18 de febrer de 2013

Ple de 13 de gener de 2012. Pla local de Joventut de Girona 2012-2015


Tot i que amb retard m’agradaria explicar algun dels temes debatuts en els darrers plens, sincerament no havia tingut temps d’actualitzar les intervencions al ple entre la feina, la universitat i l'Ajuntament. En tot cas,  el passat 13 de gener vam debatre sobre el Pla local de joventut 2012-2015. Aquest és va aprovar per acord de govern al juliol sense passar per ple, un fet inàudit, i el conjunt de grups (PP, CUP, IC i el PSC) vam demanar que calia que hi hagués debat al ple, a posteriori diria que només  el grup d’IC i del PSC vam fer propostes concretes de millora amb al·legacions concretes que van fer que s'aprovés amb el suport de pràcticament tots els grups.

Durant la meva intervenció vaig voler agrair la voluntat de diàleg de la regidora Roser Urra, que tot i no compartir amb ella prioritats o visió sobre quines han de ser les polítiques de joventut dels propers anys, la seva actitud ha estat sempre constructiva en relació als grups de l'oposició, i això crec que s’ha de reconèixer quan és el cas. De fet de totes les al·legacions que vam proposar se’n van incorporar una part important. Aquesta flexibilitat, imprescindible per un govern en minoria i que no sempre tots els regidors del govern actual tenen present, va fer decidir-nos a votar a favor del Pla local de Joventut, ja que tot i no incorporar tot el que havíem demanat, si que vam veure una notable millora en relació al document inicial.

Entre les millores proposades pel nostre grup hi havia mesures en l’àmbit social, d'ocupació i cultural, i especialment és gràcies a les nostres al·legacions que aquest pla té un pressupost i un pla de finançament com tenia l’anterior pla i que era una carència inexplicable en la proposta inicial del grup de CiU. El pressupost sempre és una mostra del compromís del govern amb qualsevol pla. Val a dir que a més en aquelles coses que havien funcionat en l’àrea de joventut hi hagut una voluntat de continuïtat, fins i tot en les que s’havien criticat quan estava a l’oposició, senyal que no devien fer-se tan malament.

Ara bé, el ple també va servir per explicar que aquest no hauria estat el nostre pla, si més no en tres aspectes molt rellevants segons el parer del nostre grup:


OCUPACIÓ JUVENIL. El nostre grup va defensar que hauria calgut una major adaptació a la greu situació econòmica i social en la que es troben molts joves gironins, que el pla gravités sobre la preocupant situació dels joves aturats ens semblava imprescindible. Segons l’estudi que el govern va fer al mes de gener de 2012 hi havia 1.692 joves aturats, i de registrats a l'atur al desembre de 2012 en tenim 1.452 joves segons l’Observatori del treball i amb taxes d’atur al voltant del 50% en els menors de 25 anys (7.562 aturats a desembre de 2012 a Girona; 2.031 demandants d’ocupació joves al desembre). De fet, un dels compromisos del PSC per donar suport al cartipàs municipal al juliol del 2011 era elaborar un Pla d’Ocupació Juvenil. Una proposta que també es va fer en  ple i es va aprovar per unanimitat al novembre del 2011, compromisos que no s’han complert. És un tema sobre el qual vaig escriure fa poc (podeu llegir article aquí) i per tant no em repetiré, però en essència en la meva intervenció vaig voler explicar tant propostes concretes, com un marc d’actuacions coordinades en forma de pla d'ocupació juvenil i un pressupost propi que haurien millorat notablement el Pla de joventut. En tot cas, la comparativa en els apartats d'ocupació del pla de joventut actual amb el de fa 4 anys permet veure que és més una continuació en aquest camp que una proposta ambiciosa per revertir la dura situació de molts joves a l’atur de la nostra ciutat i que tant ha empitjorat.

PARTICIPACIÓ. Vam voler destacar que manquen propostes per incrementar la participació dels joves, aconseguir que s’impliquin en les associacions veïnals per exemple, que siguin una part més proactiva en el disseny de les polítiques municipals, en definitiva que els joves es sentin com a seu aquest pla.  Sóc conscient que algunes iniciatives de participació juvenil no han tingut èxit en el passat, com és el cas del Senat dels joves, però precisament per això cal una certa voluntat innovadora en aquesta àrea i fer noves propostes per incrementar el grau de participació.

PRESSUPOST. En aquest aspecte s’ha de dir que hi ha una absoluta manca d’ambició en els recursos destinats a joventut. Les polítiques juvenils van patir un retrocés en la partida pressupostària de l’any passat en relació al 2011, res fa pensar que es reverteixi aquesta situació en el nou pressupost de 2013, ja que tot hi incrementar el pressupost global, joventut amb prou feines segueix igual que l'any anterior. 

Finalment, davant de la crida a la responsabilitat que l’alcalde fa contínuament al nostre grup, vaig voler contrastar el posicionament del PSC amb el de CiU quan estava a l’oposició fa 4 anys. L’any 2008 CiU va justificar l’abstenció al Pla Local de Joventut presentat pel regidor Quim Ayats. Ho va fer perquè no estava d’acord amb les valoracions que es feien del compliment dels indicadors-objectiu del pla local de joventut anterior i perquè desconfiava del pressupost anual estimat per “falta de rigorositat en la valoració de les accions”. És ben curiós, perquè el mètode per valorar el grau de compliment de l’anterior pla es fa amb el mateix sistema d’indicadors del pla que ara proposen, i costa veure-li la diferència. Encara sobta més que un factor per abstenir-se en aquell moment era que el pressupost no els acabava de fer el pes. Bé, és gràcies a les al·legacions que ha fet el PSC que aquest pla ara té un pressupost i un pla de finançament, perquè el primer que ens van presentar i es va aprovar al juliol ni tan sols en tenia. Contradiccions difícils d’entendre sincerament.

Finalment vaig voler demanar lideratge a la regidora de joventut, la transversalitat del tema fa que de vegades sota els plans que relliguen diverses regidories, que han estat pactats i elaborats conjuntament entre àrees, les mesures tenen dificultats per convertir-se en realitat en el dia a dia si les àrees teòricament més petites com joventut no reivindiquen el seu rol. Les dinàmiques fan que no sempre es prioritzi o es recordi els compromisos amb els joves, i és essencialment el lideratge, la insistència i la capacitat de transcendir del regidor de torn a la seva àrea que fan que aquelles polítiques teòricament tan ben planificades es duguin a terme. En aquesta tasca, també vaig voler recordar la bona tasca de regidors anteriors com en Quim Ayats d’ERC que molts tenim present com un regidor exemplar en aquesta àrea i amb un balanç més que positiu.

Us adjunto el link al Pla local dejoventut de Girona 2012-2015 finalment aprovat per si és del vostre interès.

16 de febrer de 2013

Quin futur oferim als joves de la ciutat?

Article publicat al Diari de Girona el 15 de febrer de 2013.

Hi ha 7.565 aturats a Girona, 91.500 a les comarques gironines, 885.100 a Catalunya, gairebé 6 milions d'espanyols. Encapçalem tots els rànquings europeus. Patim en proximitat o primera persona. Ens inunda el desànim davant la fredor de les estadístiques i els governants que les enuncien amb rictus seriós i transcendent.

En aquest marc, hem pensat seriosament què implica que més d'un 50% dels joves catalans estiguin aturats? És sens dubte un problema estructural, i greu. Estudis recents alerten sobre el nombrós col·lectiu que marxa del nostre país: enginyers, científics, doctors..., talent format a les nostres universitats i amb idiomes que busquen oportunitats on n'hi ha, molts dels quals no tornaran. D'altres menys formats tindran poques opcions, i fins ara hem estat incapaços d'oferir-los una resposta col·lectiva com a societat. Imaginem el país de la propera dècada: amb un col·lectiu tan important de joves amb una experiència laboral minsa i precària, fortament empobrit per una dècada de crisi i poca feina, la competitivitat i la cohesió del país se'n ressentiran. Moltes de les claus per promoure un canvi de fons es troben en la legislació estatal i catalana, que malauradament no es centren prou en aquest tema, més enllà de parlar de l'emprenedoria com si fos la panacea universal. Però si baixem la mirada a Girona, què hi trobem? Polítiques d'ocupació municipals continuistes, provinents dels períodes de bonança que ara ni tan sols intensifiquem amb suficient èmfasi, ja no parlem d'innovar. Des del grup del PSC hem demanat reiteradament al govern que redactés i executés un Pla d'ocupació juvenil, i se'ns respon burocràticament llistant els ajuts que demanen al SOC. Aquesta no és la solució: cal un pla amb recursos tècnics i pressupostaris a l'alçada del repte actual, capaç de concertar accions amb els agents locals, convocant-los com a primer pas al Consell Econòmic i Social que fins ara només s'ha reunit dues vegades. En lloc d'això, malbaratem des de l'Ajuntament 300.000 € anuals en llums de Nadal o més de 250.000 € en estudis inútils. Comparem: Lleida va aprovar fa uns mesos un Pla local d'Ocupació per joves d'entre 16 i 34 anys amb 400.000 € de recursos propis addicionals que actuarà sobre 500 joves. 

És el moment de fer propostes i actuar, i aquestes són algunes de les nostres idees: promoure un programa de segona oportunitat amb incentius que ajudi a joves que no estudien ni treballen a introduir-se de nou en el sistema educatiu com a garantia per augmentar la seva ocupabilitat futura; iniciar un programa municipal especialment dirigit a emprendre entre els joves de Formació Professional, un col·lectiu sovint oblidat; incorporar joves treballadors a l'Ajuntament i a empreses locals per fer pràctiques remunerades, per garantir-los una primera experiència laboral; incentivar treballs temporals de col·laboració social amb possibilitat d'inserció de treball, complementant si cal la prestació d'atur; i prioritzar accions en els barris de la nostra ciutat amb taxes d'atur juvenil més altes, com Santa Eugènia o Sant Narcís, entre d'altres. No fer front a aquest repte amb estratègia i voluntat, sumant tots els agents, emprant les eines i recursos necessaris, i només repetint allò que hem fet fins ara, ens portarà a seguir aprofundint en la fractura generacional i social.