Pàgines

22 de desembre del 2012

15 llibres llegits el 2012...




Dels llibres llegits aquest any 2012, n'he triat 15 que m'han agradat especialment. En destaco Llibertat de Jonathan Franzen i que no em puc estar de recomanar. La tria és un compendi d'autors habituals a la meva biblioteca (Zweig, Vila-Matas o McCarthy) i de nouvinguts. 


  1. Jonathan Franzen. Llibertat (2011). Columna edicions.
  2. Stefan Zweig. El món d’ahir, memòries d’un europeu (2001). Edicions crema. Primera edició original 1976.
  3. Enrique Vila-Matas. Aire de Dylan (2012). Seix Barral
  4. W.G. Sebald. Austerlitz (2009). Anagrama. Primera edició original 2001.
  5. Cormac McCarthy El guardián del vergel. (2009). Mondadori DeBolsillo. Primera edició original. 1965.
  6. Javier Cercas. Las leyes de la frontera (2012). Mondadori.
  7. James Salter. La última noche (2007). Ediciones Salamandra.  Primera edición original 2005.
  8. Josep Pla. Girona (un llibre de records). (1952). Editorial Selecta. Biblioteca selecta de ciutats i paisatges.
  9. Peter Cameron. Algún día este dolor te será útil (2011). Libros del asteroide. Primera edició 2007
  10. Javier Marias. Los enamoramientos. (2011). Alfaguara
  11. Cormac McCarthy. El sunset limited (2012). Mondadori.
  12. Mathias Énard. El alcohol y la nostalgia (2011). Mondadori
  13. Steve Earle. No saldré vivo de este mundo (2012). Aleph
  14. Frederick Douglas. Vida de un esclavo americano escrita por él mismo (2010). Capitan swing libros.      Primera edició 1845.
  15. Dan Fante. Un legado de escritura, alcohol y supervivencia (2012). Sajalín editores



12 de desembre del 2012

L'aigua en xarxa: entrevista per parlar del Catalan Water Partnership


A “l’Aigua en Xarxa” de la mà de del Laboratori LEQUIA ,parlem amb Xavier Amores de l’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’aigua. Amores es el “Cluster Manager “ de l’associació “Catalan Water Partnership” que aplega a unes 25 empreses dedicades al sector de l’aigua.



Si voleu escoltar l'entrevista la podeu trobar a:

http://blocs.xarxaradio.cat/latardagirona?s=xavier+amores





26 d’octubre del 2012

Independència i competitivitat


Independència i competitivitat
Article Empresarial Girona nº 23 Octubre-Desembre de 2012

Passada  la manifestació massiva del 11 de setembre en què molts catalans vam participar les converses del que passaria en una Catalunya independent, en tots els àmbits, s’han multiplicat. Potser acabarem parlant sobre si l’aigua de l’aixeta tindrà el mateix gust el dia que siguem independents, i qui sap, potser descobrim que també en això, hi tenim molt a guanyar o perdre en funció de a qui preguntem. En tot cas, el debat és imprescindible, fins i tot saludable per a una societat que pateix diversos malestars concentrats i que projecta tots els seus anhels o pors en una suposada bondat o desgracia d’un possible dia després de la independència. Cal reivindicar un anàlisi profund i seriós, tantes ramificacions, efectes i conseqüències s’han d’abordar amb serenitat, d’una manera raonada i a ser possible el més objectiva que es pugui per portar-nos a prendre una decisió a mig termini per part de tots els catalans. Sumem doncs racionalitat a la vessant estrictament sentimental. Quins estudis o quina comissió encarregada d’aportar-nos objectivitat i un full de ruta serà considerada per tots els extrems com realment equànime? Probablement cap, però en tot cas caldria començar a avaluar amb major rigor el camí i les alternatives amb les respectives avantatges i inconvenients.

Sovint introduïm l’efecte de la independència en les previsions de la competitivitat del país, i donat el moment històric del “tot és possible” m’agradaria creure que potser avui és quan millor podem dibuixar a quin model realment aspirem. Seria desitjable un cert consens entre les majories socials i polítiques sobre què farem amb les universitats, el sistema d’R+D que hem de consolidar, fer créixer i relligar, les respostes davant de l’atur, el greu problema d’una generació de joves que han quedat fora del sistema o la nostra indústria. Demano doncs, que el debat sobre la relació amb Espanya vagi acompanyat  del debat sobre el model de país que volem, per entendre’ns,  si serem Massachusetts o Las Vegas. No fer aquesta reflexió, seria tan imperdonable com preocupar-nos molt sobre quina lliga jugarà el Barça, i no treballar en com la guanyem aquest any o com reforcem la pedrera per trobar el Messi del futur.

4 d’octubre del 2012

MANIFEST UNA ESQUERRA CATALANA, FORTA I MAJORITÀRIA PER UNA CATALUNYA CONSTITUENT


He signat aquest manifest amb d'altres companys i companyes del PSC com a aportació pel debat programàtic que ara s’ha iniciat, una proposta per sumar ciutadans, per debatre idees, per construir des del PSC una alternativa real al moment que ens ha tocat viure. El reprodueixo tot seguit. Podeu adherir-vos-hi, si voleu a “El Guaita”.

MANIFEST UNA ESQUERRA CATALANA, FORTA I MAJORITÀRIA PER UNA CATALUNYA CONSTITUENT

EL POBLE DE CATALUNYA HA PASSAT AL DAVANT
El poble de Catalunya ha passat al davant. Catalunya ha fet el tomb. Els  esdeveniments dels últims deu anys i, en particular, dels dos anys darrers, han accelerat un procés de presa de consciència que ve de molt lluny, directament connectat amb la nostra història col·lectiva, i que ha adquirit una dimensió social activa i majoritària, diversa i inclusiva, profunda i irreversible. La incomprensió, el maltractament reiterat i el rebuig final que han obtingut les propostes presentades pels successius Governs i pel Parlament, han fet que Catalunya transités, de la frustració i la indignació, ala clarai incontestable afirmació de la seva sobirania nacional.
El 10 de juny del 2010, la societat catalana, amb les seves institucions al capdavant i amb la participació de la gran majoria de les seves forces polítiques, s’expressava de forma unitària i potent contra la sentència d’un Tribunal Constitucional partidista, que completava la tasca d’enderroc de la darrera proposta d’entesa formulada des de Catalunya. L’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de Setembre del 2005 ja havia sigut rebaixat i limitat en la seva voluntat de salt qualitatiu, tant pel que fa a l’autogovern com al desenvolupament del potencial federal i plurinacional de la Constitució pactada l’any 1978. Aquella sentència era un “no” a la voluntat d’encaix de la nació catalana en un Estat espanyol que reconegués i fes seu el caràcter plurinacional, pluricultutal i plurilingüístic de la realitat que inclou. S’hi afegiria, encara, la posterior evidència, particularment en l’àmbit del finançament, que l’Estat espanyol ni tant sols respectava allò que havia restat vigent d’aquella proposta malmesa. Això ha reblat el clau i ha decantat definitivament les coses.
Però el més rellevant és que ha estat la pròpia societat catalana, molt més que el conjunt de les seves institucions i forces polítiques, la que ha dit prou, defugint la temptació de refugiar-se en la resignació o en el greuge i la lamentació. Ben al contrari, s’ha posat en marxa, de cap a cap de Catalunya i en la pluralitat del seu ventall social, fins a aixecar una immensa onada d’exigència nacional. La gent, l’Onze de Setembre d’enguany, aquest cop sense convocatòria unitària ni institucional, ha ocupat elcentre de Barcelonai ha desfilat fins al simbòlic Parc de la Ciutadella, avui seu del Parlament.


18 de setembre del 2012

Ple Girona 17/09/2012: Agència de promoció econòmica i Pla local de Joventut 2012-2015


Ahir en el ple de l’Ajuntament de Girona i des del grup del PSC vaig intervenir per tractar dos temes que em semblen rellevants i que a continuació intento reproduir en el nostre posicionament (Impuls a la creació de l'agència de promoció econòmica i el Pla Local de Joventut de Girona 2012-2015), i vaig fer un prec i una pregunta (sobre la incineradora i seguretat a l'estació):


Creació de l’Agència de Promoció Econòmica de Girona

A una moció presentada pel PP on es reclama que no es demori més la creació de l’Agència de Promoció Econòmica de Girona el nostre grup va donar-hi ple suport. És un tema que de manera reiterativa el PSC i el PP hem reclamat de manera molt activa (crec que hem preguntat pel tema 6 o 7 vegades com a mínim). Alguns grups o no estaven a favor o simplement van fer veure que no anava amb ells i que s’esperarien a que el PP i CiU fes una proposta i un cronograma ja que formava part del seu acord de cartipàs (?). Com el mateix grup afirmava, apliquem diferents maneres de fer oposició. Jo sempre he pensat que davant d’un grup en minoria el que cal es fer propostes i buscar consensos, i si cal, pressionar perquè tirin endavant polítiques d'interès per la ciutat. Val a dir, que el govern municipal sempre ha triat el PP per sumar i per tant la mà estesa de la resta de grups poques vegades ha estat recollida.

Tornant al tema, els motius en contra –entre d’altres que es van argumentar- era que es crearien duplicitats, redundàncies i càrrecs de confiança. En la meva opinió si es fa bé hauria de ser just el contrari, un ens de concertació públic-privat on es pugui compartir una sola estratègica comuna de promoció econòmica per Girona i àrea metropolitana, i on es comparteixin recursos per guanyar eficiència i alinear estratègicament unes prioritats per l’àrea de Girona. Hi ha qui defensa que aquesta és una missió estrictament pública, bé, crec que els models de promoció econòmica més avançats ens mostren les avantatges d’un model compartit i concertat, amb implicació del sector privat i la universitat. L’acord estratègic promogut per l’HC Antoni Castells i dirigit per l’Andreu Morillas i en Marcel Prunera són una mostra de la potència que tenen les polítiques de concertació, per mi segueix sent un referent en l’acord de prioritats econòmiques i socials al nostre país i que caldria considerar com traslladar a nivell més local. En relació a l’organització, un model com el de Global Lleida liderat per l’alcalde Àngel Ros i amb la tasca directiva de Xavier Pont és el millor exemple de com les cambres, l’Ajuntament, les patronals, la universitat i la diputació poden sumar per crear un sol organisme on s’integren funcionaris i treballadors de diverses entitats sota una sola direcció. Són models que espero que a Girona es tinguin en compte.

Tot i que la meva intervenció va ser força diferent precisament per matisar les intervencions del grups precedents i perquè m’agrada construir el discurs a mesura que parlo, algunes reflexions prèvies que em sembla que recullen els elements més importants de la meva intervenció:

El nostre grup votarà a favor d’aquesta moció, el missatge clau al nostre entendre i que demanem una vegada més i de manera reiterativa en aquest govern es que no es demori més la creació de l’agència de promoció econòmica. És una demanda constant del grup del PP i del nostre grup en els precs que li hem fet al llarg del darrer any i que ha avançat, sent generosos, a una velocitat molt millorable.

Sincerament, de poc serveix explicar-nos a cada ple com evolucionen els aturats de la ciutat, informació que tothom pot consultar en els serveis estadístics, si no disposem dels instruments que la crisi ens demana per poder donar nous serveis i programes que resolguin les noves problemàtiques, així com l’impuls i el lideratge que cal en aquests moments per part de l’Ajuntament de Girona. L’agència de promoció econòmica era una de les principals propostes que fèiem en el nostre programa electoral, és un instrument, no una fi en si mateixa, però al nostre entendre hauria de ser una eina de concertació dels agents públics-privats, que sigui capaç de mirar més enllà de la ciutat de Girona  i que sincerament, no entenem que hagi calgut més d’un any per fer una primera proposta o esborrany.


27 de juliol del 2012

Urgències financeres, dèficits productius i de paraules


Tot i que escrit l'1 de juny i publicat a Empresarial Girona aquest juliol, val a dir, que encara resta prou actual, tot i que les coses canvien a una velocitat imprevisible...


Urgències financeres, dèficits productius i de paraules
Article Empresarial Girona nº 22 Juliol-Setembre de 2012

Ara que Espanya ha afegit una nova “comunitat autònoma” al seu pressupost ja podem assumir que la factura com sempre la pagarem entre tots, només falta decidir si seran només els ciutadans d’aquí o de tota Europa, perquè els beneficis, també i com sempre, se’ls enduran uns pocs espavilats i un bon grapat d’especuladors. Dic comunitat autònoma perquè 20.000M€, la darrera valoració dels diners que calen per “rescatar” Bankia, és una xifra més gran que el pressupost de la mateixa Comunitat on resideix aquest forat que creix i creix cada setmana i que qui sap si aviat serà tan gran com el pressupost de la Generalitat de Catalunya. Ja em perdonaran els lectors, si quan llegeixin això la xifra s’ha incrementat, no pateixin, cap expert s’atreveix a aventurar quants diners fan falta i com s’atura aquesta espiral que converteix beneficis d’un dia, en pèrdues, les pèrdues en un forat i aquest en un enorme pou sense fons. El país viu doncs, més pendent de les urgències financeres, de la darrera valoració que ens posa a Catalunya a un sol pas del bo escombraries i de l’entorn previ a una anunciada intervenció que genera pànic entre consumidors, inversors i potencials emprenedors.

Ara bé, el dèficit real i que hauria de preocupar a tothom, és el de l’economia productiva. El dèficit d’iniciatives empresarials i noves inversions en el territori, la frenada en R+D que farà fugir els millors talents i investigadors, el dèficit de suports a les pimes i als emprenedors en el marc de les retallades generalitzades, només l’espurna en la creixent internacionalització de les nostres empreses ens dóna esperances. El dèficit és també de lideratges polítics i de la societat civil que haurien de construir un horitzó de major confiança. Stefan Zweig en un entorn molt més greu, va dir “Deu meu, si pogués trobar una paraula que donés coratge. Només veig gent abatuda [...]”. Si vam saber trobar les paraules en altres moments històrics infinitament més durs, entre tots i amb urgència, segur que trobarem aquesta paraula que ens torni a donar impuls.

7 de juliol del 2012

Knowledge Service Engineering Handbook. Capítol d'un llibre.

Ja està a la venda el llibre en el qual he participat en un capítol amb el Dr. Jaume Valls, es pot trobar a Amazon.com. Es tracta de Knowledge Service engineering handbook editat pel professor Jussi Kantola de la prestigiosa editorial en management CRC de Taylor & Francis Group.

El meu capítol es sobre com gestionen la innovació les t-KIBS, empreses de serveis intensives en coneixement tecnològic, el tema de la meva tesis doctoral.

http://www.amazon.com/dp/1439852944/ref=rdr_ext_tmb

Knowledge Service Engineering Handbook (Ergonomics Design and Management: Theory and Applications)


12 de maig del 2012

L’aturada en renovables: una mala notícia per Catalunya


L’aturada en renovables: una mala notícia per Catalunya
Article Empresarial Girona nº 21 Abril-Juny 2012

Darrerament les males notícies s’encadenen, algunes tenen efectes majors a Catalunya i ens haurien de preocupar especialment. La incertesa que s’ha introduït en la promoció de les energies renovables a nivell estatal, amb l’aturada a les primes que s’estaven donant fins ara, és una mostra de com no s’han de comportar les polítiques públiques, és a dir: com un pèndol que genera inestabilitat en un sistema incipient. Si bé ja fa temps es van ajustar determinats excessos en la promoció d’algunes energies (com va ser el cas de la fotovoltaica), és evident que la darrera decisió del Ministeri ens porta indefectiblement a un trencament radical d’un determinat model. Un canvi que no permetrà al sector disposar del temps necessari per ajustar-se, i que generarà pèrdues per Catalunya on nombrosos projectes no arribaran a temps per ser acollits a la regulació anterior.

Les energies renovables havien generat un teixit industrial potent a Espanya, i en àmbits com l’energia eòlica un posicionament competitiu immillorable. L’efecte sobre Catalunya en eòlica encara és més greu, les associacions del sector i la mateixa Generalitat parlen d’impactes en ajuts que es perdran d’uns 100M€, d’un impacte econòmic induït d’uns 500M€ i de més de 1.000 llocs de treball que no es generaran. Catalunya va començar tard i amb poca decisió la implantació de l’energia eòlica; i just quan gràcies als darrers anys d’impuls es pretenia recuperar terreny canvien les regles del joc i en som els principals damnificats. Una llàstima: quan més calen sectors innovadors, generadors d’ocupació i amb capacitat d’internacionalitzar, quan més confiança necessita el sector privat, amb un marc i regulacions estables abans de fer qualsevol inversió, més impacte tindrà aquesta decisió en política energètica i econòmica. És possible que algú posi en dubte les externalitats econòmiques o medi ambientals d’aquest sector, però segur que ningú pot negar que gran part del dèficit de la balança comercial a Espanya es deu als productes energètics, quan a més tots els experts afirmen que un increment del preu del petroli endarrerirà qualsevol recuperació econòmica. I què es fa des del govern? Es mantenen els ajuts al carbó i s’augmenta la vida d’una central nuclear.

13 de març del 2012

En defensa de la UdG. Moció presentada pel PSC a l'Ajuntament de Girona


El passat dia 12 de març al ple de l'Ajuntament de Girona, el grup socialista va presentar una moció per la defensa de la UdG, i que vaig tenir l'oportunitat de justificar i exposar en el ple. Dels cinc acords que contenia la moció, quatre han rebut el suport unànime de tots els edils. El cinquè, que demana al govern de l’Estat incloure en el pressupost els 1,7 milions d’euros pactats per posar en funcionament el Campus d’Excel·lència de la UdG s’ha aprovat amb l’abstenció dels tres regidors del Partit Popular. L'objectiu de la moció era demanar que es mantingui la dotació pressupostària de la UdG davant de la política de retallades que està patint la nostra universitat i es doni suport econòmic des del Ministeri al Campus d'Excel·lència. Tot i que la visió dels diferents grups té accents: CiU minimitzant les retallades i negant que cap personal docent i investigador estigui en risc (li hauran de preguntar a un grapat de professors associats) o el PP sense comprometre's amb el manteniment dels Campus d'Excel·lència, crec que és positiu que la majoria de grups s'afegeixin al suport a la UdG des del ple de Girona. A continuació adjunto la moció i l'exposició que vaig realitzar durant el ple.

Moció que presenta el grup municipal del PSC a Girona per la defensa de la Universitat de Girona

Després de vint anys de funcionament, la Universitat de Girona la formen actualment vint facultats, una escola politècnica superior i una escola de doctorat, distribuïdes en cinc campus (Montilivi, Barri Vell, Emili Grahit, Mercadal i Parc Científic i Tecnològic). Està projectat un futur campus de la salut a l’entorn de l’Hospital Josep Trueta, una escola universitària adscrita a l’activitat física i salut-EUSES a Salt. A més, ha aconseguit el reconeixement d’un Campus d’Excel•lència Internacional coordinat amb la Universitat de les Illes Balears entorn de l’aigua i del turisme. Tot plegat articula un sistema que mou uns 14.000 estudiants i una plantilla laboral de 1.200 persones entre professors i personal d’administració i serveis.

Totes aquestes xifres demostren que al llarg de vint anys s’ha consolidat una institució cabdal pel nostre municipi i pel conjunt de comarques de Girona. El pes de la Universitat de Girona és, en primer lloc, clau per a la societat del coneixement, ja que en tant que primera infraestructura de recerca de les nostres comarques és un actiu que estimula la recerca, atrau talent, promou la divulgació intel•lectual i la transferència de tecnologia i coneixement a la societat i les empreses. És també un bé econòmic importantíssim per la ciutat de Girona, amb un indubtable impacte en la ciutat i diversos barris i que ha contribuït tant al seu dinamisme en els darrers anys, com a promoure un entramat de convivència i cohesió . Però sobretot continua essent una de les principals apostes de futur, perquè el nivell educatiu dels estudiants serà allò que conformarà, dintre d’uns anys, el nostre potencial i fortalesa com a societat.

Entre els anys 2011 i 2012, el pressupost de les universitats públiques catalanes s’ha vist reduït un 18 %, mentre s’apujaven les taxes per als estudiants. Aquest important rebaix, fruit de les retallades pressupostàries del govern de la Generalitat, està tenint un fort impacte en la Universitat de Girona, tot afectant a la comunitat universitària i a la projecció que la institució té en el nostre territori i, especialment, a la ciutat de Girona. En les darreres setmanes la sensació de davallada pressupostària s’ha vist incrementada perquè el govern de l’Estat tampoc ha inclòs els 1,7 milions d’euros que estaven pactats pel desenvolupament del Campus d’Excel•lència especialitzat en recerca sobre el turisme i l’aigua que la UdG havia promogut.

Atès que la Universitat de Girona és un pol de coneixement i de riquesa econòmica per a la ciutat de Girona i les seves comarques;
Atès que les retallades estan posant en crisi la qualitat de la docència, sobrecarregant les aules, minvant l’oferta d’assignatures optatives dels alumnes, i contradient l’esperit del pla Bolonya per a la integració universitària europea;
Atès que les retallades estan afectant profundament la plantilla de professorat i creant situació de precarietat i d’incertesa laboral;
Atès que les mancances pressupostàries estan afectant la inversió en recerca i minvant les beques i ajuts per assolir projectes competitius en el marc nacional i europeu;
Atès que la baixada pressupostària per part de l’Estat i la Generalitat implica un augment de les taxes de matrícules tant per als estudis de grau com en els màsters públics, posant en crisi la idea que l’educació superior és un bé públic d’interès general.
Atès que el desgast del model universitari repercuteix directament en l’economia de la ciutat, tant perquè suposa una baixada en la transferència del coneixement, com perquè bona part dels serveis a disposició de la comunitat universitària se’n veuran afectats.
Atès que tots els grups polítics de l’Ajuntament de Girona varen aprovar unànimement una moció a favor del Campus d’Excel•lència en turisme i aigua i que ara un cop concedit no s’ha inclòs la partida necessària per desenvolupar-lo

Per aquests motius es proposen els següents ACORDS:

1. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya que mantingui la dotació pressupostària en l’àmbit universitari per garantir l’excel•lència i considerant que l’educació és un factor clau de futur.
2. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya que prengui en consideració les necessitats de finançament especifiques de la Universitat de Girona per garantir els estudis consolidats i l’equilibri territorial del país
3. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a que proveeixi dels recursos necessaris perquè en cap cas es posi en crisi la qualitat de la docència impartida i que pugui implantar-se amb tota normalitat la reforma universitària, orientada cap a un model d’universitat que eviti la massificació a les aules i fomenti l’avaluació continuada i la relació directa entre professorat i alumnes.
4. Instar el Govern de la Generalitat que es preservi l’autonomia de la Universitat de Girona, i que no es posi en dubte la seva competitivitat sota l’amenaça de la seva absorció per part de les grans universitat de Barcelona.
5. Instar al Govern de l’Estat que inclogui els 1,7 milions d’euros que estaven pactats per posar en funcionament el Campus d’Excel•lència entre la Universitat de Girona i la Universitat de les Illes Balears.


Exposició de la moció durant el ple

Probablement molts dels regidors avui presents, tenim o hem tingut una relació estreta amb la UdG, com a estudiants, com treballadors o com professors, i en tot cas, de ben segur tots els grups municipals compartim la idea de l’enorme actiu que la UdG és per la nostra ciutat. El impacte en la ciutat de 14.000 estudiants i 1.200 treballadors són sense cap dubte un motor econòmic i social indescriptible: en activitat econòmica, consum, ús de serveis, lloguers, en infraestructures, en la vida cultural de la ciutat, en el rejoveniment de la nostra ciutat, en el seu dinamisme, etc, per no dir, que és la infraestructura de coneixement més important que tenim que atrau talent i transfereix, on el parc científic i tots els grups de recerca, ens posicionen com una ciutat innovadora arreu, és també un entramat social i cívic que fa difícil de vegades discernir on comença i acaba la ciutat i la universitat. La Universitat en el seu Pla Estratègic defineix com un element central incrementar la relació de Girona amb la Universitat, la dimensió de ciutat universitària que avui ja som. Per aquests motius, tots els grups en nombroses ocasions hem manifestat el nostre suport a la UdG. La moció que presenta el grup del PSC vol aprofundir en la línia mantinguda en els darrers anys, que es remunta en el suport que l’Ajuntament va donar a la creació i consolidació de la nostra Universitat.

El nostre grup, voldria apel•lar en la relació Ajuntament i Universitat que hem expressat en algun moment des d’aquest ple, per demanar el suport de tots els grups a la moció que hem presentat. És una moció reactiva, ho reconeixem, reactiva perquè les darreres setmanes la intensificació de la tensió en la comunitat universitària per la reducció pressupostària- de 10,5M€ entre 2011 i 2012- ha creat alarma, preocupació i neguit a molts treballadors de la UdG, ha generat mobilitzacions i un ànim generalitzat que estem arribant a una situació límit, que tot allò superflu de la UdG ja ha desaparegut, ja s’ha minimitzat i que hi ha un risc real d’arribar a retallar en elements essencials, en serveis claus pel seu manteniment, la qualitat docent, la competitivitat o la garantia del desplegament de la integració universitària europea de la UdG, fins i tot, determinats analistes i experts ens plantegen dia si, dia també, el dubte de si té sentit un determinat model d’universitats autònomes, públiques i democràtiques que tenen un paper de reequilibri territorial cabdal com la nostra, un model que el nostre grup sempre ha defensat.

La mateixa rectora de la UdG, en articles als diaris locals manifestava, i llegeixo textualment que “No podem romandre insensibles ni submisos davant la política insistent de retallades”, més deixi’m dir-ho, quan la nostra universitat està fent els deures en relació a la seva responsabilitat com a institució pública per una política d’austeritat. Al novembre del 2010, la UdG va aprovar el seu Pla d’Eficiència i Austeritat 2010-2013, i l’està aplicant de manera rigorosa, però avui, la realitat es que la comunitat universitària necessita més recolzament que mai, perquè si seguim per aquesta via de reduir i retallar el pressupost, es pot veure seriosament afectat el futur dels treballadors i del professorat, com ho ha estat una part del col•lectiu de professors associats. Molt sovint aquells professors més joves i més actius en la recerca són també aquells més afectats per la temporalitat, pel risc de no poder seguir fent docència i recerca, això, també pot ser una fuga de talent de la nostra ciutat a mig termini i una descapitalització de la nostra universitat.

Finalment, tots som conscients que si la Universitat no s’especialitza i no destaca en un determinat àmbit el seu futur pot estar compromès. El Campus d’Excel•lència en Turisme i Aigua, al qual tots els grups varem donar suport en una moció recent, també ha rebut un seriós entrebanc amb la denegació dels 1,7M€ en préstecs que havia aconseguit del Ministeri. Avui 35 projectes que s’estaven desplegant probablement s’alentiran o poden suposar que no es pugui renovar els contractes temporals o que la nova Facultat de Turisme que s’hi havia inclòs haurà de seguir esperant sense data. La UdG en el seu Pla UdG 2020 defineix l’aigua i el turisme com l’eix més important de la seva estratègia de desenvolupament, d’innovació i internacionalització.

Des del nostre grup demanem en aquesta moció que es demani tant a la Generalitat de Catalunya, com al Ministeri que es mantingui la dotació pressupostària per garantir l’excel•lència i consolidar un actiu que hem construït entre molts gironins i gironines, entre molts governs de diferents colors, que permeti el desplegament de la reforma universitària i que es pugui donar l’impuls econòmic a un dels eixos centrals, l’aigua i el turisme, que la projecta vers el futur.

El nostre grup voldria agrair a aquells grups que ens han manifestat el seu suport, i a la vegada m’agradaria reiterar a tota la resta que votin a favor. En cap cas, hem volgut fer una moció contra cap grup polític, és una moció clarament constructiva, creiem que és una moció que manifesta el suport envers a una de les institucions més importants de la nostra ciutat, estic segur perquè així m’ho han manifestat alguns grups que es podria haver fet una moció probablement més contundent, i d’altres menys, de fet, pel bé del consens de la majoria de grups hem acceptat alguns canvis perquè la nostra voluntat és sumar, crec que és una moció que potser no satisfà plenament a tots, però que pot ser una base d’elements comuns de defensa de la UdG sobre els quals cada grup pot mantenir el seu posicionament sobre el model d’universitat pel futur. Crec que la UdG després d’unes setmanes tan complicades mereix el suport de l’Ajuntament de la ciutat més enllà dels colors polítics de cadascun, perquè cadascun de nosaltres, des del govern o l’oposició, des de la nostra capacitat d’influència a la Generalitat o a Madrid, pugui vetllar per la nostra Universitat, la Universitat de la nostra ciutat. Si l’Ajuntament de la ciutat no defensa la seva Universitat, la de tots i totes, qui ho farà? Avui, té més sentit que mai aquest suport, aquesta defensa que ens demanen des de tota la comunitat universitària, i per això mateix, deixi’m demanar un cop més, el suport de tots els grups.




16 de gener del 2012

10 llibres llegits l'any 2011

1. Pastoral Americana. Philip Roth. La Magrana (2010, edició original 1997)
2. Vicio Propio. Thomas Pynchon. Tusquets Editores (2011, edició original 2009)
3. Fouché. Retrat d'un home polític. Stefan Zweig. Quaderns crema (2004, edició original 1929)
4. Sale el espectro. Philip Roth. Mondadori (2008, edició original 2007)
5. La senda del perdedor. Charles Bukowski. Anagrama (2009, edició original 1982)
6. Suttree. Cormac McCarthy. Mondadori (2008, edició original 1979)
7. Espera a la primavera Bandini. John Fante. Anagrama (2001, edició original 1938)
8. Roscoe, negocios de amor y guerra. William Kennedy. Libros del Asteroide (2010, edició original 2002)
9. El predicador. Erskine Caldwell. Navona (2010, edició original 1935)
10. Punt Omega. Don DeLillo. Amsterdam (2010)

Altres llibres que m'han agradat especialment han estat Hijo de Dios de Cormac McCarthy, Sunset Park de Paul Auster, Chump Change de Dan Fante, Pecados sin cuento de Richard Ford, Vostè ja ho entendrà de Claudio Magris, Mil crètins de Quim Monzó, Los amigos de Eddie Coyle de George V. Higgins. o Nemésis de Philip Roth.