El passat dia 11 de març vam
presentar MES-Moviment d’Esquerres a Girona. Ens van acompanyar més de 100
persones i va ser un acte de demostració clara que un projecte socialdemòcrata
d’estricta obediència catalana i sobiranista té recorregut a Girona. N’estic
convençut. S’acosten eleccions municipals i una pregunta que m’han repetit molt
aquests dies és si em presentaré o no a les properes eleccions a Girona. Fins
ara he explicat que ajudaré al màxim a MES a Girona i a nivell nacional, hi
estic implicat i em sento partícip d’un projecte col·lectiu, m’alegraré en cas
que puguem ajudar a construir un govern progressista i catalanista a la ciutat
i que siguem decisius en el procés que viu Catalunya. Amb la família, amics i
gent propera ja fa temps que he compartit una decisió ben meditada, però
difícil de prendre: no repetiré com a regidor en el proper mandat.
Són diversos els motius, potser
amb un n’hi hauria prou, però en tot cas s’hi combinen factors polítics,
professionals i personals, tots ells ben presents alhora de prendre aquesta
decisió. Ara bé, en primer lloc m’agradaria deixar ben clar, que més enllà de
la mala premsa – de vegades merescuda- de la política; dels problemes interns
de la socialdemocràcia a dia d’avui i de la catalana en particular; de les tensions
del moment polític que vivim o de les hores que implica la dedicació municipal
i que molt sovint manllevem a la família i els amics... estic content d’haver
dit que sí ara fa quatre anys, i molt. Conec millor la ciutat, i l’estimo més
precisament per això. Aprecio millor les dificultats de cada barri i la
il·lusió dels ciutadans que s’hi dediquen en cos i ànima en associacions i
organismes, respecto i valoro més la feina dels tècnics municipals, reconec la
importància cabdal dels mitjans i les limitacions que pateixen els periodistes
per explicar i fer entendre la política municipal, em sembla més rellevant que
abans el paper de la institució municipal, i valoro la dedicació i l’esforç que
hi posen molts regidors més enllà del color polític al que representen,
cadascun amb el seu tarannà, capacitats i visió de la ciutat. És un tòpic si
voleu, però es com em sento avui.
Estic orgullós d’algunes
actuacions que hem dut a terme, del paper propositiu i de control que hem
exercit, d’intentar fer a l’oposició el que hauríem fet a govern. Ara bé també
penso que tots plegats hauríem pogut fer més per la ciutat i la institució que
ens acull, jo mateix m’aplico autocrítica en algunes decisions i de la mateixa
evolució dels plens municipals de manera col·lectiva. En aquest mandat he
intentat aportar diàleg amb tothom, voluntat constructiva i una certa visió del
que es podia fer en promoció econòmica i medi ambient sobretot. En joventut no
sóc cap expert, més enllà de ser el segon regidor més jove del ple i crec que ha
estat una àrea desapareguda i una mica oblidada, més enllà dels temes
d’ocupació juvenil que hem fet aparèixer al ple. En urbanisme he posat voluntat
i esforç per posar-me al lloc d’un mestre insubstituïble en el grup i que m’ha
ajudat sempre que l’he necessitat, en Ramon Ceide al qual vull agrair
especialment la paciència amb un neòfit en la matèria. He participat en moments
importants com els que van permetre tirar endavant dos pressupostos del govern
municipal en minoria, i en tots els temes rellevants de manera conjunta en el
grup. Diverses vegades m’ha tocat parlat del procés que viu Catalunya i de la
nostra posició com a regidors on tot sovint hem votat diferent de la posició
oficial del PSC, i que ha acabat generant el trencament del partit.
Crec que he actuat des de la
llibertat del meu pensament i dels meus valors, però mantenint l’esperit
col·lectiu d’aquell grup que ens vam presentar fa quatre anys i del respecte
als votants. En Joan Manel del Pozo va dir fa uns dies que la desobediència en
alguns casos és un exercici de responsabilitat, bé, no se m’acudeix millor
manera d’explicar-ho. També m’enduc una excel·lent relació amb els companys de
viatge, en Carles i la Judit des del seu lloc d’assessors, en Ramon, en Quim,
la Meli, l’Àngel i la Pia. També voldria agrair l’ajuda de molts ex-regidors i
companys, i als ciutadans que ens han donat suport en els moments complicats i també
dels que m’han fet saber quan no estaven d’acord i perquè. Amb tots ells i
molts d’altres segur que seguiré preocupant-me i treballant per la ciutat des
d’un altre espai, com un ciutadà més, però amb una perspectiva ben diferent de
la de fa quatre anys i que només et donen una cinquantena de plens maratonians
i sobretot moltes trobades, reunions i trepitjar ciutat.
Marxo ara de l’Ajuntament de
Girona perquè políticament crec que un període intens com el viscut com a
regidor del grup socialista ha de ser sobrevingut per nous protagonistes, si
més no, a curt termini. També perquè penso que en la política és important el
compromís en moments difícils i participar activament, però també saber-ne
sortir o si més no assumir un segon pla durant una temporada. Quan vaig dir sí
a la Pia d’anar a la llista al 2011 ja sabia que totes les enquestes ens eren
desfavorables i després de 30 anys de governs socialistes era poc probable obtenir un resultat que fes
possible governar però pensava que era un projecte que podíem consolidar a
futur. No va ser possible per errors propis i per moltes circumstàncies
externes. Qui sap que passarà al futur,
però ara penso que és millor deixar pas.
Potser en d’altres països és més
fàcil el transit de la vida política a la professional. Tinc la sensació que malauradament
aquí tot es barreja i no afavoreix que el pas d’un espai a l’altre flueixi
d’una manera més natural. Potser per això no vaig voler mai deixar la meva
activitat professional privada, tampoc la Universitat. Va ser la única condició
que li vaig posar a la Pia per acceptar ser regidor, vaig fer algunes renúncies
– com tothom quan accepta participar en la vida pública però que han estat
compensades amb escreix- i vaig dir no a alguna proposta de feina que em
semblava incompatible amb el fet de ser regidor. Estic convençut que és a
partir de l’experiència professional prèvia des d’on pots ajudar millor a les
institucions públiques. Ara bé mantenir una trajectòria professional que es
pugui combinar amb la política no és fàcil, però si és possible crec que
aportes una visió diferenciada. Estic satisfet d’haver mantingut un peu a cada
costat, de no haver desconnectat de la ciutat real front la possible bombolla
de la política. Avui sento que necessito concentrar-me més en la meva activitat
professional si no vull descuidar més del que ja he fet aquests quatre anys a
la família i les persones que estimo a les que agraeixo l’enorme dosis de
paciència i el suport que m’han donat, i a les que he tret temps que ja no
podré recuperar. Potser en d’altres circumstàncies podria haver fet una aposta
més decidida per la política, però la combinació de factors personals,
professionals i polítics em porten a prendre aquesta decisió. Mentiria si no
digués que amb una certa recança tot i estar ben convençut de la decisió presa.
La política sempre m’ha apassionat i els que em coneixen ja ho saben bé.
Vull agrair als que em van
permetre abans de ser regidor aprendre el millor de la política i que van ser
la clau per atrevir-me a fer el salt municipal posterior: l’Andreu Morillas, en
Marcel Prunera, en Xavier Pont, l’Arseni Gibert i l’Antoni Castells per dir uns
quants referents dels meus quatre anys al Departament d’Economia i Finances de
la Generalitat de Catalunya. Gràcies als
companys amb els que vam compartir trajectòria política durant molts anys en el
partit i sobretot amb els que encara segueixo aprenent dia a dia al seu costat.
Moltíssimes gràcies als que em van permetre treballar des d’un espai principal
per la meva ciutat i amb els que hem compartit complicitats, moments difícils i
també bones estones, molt especialment a la Pia Bosch. He intentat ser coherent amb
aquell projecte, el programa amb el que ens vam presentar i sobretot amb els
meus ideals. Disculpeu-me als que hagi pogut decebre, i pels errors comesos. Espero que m’entengueu aquells que aquestes
setmanes i mesos m’animàveu a continuar, gràcies per la confiança demostrada. Molta
sort i major encert als que vindran.