Pàgines

24 de novembre del 2005

Un nou model d'R+D+i per Catalunya, realitats i diagnòstic

Ara que tot just ens trobem a la meitat de la legislatura, crec que és positiu recuperar dos elements d’una importància cabdal pel futur de Catalunya: l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana i el Pla de Recerca i Innovació. D'aquest darrer m'he permès extreure'n els punts forts i febles del sistema d'innovació català del qual se’n dedueixen moltes de les propostes específiques del Govern de la Generalitat, així com alguns aspectes que probablement no han estat aprofundits en el present Pla i que en la meva modesta opinió són prou rellevants.



1) L’Acord estratègic per a la internationalització, la qualitat de l'ocupació i la
competitivitat de l'economia catalana.
Aquest acord ha permès dibuixar les principals línees de futur en àmbits transversals a vàries conselleries, i en definitiva al conjunt del govern amb les principals associacions empresarials i els sindicats. En un esforç de consens i diàleg, que han convergit al llarg d’un any (entre el 2004 que es signa, fins el 2005 que es concreta) en 86 propostes, amb pressupost associat. És un acord històric que té com a objectiu aixecar el nivell d’aspiracions de Catalunya, plantejar un nou model econòmic en la nova societat del coneixement que permeti seguir essent el motor d’Espanya i un emplaçament competitiu per les empreses d’arreu, millorant la productivitat sense obviar les polítiques d’ocupació i socials o les relacions laborals. De fet, crec que és recomanable donar un cop d’ull a les 24 mesures prioritàries de l’acord estratègic, són un resum del que volem ser en el futur. Podeu consultar el document sencer a http://www.gencat.net/economia/acord/text.htm

2) Pla de Recerca i Innovació (2005-2008): de fet, ja pel nom, mereix un aplaudiment, després de successius Plans de Recerca (dissenyats pel DURSI) i un Pla d’Innovació (per industria), ha calgut que el tripartit coordini àrees tan vinculades entre si, com allunyades sota la perspectiva de Planificació estratègica de país: la Recerca i la Innovació, l’oferta científica i tecnològica de les Universitats, centres tecnològics, etc i la demanda empresarial d’innovació, junt amb les polítiques d’impuls a l’R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació) a l’empresa. A més, afegeixen el departament de Sanitat- per primera vegada- en les polítiques d’R+D, que menys, essent la biotecnologia una de les grans apostes de futur del país (la Bioregió Catalana) i la recerca farmacèutica un dels sectors punters a Catalunya i de major intensitat tecnològica. Tot i estar a la cua a la majoria d’indicadors, l’actual govern ha fet un esforç d’inversió en innovació i especialment de sumar esforços entre les diferents àrees de govern (curiós que teòricament el govern acusat per l’oposició una i altra vegada de descoordinació, de no tenir model de país o en el qual cada partit va a la seva), hagi impulsat un pla que facilita les sinergies entre departaments. Cal tenir present a més, per la importància que poden tenir en els nostres pressupostos, les modificacions dels objectius del DOCUP de Convergència, Competitivitat i Cooperació regional europea pel període 2007-2013, on el fons de cohesió s’integren amb els fons estructurals. Per sort, es manté l’objectiu de competitivitat i treball, partida a la qual s’havia dedicat més del 50% del DOCUP a Catalunya. Aquesta situació, indubtablement caldrà tenir-se en compte en l’aplicació del Pla.

Segurament caldria remuntar-nos a abans del present Pla, per entendre moltes de les evolucions i tendències actuals en el sistema d’innovació, com per exemple els canvis en el sistema universitari català al llarg dels anys 80 que varen permetre apuntalar la base científica a Catalunya o els primers plans de recerca que varen assentar les bases per la creació d’organismes entremitjos de transferència tecnològica. Probablement la pregunta que us podeu fer alguns, és perquè resulta tan important el present Pla? A continuació adjunto un resum del diagnòstic sobre el sistema d’innovació Català i del qual se’n poden desprendre moltes de les actuacions plantejades en el Pla de Recerca i Innovació (2005-2008). Un diagnòstic assenyalaria en primer lloc alguns punts febles:

  • Catalunya està en clara desavantatge respecte els països més avançats d’Europa, especialment en aquells indicadors d’input més reconeguts a nivell internacional per mesurar l’esforç en R+D (despeses respecte PIB) o en resultats (patents).

  • Despesa en R+D o innovació, tant públic como privat, molt inferior. La mitjana de la UE, s’ha mantingut propera al 2% al llarg dels últims anys, de manera que ha permès un apropament per part de Catalunya. Els objectius marcats per Lisboa obliguen a un esforç encara major a les regions com Catalunya situades per sota de la mitjana europea.

  • Nombre reduït d’empreses d’elevada i mitjana-elevada tecnologia, que són les que més gasten en R+D, és un indicador que dificulta molt el creixement en R+D i té caràcter estructural.
  • Pimes i empreses pertanyents a sectors de baixa o mitjana-baixa tecnologia sustenten l’ocupació i facturació de Catalunya principalment.
  • Poques empreses disposen de personal dedicat exclusivament a R+D, o departaments específics d’innovació o R+D. El nombre d’investigadors o personal dedicat a R+D a l’empresa privada és una mostra.
  • Estructures de R+D, clarament insuficients respecte als països europeus més avançats, Japó o EUA. Les Universitats i els centres de investigació (tant de la Generalitat de Catalunya o del CSIC) en general no disposen de recursos suficients per ser referents en el conjunt europeu, especialment per la falta de massa crítica, fruit de múltiples agents repartits en el territori, però de dimensió reduïda i freqüentment mal coordinats entre sí.
  • Dificultat de desenvolupar una carrera investigadora estable i la incorporació de nous investigadors en condicions laborals dignes. Les citacions en articles encara es pot millorar.
  • Incorporació de doctors i tecnòlogs en el món empresarial insuficient, comparant indicadors tenim una posició clarament desfavorable respecte la mitjana europea.
  • Transferència tecnològica de les Universitats reduïda, per fer-nos una idea, la Universitat de Stanford (California) ingressa més per transferència de tecnologia que el conjunt d’Universitats Espanyoles, Michigan, Oxford o Manchester, equivalen i en algun cas dupliquen la transferència de tecnologia de totes les Universitats Catalanes juntes.
  • Escassa participació de les societats de capital risc privat en la creació de empreses de base tecnològica
  • Existència fins ara de Plans separats en el període 2001-2004 que no varen facilitar la necessària coordinació entre les polítiques públiques.

Tot i que evidentment, tot no és negatiu, ja que trobaríem alguns punts forts destacats:

  • Increments significatius per sobre de la mitjana de la UE, i de la majoria de CCAA en despesa en R+D
  • Elevada participació de les empreses en el total de R+D, una estructura en sintonia amb la mitjana europea (tot i que menor que Japó o EUA), aquest percentatge s’ha incrementat anualment, tot i l’augment de la inversió pública (a la resta d’Espanya, el pes de la part pública és molt major)
  • Universitats són agents dintre del context espanyol especialment actius en R+D (per exemple en la participació de programes marc)
  • Creació de xarxes per afavorir l’externalització de R+D, i l’acostament entre l’oferta científica i tecnològica amb l’empresa (xarxa IT, xarxa TT, XPCAT,…)
  • Relació entre l’entramat empresarial i l’oferta científica i tecnològica en augment gracies als ajuts a projectes d’R+D+i que fomenten aquesta col·laboració (autonòmics, nacionals i europeus) o el creixement en la facturació dels centres de transferència de tecnologia a les Universitats.
  • Augment en la productivitat científica: nombre d’articles en valors propers a la mitjana europea
  • Creixement i augment de l’ocupació en sectors d’alta tecnologia i en els serveis intensius en coneixements tecnològics amb el conseqüent creixement de les exportacions de productes d’elevada tecnologia. Les comarques gironines, són un clar exemple de zona on predominen els serveis, cal preguntar-se però, fins a quin punt tenen aquesta connotació tecnològica de més valor afegit.
  • Tecnologies i sectors amb potencial de creixement significatiu com la biotecnologia o la industria aeroespacial impulsades per múltiples agents del sistema de ciència i tecnologia. L'alimentació funcional pot esdevenir un dels nínxols de més creixement, i al qual haurien d'estar atentes les empreses gironines.
  • Ubicació de determinades infraestructures clau per la ciència i la tecnologia (el Sincrotró o el supercomputador).
  • Increment en la participació en programes i convocatòries públiques de R+D europeus o espanyols (indicadors de retorn dels programes marc, de participació en projectes del CDTI,…)
  • Creació recent o propera de nous parcs científics i tecnològics (Girona, Tarragona, Lleida, Reus, Viladecans,…) i consolidació dels existents. A més alguns d’ells es posicionen en àmbits de gran valor afegit, per exemple, he tingut l’oportunitat de participar en la Planificació Estratègica del Tecnoparc de Reus focalitzat en Nutrició i Salut, àmbits de recerca clau a nivell europeu i que ens situen de ple en el Bio-cluster del sud d’Europa amb projectes més consolidats com el Parc Científic de Barcelona. A Girona, el Parc Científic i Tecnològic és una gran oportunitat que no hauríem de deixar escapar.
  • Elaboració d’un Pla de Recerca i Innovació (2005-2008) coordinat i co-dissenyat per tots els agents, pla sistèmic, integral i que marca una estratègia sectorial i de línees prioritàries.

En tot cas, deixeu-me dir que no tot em sembla resolt en el present Pla, dues debilitats al meu entendre no tractades i que donaran per parlar, són:


1) La importància de les empreses de serveis en la innovació, sector no incorporat al Pla i que caldrà tenir en consideració (més quan el 70% del PIB i del treball depèn dels serveis a Espanya i Europa, essent el sector amb més creixement i el qual ha estat incorporat al sector industrial com element de diferenciació). Els països europeus avançats ja tenen en compte aquest sector clau per la competitivitat, i dissenyen polítiques d'innovació adaptades al mateix, especialment de les KIBS (knowledge intensive business services), que són considerades la segona infraestructura de coneixement, després de la infraestructura pública.


2) La complexitat de les xarxes creades i l’herència de les anteriors estructures, que configuren un entramat complex (de centres, d'organismes, etc) que dificulta un acostament senzill a l'empresa petita, majoritària a Catalunya. Així doncs, cal afavorir vies per incorporar i sensibilitzar a totes les empreses sobre la necessitat d'innovar i com incorporar-se a la nova societat del coneixement d'una manera prou entenedora en el maremàgnum d'organitzacions de recolzament i ajuts als quals es poden acollir.