24 d’octubre de 2017

Interdisciplinarietat i cooperació

És poc habitual que en un artista sigui reconeguda la seva vàlua en diverses disciplines i, conseqüentment, l’èxit de vegades assolit en un àmbit no garanteix en cap cas resultats similars en d’altres. En David Lynch director sempre destacarà per sobre el pintor, l’escriptor Paul Auster serà més recordat pels seus llibres que les seves incursions en el cinema, són nombrosos els artistes del cinema que han emprès carrera musical, des de la Juliette Lewis a Kevin Costner passant per Woody Allen per dir-ne alguns casos, que mostren les dificultats d’aquest pas. Fins i tot un compositor amb tant talent com Bob Dylan no ha passat de discret pintor o director de cinema, essent generososQuelcom similar passa en moltes empreses, excel·leixen en un determinat sector, però en les estratègies de diversificació per introduir-se en nous sectors sovint fracassen, o companyies que destaquen en determinats factors de competitivitat, són incapaços d’afegir-ne de nous a mesura que el mercat els ho demana. L’especialització i l’estratègia de nínxol, és a dir, concentrar-te en allò que saps i els negocis que domines, dóna habitualment millors resultats.


És en aquest context, que també entre art i empresa trobaríem paral·lelismes per aconseguir més èxit. De la mateixa manera que existeixen casos d’artistes que han cercat en la cooperació amb d’altres la interdisciplinarietat que no sempre poden assolir satisfactòriament individualment, trobaríem empreses que per introduir-se en nous sectors, mercats o per desenvolupar un nou negoci col·laboren amb empreses que ja hi són presents o amb les que es complementen. El cinema no seria el mateix sense la col·laboració de Dalí amb Buñuel, no hauríem gaudit de les il·lustracions de Picasso als poemes d’Apollinaire, o més recentment de l’original transferència de la literatura a l’art com es van donar recíprocament Sophie Calle i Paul Auster. Considerar seriosament quins poden ser els nostres potencials aliats o quines estratègies cross-sectorials podem seguir són una obligació en un context ple d’oportunitats i d’exigències per innovar en les nostres propostes de valor.

Article Empresarial Girona n•43. Octubre-Desembre 2017

8 de juliol de 2017

El futur dels clústers?

En el recent acte institucional per commemorar els 25 anys de política de clústers, una important representació del món empresarial, acadèmic i polític del nostre país van reivindicar una política pública pionera a Europa. 

Es ben conegut que Catalunya va ser dels primers llocs al món on a partir dels estudis realitzats pel professor Michael Porter és van impulsar clústers com a eina de millora de la competitivitat territorial. Els que portem uns quants anys participant en els clústers hem viscut molts dels canvis en els models i eines de suport, però també el creixement exponencial que han tingut al món. Avui la majoria de països avançats tenen polítiques sòlides, estables i amb pressupost associat de clústers, i més important, la política d’innovació i industrial gira en gran part al voltant dels clústers. En el procés de globalització del fenomen clúster Catalunya hi ha estat present. Són molts els consultors, clústers managers o responsables de polítiques públiques que expliquen casos d’èxit en els principals fòrums internacionals. 

Passats vint-i-cinc anys cal preguntar-se quin serà el paper dels clústers a futur i com s’adapta el nostre model a un entorn canviant. En la meva perspectiva crec que viurem un procés de consolidació del clúster, però on el dinamisme, flexibilitat i capacitat d’innovació dels clústers haurà d’acompanyar-se d’una aposta encara més decidida de les administracions, ja que en gran part la representació sectorial del país recaurà en els clústers. També viurem una globalització que ajudarà a teixir més aliances amb d’altres clústers al món i amb noves cadenes de valor cross-sectorials. Finalment caldrà una cartera de serveis amb més ambició que el suport a la innovació o la internacionalització, caldrà afegir com s’acompanya en els canvis relacionats amb nous marcs com la industria 4.0. o l’economia circular que estan transformant els models de negoci. I si bé no tinc cap mena de dubte que els clústers que no emprenguin canvis no tindran futur, caldrà demanar també, noves polítiques a l’estil de les que proposa la professora Mariana Mazzucato, amb una administració disposada a ser, també, més innovadora i emprenedora.

Article Revista Empresarial Girona nº42. Juliol-Setembre. 2017

21 de maig de 2017

De què parlem quan parlem d’innovació?

Manllevem el títol del llibre de contes de Raymond Carver, substituïm amor per innovació i podrem reflexionar com feia l’autor sobre com molt sovint la manera d’entendre quelcom tan complex és diferent en cada persona. Carver ens detallava en disset contes magistrals diverses visions sobre l’amor, explicitant que no hi ha una sola forma correcta d’estimar, ni de comprendre una paraula amb un significat tan ampli com inabastable. Amb la innovació en menor mesura succeeix alguna cosa similar, cada organització o expert té una recepta substancialment diferent per innovar. Dues reflexions m’han fet pensar en alguns paral·lelismes amb els contes de Carver

Primer, un estudi de McKinsey en el qual el 84% dels directius manifesten que la innovació és crítica pel seu model de negoci, però que només un 6% estan contents amb els resultats. Què entén cadascun d’ells per innovar en el seu negoci? I què n’esperaven com a resultats? Com gestionen aquest procés per causar tanta insatisfacció? Probablement donem a la paraula innovació molta importància com a mantra de les organitzacions per sobreviure -com ho fem també amb l’amor les persones-però dediquem poc temps en enfocar bé els esforços i recursos, en definitiva, en la seva gestió. 

En segon lloc un article a Forbes sobre com crear una cultura innovadora més enllà dels post-its i les sales plenes de Canvas a les parets, i com aquests elements superficialsque en el millor dels casos són una eina, en el pitjor simple impostura, de vegades substitueixen les veritables palanques de l’organització innovadora: l’alineament estratègic, les inversions en nous i transformadors projectes i els incentius als treballadors pel seu rendiment relacionat amb innovarTot plegat, m’ha fet pensar que alguns viuen en el seu particular miratge del que consideren que és la innovació o l’amorsuperficial o profund, d’alt impacte o moda passatgera.


Article Revista Empresarial Girona nº41. Abril-Juny. 2017

9 de març de 2017

Diversitat i innovació

Tant acadèmics que estudien el fenomen de la innovació com influents responsables de companyies innovadores, com és el cas de Tom i David Kelley d’IDEO, han defensat la bondat de la diversitat en les companyies per promoure la creativitat. De fet, com molt bé expliquen, contractar el nou personal afavorint una certa diversitat (de cultures, de gènere, d’edats, de trajectòries professionals per esmentar les més evidents) és també una manera de canviar i adaptar la cultura empresarial. Sense cap dubte tots coneixem els exemples de composicions ben variades entre els participants en sessions de creativitat com una manera clàssica de fomentar diversos punts de vista sobre un mateix problema que enriquiran el resultat final.

Aquest foment de la diversitat a l’empresa em porta a pensar sobre com fomentem aquest important actiu en les nostres trajectòries educatives, especialment universitàries. Recordo que fa dos anys en un curs a l’Innovation Lab de Harvard ens explicaven els equips que es configuraven per fer una activitat transversal entre facultats, fomentant equips d’economistes, enginyers o metges treballant junts en un projecte d’emprenedoria durant uns mesos. Seria possible fomentar assignatures molt transversals, que traspassessin facultats en les nostres universitats?


Existeixen competències que són desitjables en tot tipus de professionals del futur, com és el cas de les tecnològiques, o assignatures com l’emprenedoria que haurien de ser presents en tot tipus d’estudis. De la mateixa manera, perquè no fomentar que els nostres alumnes de carreres tècniques o d’empresa disposin d’una mínima formació humanística, artística i ètica a càrrec dels nostres millors professors de lletres, o jurídica i política a càrrec de la Facultat de Dret?  Una universitat petita com la de Girona, però també molt diversa en facultats, permetria innovacions organitzatives, en plans d’estudi i en equips d’alt impacte entre facultats, que cerquin aquesta diversitat i que de ben segur ens portarien a alumnes més ben formats i preparats per a un futur professional complex i incert. I potser el més important, ajudaria a formar els ciutadans d’una manera més oberta, holística i multidisciplinar.



Article Revista Empresarial Girona nº40. Gener-Març. 2017

1 de gener de 2017

10 lectures del 2016

1. Pureza. Jonathan Franzen. Ediciones Salamandra (2015)
2. Moby Dick. Herman Melville. Ediciones Valdemar (2011, edició original 1851)
3. Limónov. Emmanuel Carrère. Editorial Anagrama (2015, edició original 2011)
4. Alguien voló sobre el nido del cuco. Ken Kesey. Editorial Anagrama (1987, edició original 1962)
5. El cronista d’esports. Richard Ford. Editorial Columna (2015, edició original 1987)
6. Mi vida como hombre. Philip Roth. Editorial De bolsillo (2012, edició original 1974)
7. Morir a la primavera. Ralf Rothmann. L’altra editorial (2016, edició original 2015)
8. Ponche de ácido lisérgico. Tom Wolfe. Anagrama (1997, edició original 1968)
9. Manual per a dones de fer feines. Lucia Berlin. L’altra editorial (2016, edicions originals 1977-1999)
10. Autobiografia. Bertrand Russell. Editorial Edhasa (1990, edició original 1967)