31 d’octubre de 2013

Prioritat, la indústria?

Revista Empresarial Girona nº 27. Octubre-Desembre 2013

Com a ciutadans interactuem més amb alguns sectors econòmics que amb d’altres.  Amb l’immobiliari i la construcció hem fet d’inversors poc cautelosos, de la majoria de serveis com el turisme, la restauració, el comerç o l’oci i entreteniment en som directament protagonistes. Però la indústria, majoritàriament, es mira amb desconeixement i distància, de vegades amb desconfiança. Sovint ha estat vinculada a notícies més aviat negatives, mesurades en impactes (paisatgístic, medi ambiental, social, etc) o encara pitjor, deslocalitzacions i acomiadaments. Aquest fet s’intensifica en la majoria dels polítics i responsables institucionals, que en un elevat percentatge o bé provenen del sector públic o bé de professions liberals, i pocs del món industrial i de l’empresa. Potser aquestes són algunes de les raons per les quals la indústria no ha rebut ni la prioritat política ni estratègica necessària, ni tampoc el recolzament per part de la mateixa societat. Dir que es retallen ajuts o suport a l’empresa en R+D o internacionalització com ha passat a Espanya i Catalunya no arriba sovint ni a la categoria de notícia.

A pocs quilòmetres de Girona, França ha anunciat un dels Plans Industrials més ambiciosos dels darrers anys a Europa: sota el títol de “França es reinventa” és un projecte a 10 anys   acompanyat de 34 plans específics de reconquesta industrial agrupats en grans reptes, amb el seu corresponent pressupost i un responsable empresarial al capdavant, que pretenen mobilitzar 45.000M€ i crear 480.000 llocs de treball. A Espanya parlar d’un Pla industrial a llarg termini, de manera concertada i amb pressupost, tot junt en una frase, sembla d’una altra galàxia. Però tranquils, ben aviat ens tornaran a dir que cal construir un nou model econòmic d’alt valor afegit pel país, llàstima que potser quan algú s’ho prengui seriosament gairebé no ens quedarà indústria on aplicar-se.

3 d’octubre de 2013

Diagnòstic i alternatives a la situació actual del PSC (part II)


Fa unes setmanes vaig intentar donar la meva perspectiva sobre la situació actual del PSC i que acabava amb la proposta d’impulsar alguns canvis en el PSC per tal de construir una alternativa de progrés que ni accepti l’unilateralisme d’uns, ni el recentralisme dels altres, i que lideri el reformisme del país a nivell social i nacional. Apuntava una reorientació al voltant de la cultura democràtica del partit com a condició imprescindible per iniciar una nova etapa; treballar en una agenda reformista pels propers anys; prioritzar que es pugui realitzar la votació del referèndum amb garanties de llibertat i de manera urgent; un acord pel respecte a la pluralitat dels militants en la conseqüent votació si no es pot arribar a un acord en una resposta que encaixi amb la proposta federal i un impuls a l’obertura del partit mitjançant les primàries. M’agradaria en aquesta segona part apuntar amb més detall en quines propostes caldria aprofundir en un breu període de temps si volem recuperar un espai que cada vegada és fa més petit, de fet, les mateixes enquestes van minvant l’expectativa de vot en un entorn polaritzat. Com deia, canvis per focalitzar-nos en allò que realment ens podria unir a tots els que quedem avui al PSC, part dels que han marxat i a algun nouvingut.