La importància de la baula més feble

La importància de la baula més feble
Article Empresarial Girona nº16_Gener/Març de 2011

Recentment vaig assistir a la 25ena edició de les trobades del sector d’automoció que organitza el professor Nueno a IESE, i dels múltiples anuncis que generen els grans fabricants mundials, em va colpir una reflexió d’una certa profunditat sobre la competitivitat del sector: un veterà consultor holandès va suggerir la necessitat d’un major esforç conjunt per trobar un balanç entre cooperació i competència en el sector, ja que la fortalesa de la cadena de valor la defineixen, no els elements més competitius que normalment identificaríem amb les grans marques, sinó l’enllaç o la part de la cadena més feble, la part més vulnerable i que més pateix amb la crisi: proveïdors, concessionaris o treballadors, per dir-ne alguns dels que configuren la riquesa del sector i que el poden condicionar. Una major cooperació és doncs imprescindible per no deixar caure ningú i per reforçar la competitivitat del conjunt.

Aquesta idea em va semblar ben aplicable a moltes realitats empresarials, però també, perquè no, al conjunt de la societat. Tot i que normalment focalitzem el nostre interès en aquelles persones, entitats i organitzacions més destacables que actuen de referents, no són només aquestes, per més que excel•leixin, les que defineixen la fortalesa de la nostra societat, sinó que són les parts més febles, aquelles que corren el seriós risc de desenganxar-se d’aquesta cadena, les que defineixen quina societat som. Les empreses sense finançament que tanquen i no tornaran a obrir, els aturats que han perdut l’esperança de trobar feina, els joves que van perdre el tren de formar-se a temps i que no tenen expectatives ni a curt ni a mig termini o els territoris que han patit la cruesa dels canvis globals. L’opinió publicada pot continuar posant l’èmfasi en els teòrics triomfadors, però la qualitat, cohesió i competitivitat futura de la nostra societat dependrà més del que pensem dels que queden enrera. No posar la prioritat en l’engranatge més feble en el moment més complicat, diria molt poc i seria poc intel•ligent per part de la societat que hem construit en els darrers 30 anys entre tots.