En el ple d’aquesta setmana s’ha debatut i
aprovat definitivament el pressupost de
la ciutat de Girona pel 2013. S’ha aprovat amb els vots favorables de CiU i
l’abstenció del PSC que ha permès que puguin tirar endavant. IC amb els seus
dos regidors ja havia anunciat l’abstenció després de l’aprovació inicial on
havia pactat algunes millores en aspectes de sostenibilitat i participació
sobretot, junt amb altres canvis menors de partides. El PP va votar en contra, el
principal motiu semblava que fos que l’equip de govern incomplís tots els
acords del pressupost de 2012 que havien pactat amb ells i que no acceptessin
cap de les seves al·legacions. En tot cas, les relacions entre PP i CiU s’han
refredat des de les passades eleccions al parlament. La CUP també va votar en
contra, després que en la seva assemblea, tal i com s’explicava en els diaris, cap
dels seus participants va defensar altres opcions al considerar que el seu
model de ciutat és del tot incompatible amb el de CiU. Val a dir que em sembla
una opció coherent en la lògica interna dels posicionaments polítics, no tant,
sota la perspectiva de la governabilitat a nivell municipal on tots els grups
han d’abandonar posicions maximalistes i cercar els espais de consens. En
definitiva, de vegades cal deixar de banda la construcció del nou ordre econòmic i
social no capitalista o la independència dels països catalans per arribar a punts d’acord amb quina ciutat volem per l’any que ve.
Al meu entendre el pressupost municipal i les
votacions definitives tenen algunes claus importants que intentaré resumir:
 |
| Font: Aniol Resclosa. Diari de Girona |
1)
Sentit de la
nostra abstenció als pressupostos. El PSC no compartim
el pressupost proposat per CiU. Però en el marc restringit d’allò que es pot
presentar com al·legacions i gairebé 10 dies abans que finalitzés aquest
període, vam introduir propostes de canvis molt importants per reforçar serveis
socials, impulsar l’ocupació (especialment la juvenil) o la promoció econòmica
i reduir despeses supèrflues (comunicació, llums de Nadal, etc). El govern
municipal va acceptar gran part de les nostres al·legacions a darrera hora i com
és lògic ens vam abstenir, no hi ha volta de full, ni més interpretacions que
la coherència entre allò que demanàvem per un millor pressupost, i els canvis
que es van acceptar. El pressupost resultant és molt millor que l’inicial de
CiU. En aquest sentit, us recomano llegir tant les al·legacions que vam fer en el seu dia, com l’acord definitiu proposat pel PSC. Diaris com el
de Girona o el Punt resumeixen bé aquests acords.
2)
Antecedents. En la votació inicial CiU havia pactat l’abstenció de la CUP i IC-EV,
i de fet, ni tan sols van fer un gest per buscar el nostre suport, malauradament
és més fàcil dir que es posen pals a les rodes, podeu llegir la nostra posició en aquest article de la Silvia Paneque. En la lògica partidista,
nosaltres som el principal partit d’oposició, i qui n’exerceix amb més claredat
en els plens i m’imagino que per l’equip de govern el darrer amb qui buscar aliances
som nosaltres. Fins cinc dies abans del ple, la regidora d’hisenda manifestava
que no ens acceptaven cap al·legació i l’alcalde explicava que per tirar
endavant els pressupostos faria una qüestió de confiança! Aquesta és un opció
extrema, quan una ciutat és ingovernable, en dues ocasions es pot utilitzar
aquesta eina excepcional que li permet que si no hi ha una alternativa de
govern que articuli una moció de censura se li aprovin els pressupostos
inicialment aprovats automàticament. És una opció que talla de soca-rel el
diàleg i imposa uns pressupostos amb només el suport de 10 regidors sobre els
25 que formem part del ple municipal. Quan molts ciutadans, fins i tot algun
militant i càrrec de Convergència o d’Unió que conec parlaven de
responsabilitat, tots reconeixien que el primer que calia aplicar-la era l’alcalde.
Només puc entendre el canvi de posicionament de l’alcalde sota la perspectiva
de la pressió de la ciutat, del seu propi partit i del mateix equip de govern.
Recomano llegir l’entrada al seu blog sobre pressupostos, en un moment
en què ja havíem presentat les nostres al·legacions, res havia canviat per part
nostra, i no va ser fins que el dimecres abans del ple, CiU va trucar a la
regidora Silvia Paneque del PSC per primera vegada per negociar quines
al·legacions estaven disposats a acceptar.
3) La responsabilitat: la ciutat primer. No era la millor solució que Girona tingués un pressupost prorrogat, encara menys ho era que s'aprovés per una qüestió de confiança a l'alcalde. En el primer cas caldria haver tornat a iniciar negociacions per pactar el pla d’inversions. A més, estàvem en el mes de març (cal recordar que abans els pressupostos s’aprovaven al novembre de l’any anterior), és a dir que moltes entitats, associacions o ciutadans que necessitaven l’aixopluc i suport de l’Ajuntament havien d’escoltar la cançó de que encara no teníem pressupost aprovat, en definitiva, un retard molt considerable quan ja hem passat un terç de l’any. En aquest context la responsabilitat era en primer lloc de l’equip de govern, dient si acceptaven o no les nostres al·legacions i establint un diàleg obert amb la resta de grups per negociar i aconseguir més regidors a favor que no pas en contra, una qüestió de confiança no era una opció ni responsable, ni recomanable. El govern de PSC, ERC i IC-EV de la darrera legislatura tenia 17 regidors que donaven suport al pressupost, això si, amb molt de debat previ abans de tancar una proposta. De vegades cal recordar-ho quan es diu que abans no es dialogava prou.
4)
Balanç. En el ple municipal de dilluns alguns grups no van pair bé la nostra
abstenció, tant aquells que van votar el mateix que nosaltres a canvi
d’altres millores que havien assolit, com altres que han canviat de parer
en el procés o aquells que l’any passat van votar-hi a favor. Es pot justificar
l’abstenció per haver aconseguit que hi hagi una nova estació de Girocleta, més
pressupost per horts urbans i facilitar la participació ciutadana en el pla
d’inversion, però no per aconseguir noves partides de serveis socials i
ocupació per valor de 600.000€? Sincerament és complicat de justificar per
molta dialèctica que apliquin els companys d'IC-EV. Entenc que pot haver-hi un punt de frustració
per allò que alguns havien negociat i explicat com a millores, i que certament
ho són i que nosaltres reconeixem, però que probablement no són tan importants
com allò introduït pel PSC en el pressupost, però d’aquí a fer-ne una crítica
tan poc raonada com la que vam escoltar al ple hi va un bon tros. Feia dies que
li havia dit a un regidor si s’imaginava quin pressupost de caràcter més social
hauríem pogut aconseguir si les esquerres haguéssim negociat amb una certa
unitat. En tot cas, aquesta dinàmica avui és impossible, una part de l’esquerra
viu més pendent de fer-nos crítica i eixamplar les nostres diferències que en
assenyalar allò en què el govern de CiU s’equivoca, ja sigui per acabar amb
moltes de les coses que s’havien fet bé en el passat, com en focalitzar-se en
àmbits que al nostre entendre no són els que la ciutat necessita. El pressupost
és model de ciutat, és prioritzar inversions; abstenir-se i no dedicar ni un
minut a allò que no es comparteix amb el govern és com a mínim sorprenent,
refiar-ho tot als afalacs de l’alcalde és poc seriós. Ja fa temps que defenso
que una part important dels ciutadans que es consideren progressistes no
entenen que no hi hagi una major unitat d’acció dels partits d’esquerres a la ciutat. Pel que
respecta a la CUP, ens acusa de tenir el mateix model de ciutat que CiU,
sincerament no ho comparteixo però bé, sota la seva perspectiva, especialment
quan es radicalitza és cert que segur que hi ha diferències molt notables entre
el model de la CUP i el nostre. En relació al PP ens acusa d’haver canviat per
poc i ens adverteix que els 600.000€ que cal afegir per les nostres peticions
no es compliran. La regidora Silvia Paneque li assenyala que la partida de
romanents de l’any anterior és d’una xifra similar i que per tant és
perfectament versemblant si hi ha voluntat per part del govern. CiU passa de
puntetes sobre la retirada de la moció de confiança i manifesta que sempre
havien estat pel diàleg, la propera vegada fora bo que no fos a contra-rellotge.
5)
Autonomia i
exigència. A alguns els hi agrada molt dir que les
decisions no les pren el grup municipal, que ho fa el partit o l’ex-alcalde
Joaquim Nadal. És una caricatura, una lectura interessada que a alguns partits els hi
agrada explotar pel seu propi interès. El grup municipal és autònom, pren les
seves decisions de manera col·legiada, ens reunim tot sovint per decidir
l’estratègia i decisions tan importants com el pressupost requereixen
temps i moltes reunions. Evidentment parlem amb molts ciutadans, debatem amb
els nostres militants en assembles, escoltem als que pensen com nosaltres i als
que no, però això si, prenem les decisions nosaltres, quan ens equivoquem o
quan encertem la responsabilitat és tota nostra. I la nostra autonomia es la
que ens fa també ser un grup exigent a l’oposició, incòmode de vegades, i
evidentment si hem introduït millores volem que es compleixin. Molts acords de
ple, el mateix suport del PSC al cartipàs amb els seus acords vinculats, han
estat sovint obviats per l’alcalde, paper mullat. Esperem que aquesta vegada no
passi, i si arriba a succeir, la poca confiança que encara conservem en
l’actual equip de govern quedarà definitivament perduda.
Com a darrer motiu de reflexió, vull recomanar
el blog de la Pia Bosch en relació a aquest tema. Finalment vull felicitar a la regidora que ha portat el pes de la negociació per
part del PSC en el pressupost, la Silvia Paneque, la qual, ha fet una gran
feina en la negociació, buscant totes les possibilitats per dotar al pressupost
2013 de la ciutat de Girona de més eines per impulsar els serveis socials i la creació d'ocupació. Enhorabona!
