21 d’octubre de 2014

Agència de Promoció Econòmica de Girona

El passat 20 d’octubre ens van convocar a la reunió per aprovar la conversió del Consell Econòmic i Social de Girona en Agència de Promoció Econòmica. Es convertirà el CESGi en una mena d’organisme de coordinació de les diverses polítiques de promoció econòmica de tots els agents que hi participen, i les tasques tècniques o executives de l’Agència de fet seran les que feia la mateixa àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament. En teoria és una opció per estalviar recursos ens diuen, però sembla més un simple canvi de nom d’una àrea de l’Ajuntament i del CESGi que una proposta de reinvenció de les polítiques de desenvolupament econòmic a l’alçada de les expectatives posades. Després de tres anys esperant una proposta el nostre grup esperava molt més sincerament.


Encara va ser més xocant que els sindicats votessin en contra dels canvis en el CESGi, i van assenyalar que simplement els hi havien informat dels canvis i que en cap cas, s’havia proposat un diàleg obert per consensuar i procurar una proposta integradora de l’Agència. El govern va comptar amb el suport del PP i és va haver de fer una votació que ens indica que tot plegat comença amb mal peu. Seria d’esperar que una Agència de promoció econòmica comptés amb els màxims suports de tots els agents socials, econòmics i polítics, i no sembla que sigui el cas. Encara va ser més desagradable que es posés en dubte la tasca del CESGi durant tots aquests anys. Segur que havia de canviar i tenia camí per millorar, però al meu entendre no és la millor manera de demanar complicitat a molts agents que han estat al CESGi durant anys, i que fins i tot l’han presidit com era el cas d’algun empresari present i afirmar que de la revisió de les actes se'n desprenia la poca activitat del Consell Econòmic i Social. Poca mà esquerra quan en la concertació precisament en cal molta.

M’agradaria però fer una primera lectura positiva: Tenim sobre la taula una proposta d’Agència i un camí per començar a treballar, tard, però el tenim com tant havíem demanat des de l’oposició en els plens municipals i en diversos articles que havíem fet (I) i (II). Crec que veient com discorria la reunió el govern va fer bé en dir que era un embrió d’Agència i que hauria de canviar i evolucionar en els propers temps. L’horitzó temporal, el 2020 és adequat, i la majoria de línies de treball poden donar joc a propostes i projectes. Vaig trobar a faltar la relació entre promoció econòmica i cohesió social en les línies de treball, és un àmbit que estava molt present a l’Acord Estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana que és el gran espai de concertació del país, i són molts agents, fins i tot els més lliberals com el FMI que propugnen que un i altre han d’estar estretament lligats. A Girona tenim l’experiència del DIE, el dispositiu d’inserció econòmica que és un exemple de la vinculació entre les dues polítiques. Crec que és un encert en la proposta de canvis del CESGi afegir diversos agents que ara no hi eren formalment en el plenari: Universitat, Fòrum Carlemany, AJEG, Parc científic, etc. Avui la promoció econòmica està més distribuïda que els agents més clàssics: patronal i sindicats.

Ara bé, perquè ens vam abstenir des del nostre grup? Bàsicament perquè creiem que no podíem donar un xec en blanc a una proposta amb mancances que hem assenyalat i explicat, però que malauradament han estat molt poc escoltades. No és el nostre model d’Agència. Ara bé, respectem que sigui la proposta del govern, i valorem que hagin deixat la porta oberta a introduir-hi millores i canvis.

Quins són els principals dèficits que identifiquem en la proposta d’Agència de Promoció econòmica? Els resumeixo breument:

o   Creiem que falta l’àrea urbana. Avui parlar de promoció econòmica, implica capacitat d’agregar el nostre voltant: Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix, Fornells de la Selva,...o Riudellots de la Selva que té el polígon industrial de referència de la nostra àrea d’influència. Els recurrents conflictes amb la Trama Urbana Consolidada recents són una mostra que falta diàleg i capacitat d’acció conjunta perquè quan parlem d’atreure inversió a la nostra àrea no és tan rellevant a quin municipi concret del nostre voltant anirà. És molt agraït convidar a l’alcalde de Sarrià de Ter quan va tancar la Torras Papel, i en canvi és molt complicat ajudar-los quan tenen projectes d’inversió o per atraure a algun possible substitut en el seu municipi que passen sí o sí per pactar en el marc de la Trama Urbana Consolidada. Ens sembla en aquest sentit una oportunitat perduda per sumar esforços entre les diverses àrees de promoció econòmica municipal, cadascuna amb la seva estratègia i els seus tècnics, no fer-los partícips i protagonistes d’aquesta agència. A nivell econòmic, la frontera administrativa de la ciutat no és el realment important.

o   Manca una major Integració dels agents econòmics, sabem de la complexitat, però hauria estat una gran oportunitat per sumar esforços. El cas de Global Lleida que ha sumat 8 institucions (públiques i privades) en una sola agència amb un gerent professional i un president del món empresarial en són una mostra de les potencialitats d’integració.  Les agències de promoció econòmica del País Basc són un altre bon exemple. Al País Basc 32 agències aglutinen 177 municipis, a Catalunya ens costa sumar i sembla que cada municipi hagi de tenir el seu propi instrument. Integrant diversos ajuntaments i institucions i posant al servei d’una estratègia una massa crítica perquè treballin plegats aniríem millor. Fa poc a Osona s’ha creat Creacció, participada en un 40% per l’Ajuntament de Vic, un 20% pel de Manlleu, 20% pel Consell Comarcal i un 20% per la Universitat de Vic construint una agència per a la competitivitat del territori. És temps de sumar quan els recursos són escassos.

o   Despolititzar la gestió i el lideratge.  Tenim diversos òrgans consultius i d’assessorament, però a un simple cop d’ull d’on es concentren els recursos és evident que serà des de la Secretaria general d’aquesta agència, que no és altre que l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament i de la Tinent d’alcalde que s’assumeix tota la càrrega. Li diem agència, però segueix sent la principal estructura la mateixa àrea de promoció econòmica. Parlem de taules de treball i totes estan presidides pels regidors responsables de l’àrea quan podria haver-hi sectors empresarials, socials i de coneixement al capdavant. Perdem l'oportunitat de disposar d’una estructura més potent, que sumi tècnics i recursos de diverses institucions i de proposar una gestió professional, despolititzada i a mig termini desvinculada dels canvis en les properes eleccions municipals. Aquest país, i aquesta ciutat també necessita estabilitat en les polítiques de promoció econòmica, i lideratges forts més enllà del mateix Ajuntament. Penso sincerament que nomenar un gestor professional i dotar d’un pressupost per projectes hauria estat una aposta més valenta que la simple coordinació d’agents, que és un primer pas, i és benvingut, però que es queda curt en l'expectativa generada.

o   Primer l’estratègia, després l’estructura i els processos. Aquesta és una màxima habitual pensar conjuntament en l'estratègia per després poder cerca els instruments per a la seva execució.Hauria estat millor encetar un camí de reflexió com va ser el pla ciutat de Girona, en clau d’àrea urbana, definir l’estratègia amb uns primers projectes tractors, concrets, amb cronograma i amb recursos necessaris. A posteriori podríem haver creat una agència pensant en aquesta estratègia i en aquests projectes. Hem seguit el camí contrari. Moltes taules de treball i consells assessors, possiblement amb un risc de moltes reunions amb molts agents participants, i en canvi, la gestió i l’execució dels projectes té un risc real d’acabar concentrada allà mateix, és a dir, en els mateixos funcionaris de l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament i sense cap recurs complementari. La implicació de la resta d'agents dependrà d’un cert voluntarisme que dubto que ens permeti fer el salt endavant que necessitem.


o   Aprendre dels encerts i dels errors que s’han fet en d’altres indrets. Em va sorprendre a la reunió la crítica realitzada a totes les agències de promoció econòmica del país. Se’ns va dir que era un model caduc, destinat al fracàs i que la majoria estaven tancant per manca de fons. Crec que és positiu ser exigent i voler innovar en les propostes, aplaudeixo que vulguem estar a l’avantguarda de les mateixes. He tingut la sort i l’oportunitat de conèixer agències de fora d’Espanya i realment hi ha iniciatives ben innovadores de les que aprendre, ara bé crear un espai de coordinació d’agents no em sembla precisament que sigui el súmmum de la innovació. Així mateix vaig trobar a faltar una mentalitat més oberta a aprendre del que sí que ha funcionat en d’altres llocs, no a copiar, a aprendre de tot el que s’ha fet, errors però també encerts. Proper a Girona tenim Barcelona Activa. Ha estat un exemple d’innovació en polítiques d’ocupació i emprenedoria, també en atracció d’inversions o en la creació de nous pols de competitivitat com el 22@. A Barcelona va haver altres processos complementaris, com el mateix Pla Estratègic Metropolità de Barcelona que integrava 36 municipis i molts agents econòmics de l’àrea urbana, liderat pel difunt recentment Francesc Santacana. A Lleida Globalleida  ha liderat la creació d’un fons de capital risc de 800.000€ per invertir en emprenedors de la província, liderat pel sector empresarial i amb el suport de la seva Agència. Hi ha molts projectes territorials dels que podem extrapolar bones pràctiques. Hauria estat un exercici de reflexió molt profitós per tots els participants del nou Consell Econòmic i Social conèixer aquestes iniciatives.


Feta aquesta reflexió que esperem que sigui valorada com una crítica constructiva, estem disposats a treballar. Crec que no manifestar la nostra opinió com a grup per una pretesa unitat seria contraproduent pel que estic segur que volem tots, grups polítics i agents econòmics i socials, treballar pel desenvolupament econòmic de la nostra ciutat i de la seva àrea urbana. Un darrer comentari, em va resultar incomprensible que alguns partits a l'oposició com la CUP ni tan sols participessin en el debat sobre l'Agència de Promoció Econòmica de Girona, crec que en dies com aquests tothom ha de dir-hi la seva.