Pàgines

1 de desembre del 2013

Pobresa energètica a casa nostra


Pobresa energètica a casa nostra. 

Fa uns dies en Jordi Vilamitjana escrivia sobre la terrible sensació de passar fred que patiran moltes famílies gironines, i com d’estremidor és pensar que molts nens només notaran l’escalf de la calefacció en les hores escolars. És una reflexió colpidora, i a la vegada ben real, i que de manera més tècnica és defineix com pobresa energètica. Els experts diuen que és aquella situació que pateixen les llars que no tenen la capacitat de pagar una quantitat de serveis d’energia suficient per disposar d’una situació de confort mínima, o quan un percentatge molt rellevant dels seus ingressos van destinats a pagar la factura energètica. Es calcula que al voltant d’un 10% de la població té aquesta problemàtica.

Tres factors condicionen aquest fenomen en augment:  els minvants ingressos familiars, els costos energètics creixents i la poca qualitat de les llars en relació a la seva eficiència en el consum d’energia tèrmica. Pensem en el fort impacte dels increments en el rebut de la llum sobre els 7.500 aturats de la ciutat o els nostres pensionistes. Des de l’inici de la crisi es parla de pujades en els serveis d’aproximadament un 50%, i alguns estudis ens diuen que durant la crisi les companyies elèctriques han executat al voltant d’un milió de talls de subministrament per impagament de clients residencials a Espanya. Les conseqüències per la salut són ben greus, i més enllà de la intensificació de determinades malalties, es calcula que fins a 9.000 persones poden morir de manera prematura cada any a causa de la pobresa energètica, més donat l’altíssim percentatge del 20% de mortaldat addicional durant l’hivern.

Molts ajuntaments com el de Girona porten anys ajudant als més afectats, però són mesures reactives, de caràcter més aviat pal·liatiu. És per això que el PSC a Girona vam proposar el passat juny –amb l’abstenció del govern municipal- crear una taula per combatre la pobresa energètica amb un enfocament més holístic que els duts a terme fins ara i que només ens porten a augmentar any rere any la partida d’urgències per ajudar a unes poques famílies. Cal sensibilitzar i informar sobre la problemàtica, així com dotar als ciutadans de les eines per prendre decisions que vagin en el seu benefici per estalviar. Però més important encara, hem d’aconseguir disposar a mig termini d’un parc d’habitatges on fins i tot les llars de rendes més baixes satisfacin la seva demanda de serveis d’energia a un preu just. Perquè no impulsar algun projecte pilot en algun dels blocs de llars dels barris més afectats per la pobresa energètica perquè utilitzin sistemes de calefacció més econòmics, centralitzats i que integrin energies renovables o millorar l’aïllament de cobertes i façanes? El futur passa per implicar en decisions estratègiques als col·lectius, a les comunitats de veïns. A més, la rehabilitació energètica en edificis vells és una oportunitat per crear ocupació local. Imaginem que passaria si la ciutat fos capaç d’integrar en un sol pla l’objectiu social de reduir la pobresa energètica, l’impuls de la sostenibilitat i la creació d’ocupació. 

Amb convenciment i lideratge polític Girona pot ser pionera en aquest camp i ajudar a molts gironins que pateixen fred; una smart city de debò no pot ser indiferent a aquesta problemàtica.