Pobresa
energètica a casa nostra.
Fa uns dies en Jordi
Vilamitjana escrivia sobre la terrible sensació de passar fred que patiran
moltes famílies gironines, i com d’estremidor és pensar que molts nens només
notaran l’escalf de la calefacció en les hores escolars. És una reflexió
colpidora, i a la vegada ben real, i que de manera més tècnica és defineix com
pobresa energètica. Els experts diuen que és aquella situació que pateixen les
llars que no tenen la capacitat de pagar una quantitat de serveis d’energia
suficient per disposar d’una situació de confort mínima, o quan un percentatge molt
rellevant dels seus ingressos van destinats a pagar la factura energètica. Es
calcula que al voltant d’un 10% de la població té aquesta problemàtica.
Tres factors
condicionen aquest fenomen en augment: els
minvants ingressos familiars, els costos energètics creixents i la poca qualitat
de les llars en relació a la seva eficiència en el consum d’energia tèrmica. Pensem
en el fort impacte dels increments en el rebut de la llum sobre els 7.500
aturats de la ciutat o els nostres pensionistes. Des de l’inici de la crisi es
parla de pujades en els serveis d’aproximadament un 50%, i alguns estudis ens
diuen que durant la crisi les companyies elèctriques han executat al voltant
d’un milió de talls de subministrament per impagament de clients residencials a
Espanya. Les conseqüències per la salut són ben greus, i més enllà de la
intensificació de determinades malalties, es calcula que fins a 9.000 persones
poden morir de manera prematura cada any a causa de la pobresa energètica, més donat
l’altíssim percentatge del 20% de mortaldat addicional durant l’hivern.
Molts ajuntaments
com el de Girona porten anys ajudant als més afectats, però són mesures
reactives, de caràcter més aviat pal·liatiu. És per això que el PSC a Girona
vam proposar el passat juny –amb l’abstenció del govern municipal- crear una
taula per combatre la pobresa energètica amb un enfocament més holístic que els
duts a terme fins ara i que només ens porten a augmentar any rere any la
partida d’urgències per ajudar a unes poques famílies. Cal sensibilitzar i
informar sobre la problemàtica, així com dotar als ciutadans de les eines per
prendre decisions que vagin en el seu benefici per estalviar. Però més important
encara, hem d’aconseguir disposar a mig termini d’un parc d’habitatges on fins
i tot les llars de rendes més baixes satisfacin la seva demanda de serveis
d’energia a un preu just. Perquè no impulsar algun projecte pilot en algun dels
blocs de llars dels barris més afectats per la pobresa energètica perquè
utilitzin sistemes de calefacció més econòmics, centralitzats i que integrin
energies renovables o millorar l’aïllament de cobertes i façanes? El futur
passa per implicar en decisions estratègiques als col·lectius, a les comunitats
de veïns. A més, la rehabilitació energètica en edificis vells és una
oportunitat per crear ocupació local. Imaginem que passaria si la ciutat fos
capaç d’integrar en un sol pla l’objectiu social de reduir la pobresa energètica,
l’impuls de la sostenibilitat i la creació d’ocupació.
Amb convenciment i
lideratge polític Girona pot ser pionera en aquest camp i ajudar a molts
gironins que pateixen fred; una smart
city de debò no pot ser indiferent a aquesta problemàtica.