17 de juny de 2014

Ple de l'Ajuntament del 16 de juny: convocatòria d'un referèndum sobre la forma d'estat

En el ple de l’Ajuntament de Girona d’ahir el tema que va centrar tota l’atenció mediàtica va ser la posició dels diversos partits polítics sobre una moció que demanava que es faci un referèndum sobre la forma d'estat a Espanya i de reafirmació sobre el dret a decidir dels catalans; i de manera més acusada si l’Ajuntament de Girona reconeixia o no, al príncep de Girona. La primera moció la vaig defensar jo en nom dels meus companys del PSC amb un vot afirmatiu. Els regidors  a Girona pensem que en algun moment caldrà consultar a la ciutadania sobre el model d’estat, en el marc d’una reforma constitucional que permetés afrontar les diverses crisis que es pateixen actualment: social, política, institucional i territorial. M'agradaria dir que personalment em vaig sentir especialment orgullós de la posició del company Odon Elorza al congrés de diputats i crec que els partits guanyarien credibilitat si no existís la disciplina de vot.
En el segon punt vam manifestar que no es donava la unanimitat que existia a l’any 1981 quan l’Ajuntament democràtic en ple i a proposta del PSUC, UCD i el suport de la resta de forces polítiques es va demanar justament aquest reconeixement a la ciutat per part de la corona. Aquest fet és una evidència, només calia haver assistit a la junta de portaveus i escoltar les declaracions dels diversos grups per comprovar que ja no existeix aquesta unanimitat en el marc de la crisi del Pacte Constitucional del que havíem parlat a la moció anterior. Aquesta moció a més proposava que el títol de príncep de Girona ja no podia representar a la ciutat. En aquest punt el nostre grup es va abstenir, precisament perquè demanem que el model d’estat, monarquia o república, formi part d’aquest debat més ampli i que forçosament passi per una consulta ciutadana és el motiu que ens fa pensar que no poder dir si el príncep de Girona pot representar o no a la ciutat. Ens va semblar el més coherent d’un debat que certament era molt més polític i simbòlic que d’efectes reals sobre els ciutadans i ciutadanes de Girona.
Adjunto la meva intervenció sobre la moció que demanava essencialment en els dos primers punts i més importants:
PRIMER.- Tot i els darrers esdeveniments, aquest ple municipal es reafirma en la reivindicació i l'exercici del "dret a decidir" del poble de Catalunya per tal que decideixi lliurement el seu futur com a poble en la convocatòria del proper 9 de novembre.

SEGON.- Des del ple exercici del "dret a decidir" aquest ple municipal dóna suport als ciutadans de l'estat espanyol que reclamen la convocatòria d'un referèndum per tal de decidir lliurement la forma d'estat que prefereixen: monarquia o república.

És innegable que ens trobem en una crisi institucional que va molt més enllà del debat sobre la bondat de la monarquia o la  república, en primer lloc ens trobem en una profunda crisi social que repercuteix en un malestar cada vegada major en els ciutadans que han vist com molts dels drets i llibertats que havien assolit han quedat en entredit amb el desmantellament de part de l’estat del benestar i lleis de caire conservador en relació a les llibertats individuals; estem també davant d’una crisi de desafecció sobre la política i els partits, sobre tots i cadascun dels poders: l’executiu, el legislatiu i el judicial, i finalment una crisi també territorial on la relació Catalunya i Espanya està pendent d’una revisió a fons i una consulta que impliqui la participació democràtica dels ciutadans de Catalunya -com hem reconegut la majoria dels regidors d’aquest ple i del grup del PSC en nombroses ocasions. Són diverses crisis, que s’han d’afrontar en una reforma en profunditat, conjuntament en alguns casos perquè impliquen modificacions substantives de com entenem avui Espanya, Catalunya, el model d’estat i la participació de la ciutadania.
Tots els regidors del PSC de Girona compartim que la continuïtat de la monarquia hauria hagut d’anar acompanyada d’una declaració de les forces polítiques en favor de revisar en profunditat d’un pacte constitucional esgotat i aprofundir en la regeneració democràtica del sistema polític a Espanya i Catalunya. És evident que aquesta declaració malauradament no s’ha produït per part de tots els partits, i de fet, alguns partits com el PP mostren una inflexibilitat manifesta per promoure els canvis que la societat ens demana. Sense aquesta voluntat dels partits, acompanyada d’un debat serè i responsable, no improvisat, és difícil assolir l’objectiu d’un nou pacte constitucional que ens permetés afrontar les relacions Catalunya i Espanya, el manteniment d’un estat social que avui malauradament té importants riscos d’involució i també el debat sobre la monarquia. No reconèixer el paper que ha de tenir la ciutadania en aquest procés polític és negar la seva llibertat a decidir d’una manera madura sobre el seu propi futur. Són els mateixos motius que ens porten als socialistes gironins a defensar el dret a decidir pels catalans. No és el de la volguda confusió que fan alguns sobre dret a decidir com a expressió de la independència, és la defensa del dret a comptar democràticament l’opinió favorable o no sobre quina volen que sigui aquest nova relació territorial, l’expressió democràtica de quin volen que sigui el nou pacte de tots i per a tots.
Els socialistes no som partidaris d’un debat improvisat o parcial, que es faci a tota velocitat i decidir en pocs mesos mitjançant una votació exprés si és millor la república o la monarquia,  però pensem que és un error aquest trànsit de la monarquia sense el compromís ineludible de que en algun moment es consultarà a la ciutadania en un referèndum. Els acords presos fa més de 36 anys no són infinits, no duraran per sempre de manera inalterable, més si recordem fins a quin punt estaven condicionats per la sortida de la dictadura, d’uns límits que en aquell moment feien difícil pensar que tot era possible. Ni tot era permès, ni tot estava obert. No hi havia simetria entre les forces democràtiques i  el règim dictatorial, perquè el pes de la dictadura encara era ben viu i el record del conflicte que va representar la guerra civil present en molts dels ciutadans que van votar. Molts no vam poder participar en aquells acords, ni tan sols havíem nascut en molts casos. Com podem sentir-nos compromesos amb un pacte segrestat per aquells partits que no volen obrir el camí vers un nou acord?
Des del nostre grup respectem el paper que ha tingut la monarquia, però no pensem que sigui la única manera de garantir l’estabilitat i la concòrdia del país. De fet, pensem que la única manera de prestigiar de nou les institucions i la política, inclosa la forma d’estat, serà via una major participació dels ciutadans en referèndum sobre un nou acord constitucional que haurà d’incloure el debat sobre la monarquia i que no és al nostre entendre el principal tema. Aquest és un debat obert a tota la ciutadania i pendent a d’hores d’ara.

En el ple d’avui una moció d’un altre partit ens demana posicionament sobre un possible referèndum sobre la forma d’estat i crec que recullo el sentir de tots els regidors dient que votarem a favor d’aquesta moció tot i no compartir part del redactat en la part expositiva, però si a grans trets de la part dispositiva.  És una moció que no incidirà sobre els ciutadans de Girona directament i que està lluny de les nostres competències. Aquesta moció serveix únicament per marcar un posicionament polític concret dels regidors de Girona, amb poc efecte en la ciutat, però entenem que el debat sobre aquesta crisi institucional, territorial i social és probablement l’element que focalitza major atenció avui i és lògic i raonable que els ciutadans es preguntin que n’opinen els seus representats a l’Ajuntament.