11 de setembre de 2013

Reflexió un cop passat el 11 de setembre i al fil de l'adhesió del grup municipal del PSC de Girona al Pacte Gironí i nacional pel dret a decidir

La cadena de la via per a la independència d'ahir 11 de setembre ha estat un èxit clamorós dels seus organitzadors. És una evidència i resulta ridícul minimitzar la capacitat de mobilització dels catalans. A la vegada és una demanda que reforça la necessitat de votar i deixar les interpretacions maniquees de majories o minories silencioses que fan des del PP o Ciutadans o sobre el número real de participants. 




El grup municipal a Girona del PSC hem manifestat el nostre suport a totes les propostes encaminades a promoure, impulsar i poder exercir lliurement per part de la ciutadania el dret a decidir, o millor dit, un referèndum per a la independència de Catalunya. Així ho vam fer el passat  11 de febrer de 2013 en el ple municipal en el qual es va proposar donar suport a la Declaració de sobirania prèviament votada al Parlament i aquesta setmana quan ens hem adherit als pactes nacionals i gironins pel dret a decidir i on tots els regidors del nostre grup hem votat a favor. Així mateix, la majoria de regidors del grup vam donar suport en el ple municipal a la Via Catalana. Crec a més que és desitjable i necessari que aquesta votació es pugui fer amb totes les garanties, amb un debat serè, plural i accessible a tothom, i en aquest sentit pensem que és positiu participar en els processos que predeterminaran en part com es farà aquesta consulta. Avui el sentir majoritari dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, allò que clarament els uneix d’una manera transversal és precisament l’impuls del Dret a decidir i per tant ens hi adherim per poder-hi aportar la nostra visió, i sumar-nos al sentir de la majoria de gironins i gironines que també és el nostre. No haver-ho fet al Parlament em sembla un error greu de l’actual direcció del PSC. L’evident gran increment del nombre de catalans que aposten per la independència obliga a comptar-los amb totes les garanties i és una expressió de legitimitat democràtica, s’ha de fer i hi ha formes de fer-ho, en les que no m’estendré perquè s'ha explicat molt i s'ha estudiat per experts en aquest camp. Personalment, crec que al país li convé fer la votació amb una certa urgència, allargar aquesta situació d'incertesa i de debat monotemàtic en el qual viu Catalunya no ens ajuda en cap sentit.

10 de setembre de 2013

Ple Municipal 9 de setembre de 2013: Noves inversions de la empresa Nestlé

Planta de Nestlé a Girona

Ahir el Ple Municipal de l'Ajuntament de Girona va aprovar un punt de l'ordre del dia pel qual es permetrà a la planta de la Nestlé a Domeny construir una torre a una alçada superior a l'actual en el marc d'una nova  inversió de modernització a la planta. Podeu trobar la notícia al Punt. Em sembla un clàssic exemple de com un Ajuntament ha de facilitar les inversions industrials i ajudar a garantir l'ocupació en la indústria més important de la ciutat. La CUP i ICV van votar en contra per l'impacte paisatgístic de la torre, i acompanyat d'algunes reflexions tipus: "els temps els marquem des de l'Ajuntament, no des de Suïssa" i acompanyats d'algunes crítiques a les "multinacionals", fins i tot barrejant tot plegat amb el que ells anomenen "mafies", paraules que al meu entendre haurien de fer enrajolar a qualsevol que hi hagi dedicat un temps mínim a pensar en la importància de la indústria, i de les polítiques industrials per a la recuperació econòmica del país. Per acabar-ho d'adobar els grups d'ICV i el PP es van barallar enmig d'aquest punt amb referències creuades a la gestió passada per part d'un ex-regidor de govern d'ICV  i de totes les coses que se'n penedia, i crítiques sobre qui participava a la via catalana o no. No és broma ni una exageració partidista! Tot en el mateix punt en el qual debatíem sobre si permetíem aquest canvi urbanístic o no...vaig haver de començar la intervenció desitjant que cap responsable de la multinacional Nestlé que hagi de decidir sobre aquesta inversió escoltés les intervencions precedents dels polítics de la ciutat.

Vaig demanar explicítament a l'alcalde al final de la meva intervenció i més veient que una part de l'oposició anunciés que votaria en contra que organitzi una trobada amb els portaveus dels diferents grups perquè ens puguem reunir amb l'empresa, i potser que alguns regidors coneguin aquesta planta industrial i perquè necessita atraure noves inversions de modernització. Escoltant ahir a alguns regidors, vaig pensar que creuen que les decisions industrials i els projectes d'enginyeria i de millora s'improvisen a voluntat política, i que no hi ha res millor que un bany de realitat i de converses directes amb l'empresa per aclarir tots els dubtes que es puguin generar. Crec que en l'aprovació definitiva fora positiu aconseguir una posició d'unanimitat a favor, que ajudi en el procés de d'atracció de la inversió.

En tot cas, adjunto unes notes sobre el que vaig dir ahir sobre aquest tema:

Com tots els grups saben, el grup d’alimentació Nestlé té una planta a Girona de les més importants a Catalunya, on treballen més de 680 persones avui, probablement és la indústria i empresa privada més gran que tenim a la nostra ciutat, i que contribueix amb els seus impostos i creant ocupació a la nostra ciutat de fa una colla d’anys. És una planta d’un producte d’alt valor afegit, innovador, present en moltes cases i a més altament internacionalitzat, ja que exporta el producte a més de 70 països. És el tipus d’indústria, de model econòmic que convé al país. A més, a la qual s’hi va aprovar fa poc una inversió des de la seva matriu de 44M€, en un entorn de deslocalització i competència molt forta amb d’altres plantes. Pensem ara quantes inversions com aquestes es poden atraure, quants llocs de treball es creen i que faríem per aconseguir-la amb el cost d’oportunitat que representa. Aquesta era una inversió que anava a una nova línia de producció, i que va implicar contractar 100 treballadors més. Només fa falta veure l’estructura de la planta actual, per adonar-se que la majoria són gironins o del seu entorn més proper, és una indústria cabdal a les comarques gironines i per a la ciutat.