Pàgines

20 de desembre del 2014

Ple del 15 de desembre a l'Ajuntament de Girona



Aquesta va ser la meva intervenció en el passat ple del 15 de desembre quan vam passar de regidors del PSC a regidors no adscrits junt amb en Quim Bonaventura, l'Amelia Barbero, l'Àngel Quintana i la Pia Bosch que encapçalava la llista l'any 2011 i després d'haver rebut el suport de 21 ex-regidors del PSC a l'Ajuntament de Girona, entre els quals en Quim Nadal, l'Anna Pagans i en Joan Manel del Pozo. Un dia trist per molts motius, un fracàs col·lectiu de ben segur:


Deixar la militància del PSC després de 18 anys ha estat una decisió dolorosa i complicada. He ajudat i participat en un projecte col·lectiu durant molts anys com a militant de base i des del treball orgànic; també en les candidatures de l’Anna Pagans des d’un segon pla; en el govern tripartit a la Conselleria d’Economia i finances amb l’Antoni Castells i aquests darrers 3 anys i mig com a regidor de la meva ciutat. I em segueixo sentint socialdemòcrata i catalanista com el primer dia. En aquest sentit res ha canviat. Vaig militar en un partit on em sentia reflectit per l’empremta d’en Josep Pallach ben present a les comarques gironines, en la feina feta a Girona pels governs d’en Quim Nadal, en el procés il·lusionant que va representar en Pasqual Maragall. Aquest era el meu PSC, i la via gironina potser la més transversal i plural, com la millor manera en que es podia vertebrar un catalanisme inclusiu. Crec així mateix que el poble de Catalunya ha de poder decidir de manera sobirana sobre el seu futur, i crec que el PSC no només ho havia de dir de paraula, havia de participar activament en el procés i des de l’estricta obediència catalana, essent crític quan no es fessin bé les coses, però liderant el canvi si realment creia en el dret a decidir. En els darrers mesos el PSC s’ha anat allunyant del posicionament de molts dels seus votants i de càrrecs municipals en el procés nacional i com sabeu hem votat sovint diferent de la posició del partit a nivell més orgànic. És una situació que feia difícilment sostenible seguir com fins ara.

Ens hauria agradat seguir treballant com un sol grup com així vam proposar, tal i com s’ha fet al Parlament de Catalunya en una situació similar. Pactant una dinàmica de funcionament nova si calia. Aquesta opció de diàleg no ha estat possible, el partit ens expulsa del grup municipal socialista de l’Ajuntament. Tots nosaltres vam participar activament en una candidatura, tots set regidors, en un programa al qual serem fidels per respecte als ciutadans. En vam ser autors del mateix, jo el vaig coordinar i m’hi sento plenament identificat amb tot el que hi està escrit. Seguirem actuant com fins ara, tenint ben present aquell programa i seguirem fent d’oposició responsable. Una oposició crítica amb el govern quan ha calgut, però fent possibles molts dels avenços de la ciutat. No repassaré la llista però crec que en les àrees que he treballat sempre he intentat trobar espais de diàleg i d’acord en benefici dels ciutadans. Plans com els d’ocupació juvenil, en mocions per impulsar temes com un pla per la pobresa energètica o el Girona actua, aportant la nostra visió constructiva a àrees com la de promoció econòmica en la seva futura agència o el Parc científic, en àrees com les de medi ambient o en urbanisme on hem fet possible que el govern trobés suports i milloréssim les posicions inicials.

Sempre he cregut que la funció dels electes és treballar perquè la institució sigui millor que quan hi vam començar. La institució ens sobreviu i ens acull, els governs són bons si fan millors, més fortes i més grans les institucions. Personalment crec que el llegat dels trenta anys que ens precedeixen és un gran actiu i una gran responsabilitat, i intentaré donar continuïtat institucional treballant per deixar una millor ciutat i institució l’any 2015 als que ens succeiran, fins allà on modestament pugui ajudar des del nostre paper d’oposició, i és el que seguiré fent aquests pocs sis mesos que queden de legislatura. Fidelitat al programa i als votants, i màxim respecte a la institució i la ciutat. Aquestes continuaran essent la guia en les meves actuacions. 

12 de desembre del 2014

Allunyant-nos de l’excel·lència innovadora



Allunyant-nos de l’excel·lència innovadora
Girona Empresarial. Número 31. Octubre-Desembre 2014


El passat juliol es va publicar el darrer informe COTEC sobre la situació de la innovació a Espanya confirmant una tendència preocupant. En primer lloc la baixada de la inversió en R+D sobre el PIB de manera que Espanya es queda en l’1,30% i Catalunya en l’1,51%, des del 1,36% i l’1,56% respectivament de l’any anterior, mentre que CCAA com el País Basc segueixen creixent any rere any fins a arribar al 2,19%. Perquè ens fem una idea del que representa cal pensar que països com Japó o Alemanya estan invertint de l’ordre del 3%, alguns països líders com Corea o els països nòrdics més del 4% i que la mitjana europea és del 1,97%. De fet Espanya té un greu problema de competitivitat, com constaten l’Institute for Management Development o el Fòrum Econòmic Mundial que ens ubiquen en llocs poc destacats, el 45 i el 35 respectivament, en part, per la nostra feblesa en  els indicadors d’innovació.



Un altre element  a revisar és l’estructura d’aquesta inversió. Si fa 10 anys a Catalunya gairebé el 70% de la inversió era empresarial – en línia amb el que tenen els països més desenvolupats- en poc temps el nostre model s’ha anat assemblant cada vegada més al model espanyol amb més pes de les administracions públiques i universitats i menys de l’empresa, fins arribar a l’actual 56,2% d’inversió empresarial. És en aquest sentit que cal fer una reflexió per conduir cada vegada més recursos addicionals cap a projectes empresarials innovadors, posant en marxa nous programes per consolidar consorcis empresarials amb el suport de l’administració que permetin activar l’R+D ex-novo, aquella que l’empresa no faria (per risc o per manca de dimensió), però que amb un determinat incentiu durà a terme. Conformar-se amb el suport a petits projectes d’innovació que només substitueixen possible inversió privada per pública no és la resposta. Cal tornar a engegar projectes transformadors d’entre 1-2 M€ en consorcis de pimes, grans empreses i oferta tecnològica. L’alternativa és la reducció lenta però constant de la inversió en R+D i la pèrdua de centralitat de l’economia productiva en l’aposta per la innovació.