Pàgines

4 d’octubre del 2019

La fi del món tal i com el coneixem


En el discurs d’acceptació del Premi Nobel, el filòsof Albert Camus afirmava que cada generació es creia destinada a refer el món, però que malauradament la seva era conscient que no podria dur a terme aquesta tasca, i que havia d’assumir-ne una de més feixuga: lluitar per impedir que el món es desfés. Seixanta anys més tard, hem acumulat intents fallits de successives generacions posteriors per assolir una societat on realment puguem sentir-nos lliures, la veritat sigui protagonista i el progrés econòmic, científic i tecnològic pugui conviure amb un desenvolupament més just, sostenible i amb menys desigualtat.

El temps que ens ha tocat viure transita vers una profunda revolució digital que podria ser una gran oportunitat per redefinir el futur del treball, les relacions, les ciutats i en definitiva la nostra manera de viure. I tot plegat dependrà en gran mesura del resultat de la guerra oberta entre les dues grans potències tecnològiques del món: EUA i Xina. Les grans empreses americanes com Google o Amazon lideren les inversions en R+D, mentre l’economia planificada xinesa creix any rere any i acumula coneixement sobre les tecnologies que estan redefinint el món, amb la intel·ligència artificial com a millor exemple. Emergeix un nou món on es destruiran milions de llocs de treball en pro de l’automatització i els algoritmes decidiran no només el que volem comprar, sinó que també condicionaran les decisions més importants de la nostra vida creant nous dilemes ètics. Sectors clau i empreses es transformaran o desapareixeran fruït de la digitalització, i ens tornarem més dependents de les tecnologies xineses i americanes. Mentrestant Europa viu en un atzucac d’identitat. Som espectadors que observem amb atonia aquest canvi de paradigma, amb cessions constants als dos gegants tecnològics sense una aposta decidida per esdevenir un actor clau. Talment es com si Europa hagués assumit les paraules de Camus i simplement es resigni- de manera poc reeixida- a impedir que el món tal i com l’havíem conegut des d’una visió europea no es desfaci. Podem consolar-nos en la manca del lideratge polític, però també des del sector empresarial cal reivindicar que necessitem nous lideratges econòmics. Empresaris que assumeixin la responsabilitat d’oferir un relat transformador des d’Europa cap al món i de ciutadans que els puguin reconèixer com a referents innovadors i models ètics a seguir en la revolució tecnològica que definirà el món del proper segle. 


Article Empresarial Girona, número 50

Tot el que no sabem de la Industria 4.0., ni gosem preguntar


Michael Porter, probablement l’acadèmic més influent en gestió empresarial, en una conferència recent explicava perquè totes les empreses necessitaven una estratègia sobre Realitat Augmentada. La Harvard Business Review ha fet una recopilació d’articles sobre tot el que hauria de conèixer un directiu sobre aquesta tecnologia. L’escola de negocis del MIT difon recurrentment recomanacions per adaptar l’estratègia al canvi de paradigma que implicarà la intel·ligència artificial. I així podríem seguir amb més exemples, i es que arreu del món experts adverteixen de les oportunitats- i dels riscos de no adoptar–aquestes tecnologies en tots els sectors productius i la profunda transformació que pot representar en les dinàmiques competitives actuals. Pobres directius si haguessin de saber de tot, alguns ni s’atreveixen a preguntar com els afectarà davant del vertigen que causa tot allò que desconeixem.

De la meva experiència en el món empresarial dirigint un clúster observo com s’han transformat les prioritats en la recerca de la majoria de sectors productius en els darrers anys. A l’R+D sectorial de sempre, s’hi afegeix una capa d’innovació transversal relacionada amb la Industria 4.0., amb iniciatives en internet de les coses, realitat augmentada, bessons digitals, ciberseguretat, ús de sistemes d’intel·ligència artificial, robòtica col·laborativa o Impressió 3D. Tecnologies que transformen a passos accelerats els  negocis amb millores de la productivitat impensables fa uns anys, emergeixen productes de darrera generació, s’incorporen tecnologies per a millorar l’experiència del client o fins i tot es creen nous models de negoci i noves cadenes de valor. Aquesta onada de revolució digital fomenta, amb més intensitat encara, les estratègies cooperatives. És la suma d’una dinàmica accelerada de transformació, amb noves àrees d’expertesa complexes i amb molta incertesa en la seva aplicació junt amb un cert desconeixement  o impotència en com afrontar aquest repte amb els recursos interns. I es en aquestes circumstàncies que la innovació oberta és part de la resposta. Millor  repartir prudentment el risc i les inversions amb socis de projectes, multiplicar la cooperació per abastar totes aquestes noves disciplines, i fer un cert exercici d’imprescindible modèstia: preguntant, aprenent i col·laborant dels que lideren aquesta revolució. I es que com molt bé deia Bill Joy cofundador de Sun Microsystems: “No importa qui siguis, algunes de les persones més intel·ligents del món treballen per algú altre”.

Article Empresarial Girona nº49 Gener-Març 2019