21 de desembre de 2011

De l’R+D a la C+D: un nou model d’innovació oberta


De l’R+D a la C+D: un nou model d’innovació oberta
Article Empresarial Girona nº 20- Octubre-Desembre de 2011

Procter & Gamble, una de les empreses que més inverteix al món en R+D, cada vegada considera més l’R+D interna com una part necessària però no suficient per seguir sent competitiu i estar al capdavant de les noves tecnologies que emergeixen. De fet, ara parlen més que mai del concepte de Connexió + Desenvolupament (C+D), en el sentit que cada vegada és més rellevant la seva xarxa externa per promoure la innovació: universitats, petites empreses i emprenedors de base tecnològica, centres de recerca, webs com Innocentive o NineSigma que relacionen el talent de milers d’investigadors de tot el món amb reptes tecnològics d’empreses disposades a pagar a canvi de solucions als seus problemes, etc.

Aquest model d’innovació oberta parteix d’un diagnòstic cada vegada més comú en les empreses que només fan R+D+i interna: indicadors de productivitat de la innovació estancats; un procés de desenvolupament més lent que els canvis accelerats del seu entorn i la impossibilitat de conèixer totes les tecnologies que estan apareixent de manera global. Si per una empresa com P&G els seus 7.500 investigadors són insuficients, en comparació amb els milions de tecnòlegs i investigadors de tot el món, que haurien de pensar la resta d’empreses més petites? Actualment, el 35% dels nous productes de P&G tenen origen extern, la productivitat en innovació ha augmentat un 60%, s’han duplicat els desenvolupaments i nous projectes d’R+D amb èxit i amb un descens de la inversió en R+D de gairebé un 30%! Un dels reptes clau en aquest cas és com aconseguir que els investigadors interns s’entusiasmin amb la idea de ser els primers en descobrir oportunitats externes i transformar idees, patents i solucions tecnològiques d’altres, en productes innovadors de la cartera de P&G. Sense R+D interna, és impossible identificar, captar, absorbir i transformar en alguna cosa útil l’R+D externa, però cada vegada més, sense programes de C+D, de connexió i desenvolupament, la innovació dels nostres departaments tecnològics és menys eficient. Aquesta capacitat es pot desenvolupar en qualsevol empresa, i és una gran oportunitat per aquelles pimes que necessiten innovar per ser competitius i no disposen de prou recursos interns, avui, només fa falta saber on cal i amb qui buscar aquestes connexions.

29 d’octubre de 2011

Notícies d'estiu. Article Empresarial Girona nº 19

Notícies d’estiu

Article Empresarial Girona nº 19 Octubre-Desembre de 2011


Els mesos d’estiu són propicis perquè les notícies menors, sovint impensables durant la resta de l’any o directament absurdes trobin el seu espai en els mitjans de comunicació, també en el món econòmic i empresarial. En aquesta categoria, cada any n’hi ha d’especialment divertides, com la d’una empresa australiana que subministrarà gallines com animal de companyia (entre els arguments de venda destaquen que es poden passejar, i que a més ponen ous, fins i tot ofereixen una prova d’un mes amb retorn si l’amo no s’adapta a la nova mascota); una altra companyia que ofereix serveis per gestionar les teves xarxes socials i no mostrar que estàs de vacances o donis facilitats a potencials lladres (quan tothom sap que les xarxes socials, pel que de veritat agraden és per explicar que estàs a l’altre punta del món estiuejant mentre una part dels mortals hem estat tot el mes a Girona) o que Apple, de nou i per enèsima vegada, ha perdut el nou prototip de l’iPhone 5 en un bar (casualitat que només dóna peu a pensar que es tracta d’una estratègia comercial, de ben segur que és molt més cool i genera complicitats amb els potencials clients perdre l’aparell en un bar que en una reunió de negocis o una avorrida conferència i continuen donant aquesta imatge un punt informal, amb la qual penses immediatament, “segur que als de Blackberry no els hi hauria passat”).

L’estiu seria molt més avorrit sense aquest tipus de notícies. Malauradament, a la majoria de diaris, aquestes anaven acompanyades de l’alarmant creixement del diferencial de deute amb Alemanya; una reforma constitucional per aturar el risc d’una intervenció a gran escala a Espanya; un mes d’agost on l’atur torna a pujar després de quatre mesos baixant; el FMI anunciat una possible nova recessió mundial; els rics del món civilitzat demanant que els hi pugin els impostos,...i en comptes de pensar si t’has equivocat de mascota i si caldrà substituir el gos dels nens per una gallina o si val la pena enviar un currículum a Apple per ser l’encarregat de perdre mòbils en bars, només pots deixar de rumiar si t’has equivocat de mes o de país en el que vius, i si és més absurd el món de les notícies estiuenques o de les reals.

18 d’octubre de 2011

La promoció econòmica, una prioritat real del govern municipal?

La promoció econòmica, una prioritat real del govern municipal?
Article al Diari de Girona 18/10/2011
http://www.diaridegirona.cat/girona/2011/10/18/promocio-economica-prioritat-real-del-govern-municipal/523048.html

Fa pocs mesos es presentava un estudi sobre el sector immobiliari, on l'àrea urbana de Girona mantenia un important estoc i un excedent d'obra nova per sobre de la mitjana catalana, dibuixava doncs, un horitzó en el qual es trigarà en recuperar dinamisme. El turisme, tot i haver passat una bona temporada d'estiu, té factors que amenacen la temporada d'hivern com la pèrdua de vols a l'aeroport de Girona. Aquest va tancar els primers mesos en negatiu, amb un 24,9% de passatgers menys, quan molts aeroports tenen increments, Barcelona ja ha arribat fins als 1,7 milions i Catalunya lidera el mercat low cost espanyol. Més enllà de la necessària diversificació, les rebaixes en les taxes o una major influència local en la gestió aeroportuària, el seu futur en breu, depèn sobretot de la capacitat d'arribar a acords entre Generalitat i Ryanair. Les dades recents de la Caixa sobre el comerç i la reducció del mercat potencial en un 8% tampoc conviden a l'optimisme. El sector públic no farà de contrapès, estem en un moment d'aturada, quan no directament en reculada, amb inversions clau a Girona com el mateix Hospital Trueta que s'alenteixen. L'únic sector que millora és la indústria segons l'enquesta de clima empresarial i amb una bona evolució de les exportacions. Malauradament, les comarques gironines tenen un pes industrial menor en relació a la resta de Catalunya.

Aquesta situació coincideix amb l'inici d'una legislatura municipal, on les decisions a prendre en relació a la promoció econòmica i la creació d'ocupació seran cabdals, i on cal generar una entesa àmplia entre molts grups polítics, els sectors econòmics i socials per garantir que Girona recuperi activitat econòmica quan més aviat millor. Tanmateix, de moment, no s'observa cap acció concreta del govern en minoria de CiU, no ens ha arribat cap proposta al ple que incideixi sobre l'economia de la ciutat, no s'ha fet cap declaració defensant els interessos de la ciutat quan la Generalitat posa en dubte projectes estratègics com l'aeroport i l'Hospital, o quan es retalla el pressupost de la UdG, i de moment no visualitzem el lideratge necessari per facilitar una inversió com la d'IKEA a l'àrea urbana.
El Pla de mandat en aquest àmbit és decebedor: s'afirma que la prioritat és superar la crisi, però manca ambició i concreció. Certament es recullen les demandes que el PSC va posar com a condició per donar suport al cartipàs, com un pla d'ocupació i formació juvenil o el pla estratègic de ciutat, junt amb una de les nostres reivindicacions principals durant la campanya, crear una agència de promoció econòmica. Ara bé, es troben a faltar propostes detallades en temes com l'Aeroport, les polítiques de generació i atracció de talent, l'impuls de l'emprenedoria i el suport real als autònoms, la disminució de l'atur juvenil o la creació d'una organització al servei dels interessos de Girona que aplegui administracions, la UdG i empreses per impulsar l'atracció d'inversions i el desenvolupament estratègic dels sectors clau i emergents de l'àrea urbana. Molta feina a fer, i tot i que l'oposició hem estès la mà per col·laborar, de moment, només se'ns convida a ser observadors de la campanya permanent d'anuncis, però buida d'actuacions tangibles, en la qual viu el govern municipal.

5 de setembre de 2011

La universitat, un gran actor i actiu territorial

La universitat, un gran actor i actiu territorial

Girona Empresarial. Nº18 Juliol-Agost-Setembre de 2011

Quan parlem d’universitat i empresa sovint acabem en el tòpic de la nula comprensió mútua, quan no del profund desconeixement o del voluntarisme en determinats projectes però sense resultats de profit. Tanmateix, hi ha notables exemples de col•laboracions reeixides entre universitat i empresa, com ara grups de recerca amb col•laboracions empresarials internacionals o empreses gironines com Metalquimia i Casademont que han aprofitat patents i know-how de l’oferta tecnològica pública, en aquest cas de l’IRTA, amb excel•lents resultats. A vegades ens obsessionem amb què la universitat s’entengui amb les empreses més properes del territori; crec que si succeeix és una bona notícia, però forçar aquesta relació no fa més que limitar les potencialitats dels grups de recerca, que a dia d’avui forçosament han de ser internacionals, i de les possibilitats empresarials de trobar les tecnologies que realment necessiten els seus departaments d’R+D. És un error circumscriure les externalitats positives que la universitat pot generar per a un territori només a la transferència tecnològica empresarial. Entre altres, també genera talent localment, n’atrau d’internacional, facilita l’emprenedoria, promou activitat econòmica territorial i, sobretot, és la infraestructura de coneixement més potent que tenen les nostres comarques, i això en la nova economia és la base per a seguir sent competitius i a la vegada contribuir a una societat més formada.
Estem en un moment d’emergència d’estructures organitzatives en xarxa, en el que és lògic i necessari que, per exemple, diverses universitats de tota Catalunya col•laborin entre elles més estretament tant en la docència com la transferència tecnològica o la recerca, camp en el que està demostrat que la massa crítica és un factor important per destacar en l’exigent món de l’R+D. Ara bé, hi ha una diferència notable entre una desitjable i ordenada estructura en xarxa, col•laborativa on tots els participants hi guanyen, i els riscos existents d’una voluntat centralitzadora, en la qual les universitats “perifèriques” o “territorials” tinguin petites especialitzacions on hagin d’excel•lir, mentre que en la resta d’estudis i àmbits de recerca es caigui en l’atonia d’un perfil baix o un paper secundari. Molta gent s’ha esforçat en aconseguir una universitat a Girona com la que tenim, de ben segur millorable, però peça clau del sistema d’innovació gironí. Estiguem amatents quan de l’eficiència i austeritat que ara ens demanen es pugui passar a una indesitjable vocació centralitzadora i homogeneïtzadora que propugnen alguns o a una restricció pressupostària que condicioni el seu futur. Per les comarques gironines, la Universitat ha estat un gran motor econòmic, i segueix essent una oportunitat plena de potencialitats a la que cal donar suport entre tots.

Xavier Amores

1 de juny de 2011

Inversions estratègiques per a les comarques gironines

Inversions estratègiques per a les comarques gironinesArticle Empresarial Girona Nº 17. Abril/Juny 2011

En les darreres setmanes han aparegut un conjunt de notícies en relació a l’aturada de determinades inversions molt preocupants per les comarques gironines, i que són observades per alguns mitjans de comunicació barcelonins amb certa condescendència, o directament amb indiferència.

Resulta sorprenent que determinats ajuts per a la principal companyia que opera a l’Aeroport de Girona, gràcies a la qual aquest genera beneficis, i que com destaquen molts experts sectorials aporta moltes externalitats en el turisme, el comerç o la restauració, siguin tan fàcilment considerats innecessaris. S’ha fet un balanç prou acurat del que implica una aturada d’activitat a l’aeroport en termes econòmics i de cost d’oportunitat? A més llarg termini, també m’amoïna l’aturada de la inversió més important a les nostres comarques en l’àmbit de la salut i que hauria de ser una prioritat per a tots els gironins, com és el nou hospital Trueta, que a més té un lligam clau amb la Universitat i l’R+D en l’àmbit sanitari, i que pot esdevenir un dels grans pols de desenvolupament de futur.

Tot plegat em genera dubtes sobre si l’excés de pessimisme que ens ha envaït i que potser ajuda a un govern que comença, ja que quan les coses vagin millor i es recuperin algunes d’aquestes inversions ara amenaçades passaran al seu actiu, és beneficiós per la societat a la que es deu, i sobretot si està prou justificat. Crec que cal preguntar-se si, just quan més cal dibuixar un horitzó pel país, i quan, com tots els indicis ens diuen, estem remuntant poc a poc tot millorant indicadors d’internacionalització i confiança industrial i hi han hagut algunes inversions de pes, com la d’Inditex, no hauríem de demanar al govern, no només austeritat i eficiència, sempre desitjable, si no també una certa projecció de futur més engrescadora i realista per Catalunya, i també per Girona.

28 de gener de 2011

10 lectures de l'any 2010

1, 2 i 3. La trilogía de la frontera (Todos los hermosos caballos. En la frontera. Ciudades de la llanura). Cormac McCarthy. Mondadori (1992; 1994; 1998)
4. Mi madre. Richard Ford. Anagrama (2010. Edició original 1988)
5. Éramos unos niños. Patti Smith. Lumen (2010)
6. No es país para viejos. Cormac McCarthy. Mondadori (2008, edició original 2005)
7. Elegia. Philip Roth. La magrana (2006)
8. Invisible. Paul Auster. Anagrama (2009)
9. El mal de Portnoy. Philip Roth. Seix Barral (2007, edició original 1969)
10. El hombre sentimental. Javier Marías. Alfaguara (2001. Edició original 1986)