13 de desembre de 2015

La caiguda comença a aturar-se en R+D però no remuntem. Lluny de l'excel·lència innovadora.

Els darrers dies s’han fet diverses lectures sobre l’evolució dels principals indicadors d’innovació i R+D a Catalunya i Espanya en els mitjans de comunicació. Certament hi ha algun indicador que permet observar algun element positiu, ni que sigui en forma relativa amb els darrers anys o de desacceleració de la caiguda, però potser cal contextualitzar millor quina és la situació avui en relació als darrers anys i el més preocupant quins són els objectius de futur i si estem realment en condicions d'arribar-hi. El repte és enorme com explica bé Xavier Ferràs o algun article com el de Rafael Pampillon a Expansión fa uns dies. El contundent informe de COTEC del 2015  i les recomanacions sobre la situació en R+D i innovació a Espanya hauria d'estar a l'agenda política a les portes d'unes eleccions, però és evident que no és així. La innovació no és una prioritat pel país i en gran part deu ser culpa dels que ens hi dediquem que no sabem traslladar la importància que tindrà pel desenvolupament futur del país.

Sense ànim de ser exhaustiu, si que crec que val la pena destacar tres característiques que al meu entendre ens han de preocupar sobre el model del sistema d’innovació actual, i que requereix una crida a que la innovació sigui una de les prioritats dels propers anys  a nivell d’inversió i pressupost. Una lectura des del cofoisme no fa més que amagar una realitat preocupant pel model productiu que volem deixar pel futur, i urgeix un canvi rupturista, si seguim fent el mateix que fins ara els avanços o reculades marginals ens mantindran en l'estancament competitiu en el que vivim instal·lats. Els tres aspectes al meu entendre clau i que fa temps que coneixem són: la poca intensitat d’inversió en R+D i la conseqüent reculada en relació als principals països i regions avançades del món, la preocupant caiguda en  innovació i R+D empresarial fruït dels pocs incentius i migrats pressupostos per donar suport a l’empresa dels darrers anys que ens fan més dependents de la part pública i finalment els indicadors de competitivitat i innovació agregats.

1) Intensitat d’inversió en R+D. Hi ha múltiples indicadors per mesurar la innovació, i sense cap dubte la inversió en R+D no es garantia sempre dels millors resultats o de la millor productivitat de la innovació, però és un indicador prou estès per permetre comparacions. Catalunya i Espanya hem tornat a caure –un altre any i és el tercer a Espanya i el cinquè a Catalunya- i ens porta a xifres de fa més de 6 anys. Espanya està en una inversió del 1,23% sobre el PIB i a Catalunya un 1,47%. En el cas català l’any 2009 havíem arribat a l’1,70%, acumulem una caiguda enorme. Alemanya ens duplica amb un 2,94%, la mitjana de la UE-28 és 1,92%, Xina 2,02%, EUA 2,81% o països com Corea del Sud 4,15% o Israel el 4,21%. Estem molt lluny dels països capdavanters i és impossible que ens hi acostem si cada any aquest indicador disminueix o fa petits avanços. Aquest resultat és complementari a molts altres que segueixen la mateixa tendència com el nº d'investigadors i personal dedicat en R+D a Espanya que ha caigut des del 2009 en més d'11.000 investigadors (en EJC) i que representa un descens del 8,5% sobre el total. És el moment d'un impuls pressupostari a l'alçada del repte que tenim al davant.



Font: COTEC, INE (2014)

2) Impulsar les polítiques d'innovació en les empreses. Aquest és un dels aspectes més preocupants. L’informe del COTEC del 2015 ens diu que l’any 2005 hi havia 47.529 empreses innovadores a Espanya, l’any 2014 segons l'informe de l'INE recentment publicat hi ha només 15.748. Hem perdut en 5 anys prop de 6.000M€ inversió empresarial en innovació a Espanya. La intensitat de la innovació en les empreses ha passat de la millor xifra l’any 2009 de 2,20 a l’any 2013 tenir només l’1,85. El % de xifra de negocis que depenia de la innovació en les empreses també ha baixat de prop d’un 15% aquell mateix any a un 13,13%. En resum menys empreses innovadores, en menys intensitat i amb pitjors resultats empresarials d’aquesta innovació. La inversió en innovació i el nº d’empreses innovadores publicat fa pocs dies per l’INE tampoc és precisament un resultat massa optimista per Catalunya, al 2014 hi ha 3.801 empreses amb activitat innovadora tecnològica i una despesa total en activitats d’innovació tecnològica de 3.118M€, la dada positiva és que al 2013 hi havia 3.551 empreses i una inversió de 3.095M€, un increment de només 23M€. Preocupant que tot i haver-hi 250 empreses més amb activitat innovadora, l’increment sigui tan lleu, i es que els indicadors d’intensitat en innovació (inversió en innovació/facturació) no són gaire positius en un context de comparació europeu o mundial. Ara bé, més rellevant és recordar que al 2010 hi havia 3.642M€ d’inversió total en innovació tecnològica empresarial. Així mateix el percentatge d'empreses que realitzen activitats d'innovació tecnològica és només d'un 15,8%. Ara bé a Catalunya encara hi ha un indicador que ens hauria d’amoïnar més, perquè ens allunya acceleradament de tots els models d’excel·lència. Els països més innovadors del món comparteixen una característica en els seus sistemes d’innovació; el percentatge d’inversió en R+D té una part més important privada que pública, normalment entre el 65-75% en països avançats com EUA, Israel, els països nòrdics, Alemanya, etc. A Catalunya l’any 2002 el 68,36% de la inversió en R+D era empresarial. Invertíem poc en R+D, però la proporció entre privats i públics era l’adequada. Al 2013 estem en xifres del 56,8% empresarial, al país basc per exemple s’inverteix un 75,1% i a Navarra un 68,9%. Sembla que les bones notícies es limiten a que l’any 2011 va ser del 56,1%, ara bé la tendència en els darrers deu anys ens mostra que ens acostem malauradament al model d’R+D espanyol on la part empresarial només és el 53,2%.


Font: INE 2015


3) Indicadors de mesura de la competitivitat i la innovació. En un sentit més ampli i analitzant molts indicadors a la vegada encara hem de millorar molt. Els indicadors de competitivitat del Fòrum econòmic mundial ens assenyalen que Espanya ha passat del seu millor lloc l’any 2008 que va ser el 29è país al món, al lloc actual que és el 35è, i el més preocupant es que en els indicadors d’innovació és on hem més hem baixat fins al 39è lloc. Segons l’IMD (Institute for Management Development) ens posiciona sobre les principals 60 economies en el lloc 39è. En alguns subíndexs com el del mercat del treball ens situa en la penúltima posició. En el Global Innovation índex de la universitat de Cornell els resultats tampoc permeten observar millores on ens posicionen en el lloc 27 (perden un lloc en relació a l’any passat) i com és habitual és en els indicadors d’output on apareixem pitjor. Un anàlisi acurat de la productivitat del sistema d’innovació, és a dir de la relació entre el que s’inverteix i els resultats obtinguts seria molt revelador d’alguns dels problemes del nostre actual sistema i en com trasllada l’R+D a innovació empresarial. A Catalunya el Regional Innovation Scoreboard del 2014 va ser demolidor en relació al del 2012 a nivell europeu ja que ens va fer saltar de les regions que es consideraven Innovation follower, just darrera de les regions més avançades europees a la 3ra divisió de Moderate Innovator junt amb la resta d’Espanya a excepció del País Basc i Navarra. Fa uns mesos un alt responsable de la Joint Research Center de la Comissió Europea explicava al respecte d'aquesta caiguda que les principals febleses a Catalunya en relació a aquests indicadors es trobaven en la poca col·laboració entre el sistema d'R+D i les pimes, i les migrades inversions en R+D privat. 

Urgeix pensar en programes amb pressupostos realment significatius destinats a impulsar l’R+D i la innovació empresarial per acostar-nos als models de referència, a incrementar el nº d’empreses innovadores i per tant en ajudar en impulsar els primers projectes innovadors en les pimes que configuren la major part del teixit productiu català i a millorar en els indicadors de competitivitat i innovació, per tant en noves actuacions per facilitar la interacció dels principals agents que formen part del sistema d’innovació. La UE marca com a objectiu acostar-nos al 3% d’inversió en R+D sobre el PIB en els propers anys, ni més ni menys que duplicar la inversió actual a Catalunya, 3.000M€ més. Aquest és un gran esforç que definirà el futur de la competitivitat del nostre país en els propers anys i la mida dels avanços que ens hem de marcar, i que són els que en definitiva ens permetran fer front a l’estat del benestar que hem construït en les darreres dècades.