Pàgines

30 de juliol del 2014

Girona, ciutat de la nova indústria

Recupero article publicat al Diari de Girona, "Girona, ciutat de la nova indústria" fa un mes i mig sobre l'Agència de Promoció econòmica de Girona. És un compromís que portàvem al programa electoral i que en molts plens municipals de la ciutat havia demanat de manera insistent que es posés sobre la taula una proposta per part del govern. Tot i que amb retard, després de més de 3 anys governant i probablement amb molta menys ambició de la que hauríem volgut finalment aquesta ha arribat. Avui apareixia en el mateix Diari de Girona algun article d'opinió al respecte força carregat de raó. En tot cas, benvinguda la proposta en la qual intentarem millorar-ne tot allò que ens sigui possible.

Reprodueixo l'article: 

Girona, ciutat de la nova indústria

Enric Mirambell recordava fa poc la història industrial de la ciutat i els tancaments patits a principis del s. XX: l’Aurora, la Gerundense o els Químics de Palau. Més recentment hem vist com el conjunt del país s’ha anat desindustrialitzant i allunyant-se dels estàndards dels països europeus avançats. I tot i que en paral·lel hi hagut el creixement de la nova economia amb nous sectors de serveis intensius en coneixement, no s’han pogut compensar els nivells d’ocupació industrial passats. Ens trobem doncs en un punt d’inflexió, on necessitem més capacitat per crear o atraure nova indústria, i a la vegada seguir apostant per un sector de serveis innovador que a Girona es concentra al voltant del Parc científic i tecnològic de la UdG.

En el darrer Ple municipal de Girona la indústria va tenir un paper destacat. Primer perquè s’aprovava un projecte que permetria atraure una inversió important per a la Nestlé, l’empresa privada més important que tenim a la ciutat i amb un impacte econòmic i social indubtable. Aquesta podria contribuir a  la consolidació de la planta, junt amb una important millora a nivell ambiental per l’estalvi d’aigua i energia que representarà. En contra tindrà un cert impacte paisatgístic, però en l’opinió del grup del PSC i del govern, les avantatges superen en molt aquest inconvenient. La indústria va tornar a ser present per les mostres de solidaritat amb els treballadors i l’Ajuntament de Sarrià de Ter pel demolidor tancament de la Torras Papel.


Són situacions com aquestes les que em reafirmen en el convenciment que cal de manera urgent un nou instrument de promoció econòmica i ocupació mancomunat a l’àrea metropolitana de Girona, i on la ciutat pugui exercir un cert lideratge. Ens cal establir una estratègia compartida per a la nova indústria que permeti potenciar de manera conjunta l’atracció de noves inversions; plans d’ocupació i per l’emprenedoria coordinats i de més ambició territorial; projectes transformadors i innovadors amb participació pública-privada per exemple en l’àmbit de l’eficiència energètica i un compromís econòmic de tots els agents del territori perquè el Parc de la UdG segueixi essent el hub d’innovació de les comarques gironines. És degut a les amenaces que tenim per un territori cada vegada menys industrialitzat i amb riscos de perdre competitivitat que cal saber sumar a tots: agents socials i econòmics, partits polítics i ciutats que compartim anhels, reptes i un mateix espai geogràfic. He demanat sovint en els plens municipals posar fil a l’agulla, ajudar en el procés de treball conjunt dels diversos actors de la ciutat, superar possibles diferències en un projecte que pugui transcendir una legislatura, un govern o una sola ciutat. Som conscients de la complexitat però cal posar sobre la taula una proposta i engegar un procés que necessitarà temps per madurar. L’Ajuntament ha fet estudis sobre el tema, malauradament anem de camí a una paràlisi per l’anàlisi o encara pitjor- i espero equivocar-me- a deixar passar els mesos per convertir-se en una nova promesa electoral.  Una vegada més i en positiu, ens posem a disposició del govern municipal per ajudar en la creació d’una agència de promoció econòmica supramunicipal en aquest darrer any de legislatura i que no pugui ser dit que no vam intentar fer tot el que estava a les nostres mans per la ciutat del futur quan algú recordi quina era la situació econòmica de la Girona de l’any 2014.

26 de juliol del 2014

Universitat i innovació, una visió nord-americana



Universitat i innovació, una visió nord-americana. 
Girona Empresarial. Número 30. Juliol-Setembre 2014

En pocs mesos he pogut visitar la Harvard Business School a Boston, i més concretament un espai  específicament pensat per promoure la innovació, l’Innovation Lab, i tres universitats de les més destacades a Silicon Valley: Stanford, Berkeley i la Singularity University. És evident que estem parlant d’universitats de referència i de ben segur fora injust establir comparacions amb les universitats més properes, encara que només fos pels recursos dels que disposa cadascun o l’entorn en el qual es troben. Ara bé, hi ha algunes idees que et fan reflexionar sobre un possible camí a recórrer, fets diferencials que podrien ajudar-nos vers un major dinamisme i a estrènyer la relació amb el món empresarial encara que sigui amb una primera visió superficial.


En primer lloc hi ha una enorme voluntat de promoure i crear espais de trobada per a la multidisciplinarietat on els diversos camps de recerca cooperin.  Les facultats de medicina amb les d’enginyeria, les escoles de negoci amb el camp científic i tecnològic, forçar dintre d’un ordre que investigadors, emprenedors i estudiants tinguin espais on relligar dinàmiques entre camps de coneixement que en el dia a dia de les seves facultats difícilment es trobarien.

Visitar un Institut de Disseny fundat per David Kelley, responsable d’IDEO una de les empreses més innovadores de la zona, és traslladar-te al que podria ser la seu d’una empresa  real de disseny, i en cap cas tens la sensació de trobar-te en una aula universitària. Una bona manera de trencar barreres. Així mateix, pot resultar sorprenent la normalitat amb la que professors combinen la seva activitat docent amb el fet de dirigir una empresa tecnològica de la zona, i gestionen la sortida i entrada en el sistema universitari. Potser és casual, però molts professors ens parlaven de transferència i molt pocs d’articles publicats.



Finalment, fa pensar molt l’estructura per promoure la transferència tecnològica. El perfil de professionals que són responsables d’aquesta tasca a la Universitat, la metodologia que apliquen absolutament formalitzada per crear el màxim impacte, i com acompanyen la recerca per pensar en la seva aplicació en l’economia real en tot moment.

4 de juliol del 2014

Entrevista al Punt Avui per la 30ena edició del MBA de la UdG

Notícia sobre el MBA de la Universitat de Girona i entrevista com a director. Hi ha un petit error, on posava exemples de països i regions on les empreses i els emprenedors pensen en global vaig parlar d'Israel o Silicon Valley, amb la idea que aquí a Catalunya abans d'atrevir-nos a internacionalitzar pensem en els mercats propers, poques empreses en canvi neixen amb vocació internacional des del primer dia.