Campdorà) i no sé si és millor solució sincerament que la planta que el nostre equip proposava. La resposta va ser vaga, estan
estudiant diverses alternatives, ja ens aniran informant.
Podem
contrastar com l’alcalde deia que no aniria a Campdorà:
http://www.diaridegirona.cat/girona/2012/02/16/puigdemont-incineradora-no-anira-campdora/547416.html
Però
bé, tot fa pensar que no anirà una de nova, sinó que simplement arreglarem la
vella i es quedarà a Campdorà:
Finalment
vaig fer el prec de reforçar la seguretat al voltant de l’estació de trens de
Girona, arrel d’una agressió injustificada i aleatòria a un ciutadà de Girona
ens hem assabentat que és una situació freqüent, i que torna a posar sobre la
taula que l’estació segueix essent un dels punts més conflictius de la ciutat.
La resposta va ser generalista, els hi preocupen tots els ciutadans i tots els
barris...bé, ja es poden imaginar que a mi també.
