10 de desembre de 2013

Debat sobre el referèndum d'independència a una moció de la CUP al Ple municipal

Al Ple municipal de Girona d’ahir 9 de desembre la CUP va presentar una nova moció per a  la celebració d'un referèndum d'independència, per tal de concretar pregunta, data i conseqüències polítiques  que caldria emprendre a partir de la resposta afirmativa que es donaria en aquest referèndum. Una moció diferent a la que la mateixa CUP va presentar al Parlament fa un mes, i es que a Girona és ben sabut que en tot ens agrada marcar diferències.

Des del nostre grup ens abstenim per sistema a aquelles mocions de les quals no en tenim competència municipal i que no venen promogudes per les entitats de la ciutat, o les associacions municipalistes, o bé que ja han estat debatudes en l’espai polític que pertoca, i el posicionament de l’Ajuntament només serveix com a reforç per sumar o no adhesions. Des del principi de legislatura ja vam demanar al govern municipal un cert posicionament comú entorn aquest tipus de mocions de nul o poc efecte real en el marc competencial municipal però a les quals dediquem temps en els plens, però donada la poca receptivitat per part de l’alcalde (així no es parla tant de Girona?), vam decidir optar per aquesta posició a priori neutre de l'abstenció, però que no impedeix que expliquem clarament que opinem sobre cadascun dels temes portats a ple. La moció només va rebre el suport d’IC i de la CUP, és a dir de 5 regidors dels 25 del plenari, PSC i CiU ens vam abstenir, i el PP va votar en contra. A continuació reprodueixo més o menys la que va ser la meva intervenció, on només vaig afegir una resposta contundent al parlament previ de la regidora del PP, Concepció Veray, on li vaig dir que si alguna cosa estava trencant la convivència a Espanya i Catalunya era la manca de diàleg i de propostes per part del govern Rajoy, i que farien bé de mirar més al govern de Cameron a UK, o abans al Canadà. El discurs només basat en què la constitució no es pot tocar que repeteix el PP és certament desesperant. En tot cas, el que vaig dir ahir:


M’agradaria començar amb una reflexió, merament informativa, en cap cas prejutja res. Crec que avui no és la primera vegada que al ple municipal de l’Ajuntament de Girona portem a debat una moció al voltant de la independència o el dret a decidir. I gairebé podria assegurar que no serà la darrera.

En el ple del passat 9 de setembre, fa exactament 3 mesos, vam aprovar conjuntament els grups d’IC-EUiA, la CUP, CiU i el PSC d’adherir-nos al Pacte pel Dret a decidir i en el marc de la Taula pel dret a decidir gironí conjuntament amb una part molt important de la societat civil al manifest impulsat per l’ex-president Joan Rigol. Va ser el 22 d’octubre, fa poc més d’un mes i mig. Avui en aquest grup municipal, en aquests 7 regidors, no ha canviat res en relació a aquell dia, absolutament res i per tant aquell segueix sent el marc en el qual volem seguir treballant i en el qual ens sentim plenament representats. És una posició que aglutina una àmplia majoria de les entitats socials, econòmiques, esportives, culturals i polítiques del poble de Catalunya i de la ciutat de Girona.Pensem a més, que el procés era el que pertocava: debat al parlament, a la taula del dret a decidir de Catalunya, suport des de l’Ajuntament i teixir complicitats amb la ciutat per donar-hi força.

1 de desembre de 2013

Pobresa energètica a casa nostra


Pobresa energètica a casa nostra. 

Fa uns dies en Jordi Vilamitjana escrivia sobre la terrible sensació de passar fred que patiran moltes famílies gironines, i com d’estremidor és pensar que molts nens només notaran l’escalf de la calefacció en les hores escolars. És una reflexió colpidora, i a la vegada ben real, i que de manera més tècnica és defineix com pobresa energètica. Els experts diuen que és aquella situació que pateixen les llars que no tenen la capacitat de pagar una quantitat de serveis d’energia suficient per disposar d’una situació de confort mínima, o quan un percentatge molt rellevant dels seus ingressos van destinats a pagar la factura energètica. Es calcula que al voltant d’un 10% de la població té aquesta problemàtica.

Tres factors condicionen aquest fenomen en augment:  els minvants ingressos familiars, els costos energètics creixents i la poca qualitat de les llars en relació a la seva eficiència en el consum d’energia tèrmica. Pensem en el fort impacte dels increments en el rebut de la llum sobre els 7.500 aturats de la ciutat o els nostres pensionistes. Des de l’inici de la crisi es parla de pujades en els serveis d’aproximadament un 50%, i alguns estudis ens diuen que durant la crisi les companyies elèctriques han executat al voltant d’un milió de talls de subministrament per impagament de clients residencials a Espanya. Les conseqüències per la salut són ben greus, i més enllà de la intensificació de determinades malalties, es calcula que fins a 9.000 persones poden morir de manera prematura cada any a causa de la pobresa energètica, més donat l’altíssim percentatge del 20% de mortaldat addicional durant l’hivern.

Molts ajuntaments com el de Girona porten anys ajudant als més afectats, però són mesures reactives, de caràcter més aviat pal·liatiu. És per això que el PSC a Girona vam proposar el passat juny –amb l’abstenció del govern municipal- crear una taula per combatre la pobresa energètica amb un enfocament més holístic que els duts a terme fins ara i que només ens porten a augmentar any rere any la partida d’urgències per ajudar a unes poques famílies. Cal sensibilitzar i informar sobre la problemàtica, així com dotar als ciutadans de les eines per prendre decisions que vagin en el seu benefici per estalviar. Però més important encara, hem d’aconseguir disposar a mig termini d’un parc d’habitatges on fins i tot les llars de rendes més baixes satisfacin la seva demanda de serveis d’energia a un preu just. Perquè no impulsar algun projecte pilot en algun dels blocs de llars dels barris més afectats per la pobresa energètica perquè utilitzin sistemes de calefacció més econòmics, centralitzats i que integrin energies renovables o millorar l’aïllament de cobertes i façanes? El futur passa per implicar en decisions estratègiques als col·lectius, a les comunitats de veïns. A més, la rehabilitació energètica en edificis vells és una oportunitat per crear ocupació local. Imaginem que passaria si la ciutat fos capaç d’integrar en un sol pla l’objectiu social de reduir la pobresa energètica, l’impuls de la sostenibilitat i la creació d’ocupació. 

Amb convenciment i lideratge polític Girona pot ser pionera en aquest camp i ajudar a molts gironins que pateixen fred; una smart city de debò no pot ser indiferent a aquesta problemàtica.