Pàgines

4 de maig del 2014

Politècnics

Politècnics. Girona Empresarial. Número 29. Abril-Juny 2014

L’any 1974 naixia l’Escola Politècnica Superior de la UdG, i ara encertadament s’ha fet un merescut homenatge als que van fer possible aquesta primera infraestructura tècnica de formació i recerca de les nostres comarques. En el transcurs de l’acte, dues idees em venien al cap; la primera tenia molt a veure amb una mirada endavant: què serà de la Politècnica d’aquí quaranta anys més? Com serà recordat aquest moment de crisi? Potser com un punt d’inflexió cap a millors moments que ens permetrà recordar il·lustres enginyers, investigadors de relleu o empresaris sorgits d’aules com la que ens acollia? O bé com l’inici d’un camí més fosc i difícil, de reculada en un moment de recursos escassos, fins i tot de centralització com propugnen alguns en bé de l’austeritat i l’eficiència, i que en un país petit com el nostre implicaria una segura concentració al voltant de Barcelona? Pensava això, al voltant d’aquella idea boja d’una colla de gironins de fer una escola politècnica amb 12 alumnes i 4 professors en el primer any a la seu de la Cambra de Comerç. Avui, fins a 8.467 alumnes s’han titulat en els diversos estudis d’enginyeria i de caràcter tècnic i de ben segur que l’impacte econòmic de tot aquest talent tècnic ha ajudat tant a les nostres empreses com al conjunt de la societat gironina. Potser ens caldria fer més pedagogia de l’actiu que representa i ser capaços de projectar d’una manera realista i ambiciosa que esperem de la nostra Politècnica en els propers 5 o 10 anys.


La segona idea, si voleu més personal i nostàlgica, tenia més a veure amb els records de fa més de 15 anys quan era alumne d’aquesta mateixa escola. El director de la Politècnica, el Dr. Joaquim Salvi, tornava a ser un jove professor de Robòtica que incardinava la seva docència amb les darreres novetats de la recerca, o l’homenatjat Dr. Arnau es convertia de nou en el professor que sempre combinava teoria amb anècdotes personals. Algunes coses segueixen iguals, com les incòmodes cadires de l’aula on es feia l’acte i d’altres han millorat, ara pots enviar WhatsApps als ex-companys presents per recordar els vells temps durant els parlaments sense por que et renyin per parlar a classe.