Pàgines

17 de juliol del 2015

Una realitat incòmode

Article Empresarial Girona nº34 Juliol-Setembre 2015

Recentment el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha publicat un diagnòstic del sistema d’innovació a càrrec del Dr. Xavier Ferràs. És una lectura obligada per entendre el molt que ha avançat el país en recerca en els darrers anys, alguns dels actius dels quals disposem (la base industrial, l’excel·lència i la productivitat científica, la potència de la marca Barcelona per atraure talent, etc) però també per preocupar-se sobre alguns elements de les polítiques d’innovació empresarial a Catalunya. En primer lloc pels pocs recursos abocats des de l’administració a incentivar les polítiques de demanda en relació a la innovació, especialment empresarial. L’informe explica detalladament com els pressupostos públics han reduït considerablement la inversió en recerca i molt especialment en la industrial, que amb prou feines representa un 3,24% del total i que sobre el total del pressupost de la Generalitat de Catalunya és poc més del 0,1%. No parlem de les aportacions municipals o d’organismes supramunicipals que en pocs casos han fet apostes decidides sobre l’economia del coneixement i la innovació.


Un segon problema és la manca d’una visió holística i coordinada sobre el sistema d’innovació que per la seva mateixa complexitat fa interactuar múltiples actors i que requeria des de la política un enfocament més integral, estable i amb una direcció més tècnica. Hem viscut anys erràtics, amb constants canvis en plans i programes que apareixen i desapareixen, i que no contribueix a l’estabilitat del mateix sistema.


La manca d’inversions, la inestabilitat, l’atomització d’agents en xarxes de vegades poc coordinades entre elles, la priorització de l’excel·lència científica sobre la innovació més aplicada a l’economia industrial ens porten a la desaparició de la meitat de les empreses innovadores dels darrers deu anys, a un sistema més dependent de l’R+D públic que del privat, a la caiguda de l’ocupació i les exportacions de més valor afegit o el descens en el RegionalInnovation Scorecard de les regions innovadores que segueixen a les líders, a un tercer nivell de regions innovadores de manera moderada. Tot plegat un diagnòstic preocupant. És per això que encara amb més raó cal celebrar algunes bones notícies com la recent creació d’Eurecat, el centre tecnològic que integrarà part de l’atomitzada xarxa de transferència tecnològica catalana.