13 de juliol de 2016

Seül, la ciutat on la innovació no dorm

Article Empresarial Girona. Número 38. Juliol-Setembre 2016



En plena crisi del sistema polític espanyol –amb repetició d’eleccions incloses- he tingut l’oportunitat de visitar Corea del Sud. La impressió ha estat dual. Per una banda admiració per un país que ha aconseguit en una sola generació passar de la pobresa i una economia basada en l’agricultura a convertir-se en un dels països més rics. Bloomberg en un article recent la considerava l’economia més innovadora del món per sobre d’Alemanya o Japó. El paper dels “chaebols”, les grans corporacions multinacionals, que configuren un autèntic pilar de l’economia amb Samsung , Hyunday i LG entre d’altres, expliquen aquest canvi a passos accelerats junt amb la decidida inversió des de les polítiques públiques en R+D.


Ara bé aquests mateixos grans conglomerats empresarials generen un cert dubte sobre la pressió que poden exercir en la resta del sistema, molt especialment les pimes i els emprenedors. Com a reacció, en els darrers anys s’han intensificat notablement els programes públics de suport a clústers, a les petites empreses i també accions més tímides per afavorir als emprenedors en un entorn on el talent, els diners i les oportunitats semblen molt més fàcils de localitzar-se en els “chaebols”.


A Corea es percep un dinamisme, una voluntat de tenir una presència global, i una aposta del govern per a la innovació que genera una preocupació sobre el camí que segueix la UE. Quin és el futur que espera a una política europea endormiscada i burocratitzada, a uns pressupostos migrats en l’impuls de la competitivitat arrel de la crisi dels darrers anys, i especialment a una manca de voluntat política col·lectiva per posar la indústria, l’economia productiva i la innovació com a prioritat pel desenvolupament?