Pàgines

31 de gener de 2014

El Parc, una nova centralitat per a la innovació

El Parc, una nova centralitat per a la innovació. Girona Empresarial. Número 28. Gener-Març 2014

Aquest 2014 farà 10 anys que es van iniciar les primeres construccions del Parc científic i tecnològic de la UdG, un bon moment per fer un cert balanç. En l’actiu evidentment hi ha l’impacte econòmic que generen 150 organitzacions i 1.500 persones: emprenedors, científics i tecnòlegs. Un espai on interactua el món empresarial i investigador i que s’ha convertit en el major pol per a la innovació de les nostres comarques.  És a la vegada un exemple de com diversos agents van saber treballar plegats per crear un projecte ambiciós i ajustat a la dimensió del seu entorn, i en el qual el paper de l’ex-rectora Anna Maria Geli ha estat fonamental. Molts dels passius són símptomes del país que hem viscut en els darrers anys. Fins a 22 parcs es poden comptar a Catalunya,  molts d’ells amb problemes associats al seu finançament, on es barregen errors sistèmics i individuals. En els moments del boom immobiliari s’han construït edificis, no sempre amb prou sentit i amb difícils amortitzacions, que poden posar en risc la seva viabilitat en el marc d’una crisi que cap pla de negoci dels parcs preveia i que han generat importants deutes.



Per experiència professional he pogut veure d’altres projectes de parcs tant a Espanya com a l’estranger. Malauradament en alguns casos eren simples operacions urbanístiques dirigides per Ajuntaments que feien la seva particular versió 2.0 de polígon industrial. En d’altres la recerca o les administracions no deixaven respirar a l’empresa, amb un risc clar de convertir-se en una nova facultat o pitjor, unes noves oficines per a les administracions que contribuïen al projecte. Crec que a Girona aquests dos extrems s’han evitat en gran mesura, i s’ha aconseguit un cert, i fràgil, equilibri entre empresa i universitat pel qual convé vetllar. I el futur? Crec que cal demanar intel·ligència i complicitat a tots els agents territorials. Pensem en la dificultat que tindríem per concentrar una nova activitat d’alt valor afegit a Girona d’aquestes característiques, i treballem per mantenir-la i fer-la el més competitiva possible.