7 de juliol de 2008

Informes frc 2. Reptes de la competitivitat catalana: Reflexions al voltant de la transformació del model productiu català

Informes frc 2. Reptes de la competitivitat catalana: Reflexions al voltant de la transformació del model productiu català

Aquesta publicació recull una sèrie d’articles al voltant de les transformacions que s’estan produint en el sí del nostre model econòmic i industrial i pretén incidir en el debat polític sobre el futur de la nostra competitivitat, afrontant qüestions que són de vital importància per continuar essent una regió pròspera i socialment avançada, com poden ser, entre d’altres, les infraestructures, la innovació, la generació i atracció de talent, els parcs i espais empresarials del futur, les noves fonts energètiques o la igualtat d’oportunitats. El recull d’articles és fruit dels treballs del grup de política industrial de la Fundació Rafael Campalans, que està format per vint-i-sis professionals de diferents àmbits que periòdicament es reuneixen per debatre qüestions vinculades a la política industrial.

En aquest informe he participat amb dos articles, un sobre innovació en empreses de serveis i un altre sobre política de clústers fet a quatre mans amb en Raul Blanco, amic i ex-company del CIDEM.

http://www.fundaciocampalans.com/veure_noticia.asp?Noti=410

ÍNDEX
NOTES SOBRE ELS AUTORS
INTRODUCCIÓ
TRANSFORMACIÓ DE LA INDÚSTRIA: ASPECTES SECTORIALS
La Indústria a Catalunya: motor de creixement econòmicJoan Batalla
Clústers: eines per a la competitivitat en el territoriXavier Amores i Raül Blanco
El preu del petroli i el seu possible impacte sobre l’economia catalanaJoan Batalla
La indústria agroalimentària a CatalunyaXavier Castella

LA INNOVACIÓ: UN REPTE PENDENT
La importància del Pacte nacional per a la Recerca i la InnovacióRaül Blanco
La importància creixent de la innovació en el sector serveisXavier Amores
Els Parcs Científics Tecnològics com a instruments de suport a les ciutats del coneixementRaquel Egea

CAPITAL HUMÀ: LA IMPORTÀNCIA DE LES PERSONES

Capital humà i competitivitatMarcel Prunera
Una aproximació al treball en l’era de la societat de serveisJaume Collboni i Eloi Moya
Formació al llarg de tota la vida: la formació de professionalsJoan Josep Berbel i Joan Miquel Piqué
La igualtat d’oportunitats com a factor clau d’una nova cultura del treballSara Berbel

INFRAESTRUCTURES: ELEMENTS PRÀCTICS

Idees bàsiques per millorar l’execució de les infraestructuresJoan Oriol Prats
Polígons Industrials, espais per a la competitivitat? Eva Granados i Maria Buhigas

LES RELACIONS ENTRE ADMINISTRACIÓ I EMPRESA: NOUS TEMPS I NOVES FORMES DE RELACIÓ

Les pressions competitives a l’Estat del benestarXavier Pont
Empresa, societat i Administracions PúbliquesAndreu Gomà
La innovació empresarial: tòpic o realitat? Roc Torrell
Desenvolupament econòmic localAlain Jordà
L’emergència de l’Estat Relacional: una nova relació entre els afers públics i privatsXavier Pont

1 de juliol de 2008

Un model de creixement més equilibrat

Un model de creixement més equilibrat
Article Empresarial Girona- Número 6 Juliol-Setembre 2008

Després d’un llarg període expansiu de la nostra economia hem avançat en la transformació del model productiu (major obertura exterior, taxa d’ocupació femenina, despesa d’R+D, creació d’ocupació,...), tot i que el ritme de canvi de les bases en les que s’assenta aquest model i factors, com la productivitat o la qualitat de l’ocupació, no han estat a l’alçada de les expectatives.

Les turbulències i ajustaments actuals generen costos econòmics i socials, i l’atenció informativa s’ha focalitzat en l’evolució dels indicadors, els plans de xoc governamentals o els acomiadaments, crec però, que cal estar més amatent als canvis estructurals per construir un model de creixement més equilibrat i menys dependent de la construcció. Un bon exemple és la revisió i impuls de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011 aprovat recentment de manera concertada entre els principals agents econòmics i socials i amb mesures a mig termini per la transformació de l’FP, contra el fracàs escolar i pel domini de l’anglès, simplificació administrativa, acords en infraestructures estratègiques o canvis en el sistema d’R+D+i entre d’altres.

1 d’abril de 2008

Les nostres ciutats són competitives?

Les nostres ciutats són competitives?
Article Empresarial Girona nº 5 Abril-Juny 2008

Els països, les regions, les empreses o les persones competeixen en múltiples àmbits; i si bé és cert, que de vegades col·laboren per aconseguir fites comuns o un progrés social i econòmic compartit, la realitat és que estan inmersos en fortes dinàmiques de competitivitat. Ara bé, les ciutats competeixen entre elles? Personalment, penso que sí; tot i que com a ciutadans només ens preocupéssim individualment per disposar d’una bona mobilitat, uns serveis públics de qualitat, una oferta cultural i d’oci diferencial o oportunitats per formar-nos i treballar, en realitat tot plegat també serien elements diferencials i fonts d’avantatge competitiu per les ciutats.

Però, competir perquè? Doncs, per disposar de millors infraestructures, captar més inversions públiques o privades, atraure talent i un llarg etcètera, que els permet crear més riquesa i retornar-la als ciutadans i a la societat. Moltes ciutats estan duent a terme iniciatives per transformar la seva realitat econòmica, urbanística, cultural i social per ser més atractives, mitjançant col·laboracions en projectes amb d’altres organismes i administracions, i aprofitant els seus avantatges comparatius-com una determinada ubicació geogràfica- i competitius, com per exemple la innovació.

Projectes com el 22@ per posicionar Barcelona en el mapa de les ciutats innovadores mundials, l’Ajuntament de Manresa que ha rebut recentment el premi de Computerworld per haver aconseguit atraure un Centre de Microsoft, o l’Ajuntament d’Olot que lidera la creació d’una agrupació d’empreses innovadores càrnies de totes les comarques gironines i Osona, són exemples de ciutats que volen ser innovadores i competitives en un món global.

25 de gener de 2008

10 lectures del 2007

1. El desierto de los Tártaros. Dino Buzzati. Gadir (2005. Edició original 1940)
2. De ratones y hombres. John Steinbeck. Edhasa (2002. Edició original 1937)
3. Tu rostro mañana. Véneno y sombra y adiós. Javier Marías. Alfaguara (2007)
4. Sueños de Bunker Hill. John Fante. Anagrama (2002. Edició original 1982)
5. El club de la lucha. Chuck Palahniuk. El Aleph (2003. Edició original 1999)
6. Ruido de fondo. Don DeLillo. Seix Barral (2006. Edició original 1984)
7. Una mujer en Berlín. Anónima. Anagrama (2005, edició original 2003)
8. Otra noche de mierda en esta puta ciudad. Nick Flynn. Anagrama (2007, edició original 2004)
9. Mujeres. Charles Bukowski. Anagrama (2006. Edició original 1978)
10. El gran retrato. Dino Buzzati. Gadir (2006. Edició original 1960)

1 de gener de 2008

Creativitat = Talent + Esforç

Creativitat = Talent + Esforç
Article Empresarial Girona nº4 Gener-Març de 2008

La majoria d’empreses tenen el seu origen en alguna idea brillant, diferenciadora de la resta de negocis, que amb esforç i els recursos necessaris s’acaba materialitzant. Malauradament, algunes empreses sobreviuen només amb aquella primera idea que els va portar a l’èxit i tenen serioses dificultats en desenvolupar noves idees que els permetin renovar el contracte de la competitivitat.

Probablement per això, la creativitat sigui el valor més en alça, i s’ha convertit en un recurs escàs i volàtil. Tothom competeix per disposar de persones talentoses; un exemple, als EUA les estadístiques mostren que molts dels seus millors científics no són nascuts allà però que van decidir anar-hi a viure i a treballar per una intel·ligent política d’atracció de talent. Les empreses també viuen en una cursa per captar aquest valor, i els treballadors competents i creatius disposen gairebé d’una carta d’independència en el complex món dels negocis. Els processos de selecció de personal pretenen detectar aquesta singularitat, les organitzacions busquen la manera òptima de canalitzar la creativitat del conjunt dels treballadors, utilitzen metodologies que facilitin la generació d’idees i s’esforcen en generar un espai on els talentosos es sentin còmodes, conscients que en un entorn d’excessiva pressió i por a l’error la creativitat no floreix. La combinació guanyadora és comptar amb el major talent possible dintre de l’organització i treballar al màxim perquè la creativitat no quedi endormiscada, sinó que disposi dels canals, els mitjans, les motivacions i les eines metodològiques necessàries per convertir-les en els èxits de demà.