9 de març de 2017

Diversitat i innovació

Tant acadèmics que estudien el fenomen de la innovació com influents responsables de companyies innovadores, com és el cas de Tom i David Kelley d’IDEO, han defensat la bondat de la diversitat en les companyies per promoure la creativitat. De fet, com molt bé expliquen, contractar el nou personal afavorint una certa diversitat (de cultures, de gènere, d’edats, de trajectòries professionals per esmentar les més evidents) és també una manera de canviar i adaptar la cultura empresarial. Sense cap dubte tots coneixem els exemples de composicions ben variades entre els participants en sessions de creativitat com una manera clàssica de fomentar diversos punts de vista sobre un mateix problema que enriquiran el resultat final.

Aquest foment de la diversitat a l’empresa em porta a pensar sobre com fomentem aquest important actiu en les nostres trajectòries educatives, especialment universitàries. Recordo que fa dos anys en un curs a l’Innovation Lab de Harvard ens explicaven els equips que es configuraven per fer una activitat transversal entre facultats, fomentant equips d’economistes, enginyers o metges treballant junts en un projecte d’emprenedoria durant uns mesos. Seria possible fomentar assignatures molt transversals, que traspassessin facultats en les nostres universitats?


Existeixen competències que són desitjables en tot tipus de professionals del futur, com és el cas de les tecnològiques, o assignatures com l’emprenedoria que haurien de ser presents en tot tipus d’estudis. De la mateixa manera, perquè no fomentar que els nostres alumnes de carreres tècniques o d’empresa disposin d’una mínima formació humanística, artística i ètica a càrrec dels nostres millors professors de lletres, o jurídica i política a càrrec de la Facultat de Dret?  Una universitat petita com la de Girona, però també molt diversa en facultats, permetria innovacions organitzatives, en plans d’estudi i en equips d’alt impacte entre facultats, que cerquin aquesta diversitat i que de ben segur ens portarien a alumnes més ben formats i preparats per a un futur professional complex i incert. I potser el més important, ajudaria a formar els ciutadans d’una manera més oberta, holística i multidisciplinar.



Article Revista Empresarial Girona nº40. Gener-Març. 2017

1 de gener de 2017

10 lectures del 2016

1. Pureza. Jonathan Franzen. Ediciones Salamandra (2015)
2. Moby Dick. Herman Melville. Ediciones Valdemar (2011, edició original 1851)
3. Limónov. Emmanuel Carrère. Editorial Anagrama (2015, edició original 2011)
4. Alguien voló sobre el nido del cuco. Ken Kesey. Editorial Anagrama (1987, edició original 1962)
5. El cronista d’esports. Richard Ford. Editorial Columna (2015, edició original 1987)
6. Mi vida como hombre. Philip Roth. Editorial De bolsillo (2012, edició original 1974)
7. Morir a la primavera. Ralf Rothmann. L’altra editorial (2016, edició original 2015)
8. Ponche de ácido lisérgico. Tom Wolfe. Anagrama (1997, edició original 1968)
9. Manual per a dones de fer feines. Lucia Berlin. L’altra editorial (2016, edicions originals 1977-1999)
10. Autobiografia. Bertrand Russell. Editorial Edhasa (1990, edició original 1967)