 |
| Ramon Ceide amb els regidors del PSC a la inauguració del TAV |
La política és una de les activitats més criticades, que generen més
antipatia, rebuig i desconfiança entre una bona part de la societat. Només cal
veure les notícies al voltant nostre sobre la corrupció, les promeses
incomplertes, el finançament il·legal o els abusos d’una part dels polítics,
per adonar-te que avui no és fàcil explicar que la política també és un servei
a la societat, que és transformadora, que pot impulsar valors positius de
progrés, de justícia social, de llibertat, de millora de la teva ciutat o del
teu país. Hi ha persones que fan més fàcil explicar aquesta segona part més
positiva de la política, que són honestes, que viuen amb intensitat el servei
públic i la seva il·lusió per la ciutat que estimen, que a més estan preparades i
parlen d’allò que en saben amb propietat. En Ramon Ceide és d’aquest tipus de
polític, que combinen passió, coneixement, capacitat i valors.
Un professional, un expert en urbanisme que ha dedicat la major part
del seu temps a la Universitat i al servei públic, que ha estat 10 anys
treballant per la ciutat, un regidor d’urbanisme reconegut en els anys que va
estar a govern per la feina feta, i un regidor a l’oposició respectat en els
plens quan prenia la paraula. En Ramon no és dels que omple les intervencions
de xerrameca buida, cada paraula és precisa, cada referència al passat és un
fil conductor que raonablement condueix cap a una decisió coherent i ben
justificada. La ciutat i la institució primer, i una pregunta que tard o d’hora
en Ramon feia aparèixer en les reunions del grup socialista “què faríem
nosaltres amb aquest tema si estiguéssim governant?”. En Ramon no deixava espai
a la tàctica curtplacista. Des del seu coneixement de la matèria, podria haver
exercit una manera de fer oposició més incisiva i evidenciant més clarament
allò que no rutlla a l’àrea d’urbanisme, però en Ramon sempre optava per una
intervenció més subtil i de traç ajustat, i a la vegada mantenint una visió
personal sobre la ciutat i els barris, i encara més important, dels ciutadans
que hi viuen. Una certa combinació de pensament racional del que coneix sobre urbanisme,
i amb la interiorització d’allò que amoïna al ciutadà, amb els que hi parla i
debat, dels grans temes de ciutat com el TAV, fins el detall urbà dels barris
que tan bé coneix.
No puc dir que conegui en Ramon ni amb prou profunditat, ni de fa massa
temps, amb prou feines els dos anys que hem compartit exercint de regidors a
Girona. Certament que per mi han estat dos anys ben intensos i em sembla que
pels llarguíssims plens junts, les comissions informatives, les nombroses
reunions dels dilluns, els dinars o sopars organitzats, o les passejades per la
ciutat de tant en tant m’han fet apreciar, admirar i reconèixer a en Ramon.
Primer com un expert de primera fila a nivell urbanístic, un professor en un
sentit plenament positiu del terme pel seu caràcter pedagògic, i a la vegada
amb les idees clares d’un professional de la matèria amb un domini pràctic del
que cal i del que no a la ciutat i sense fer volar coloms. En segon lloc, un
polític honest que estima la ciutat de Girona, un estil de fer oposició i
entendre que la bona política és aquella que posa per davant sempre la ciutat,
més pendent de veure com pot ajudar al govern a tots nivells que a treure rèdit
dels errors en què cauen. Un gironí de cap a peus, sempre amb una anècdota, una
coneixença, un racó de la ciutat, una historia que explicar que et fa ballar el
cap o somriure. Finalment i més important, una persona que es fa estimar pels
que hem tingut l’oportunitat de treballar amb ell, pel tarannà, per una
modèstia exagerada, pel sentit de l’humor, per la bonhomia que respira per tot
arreu. En Ramon a més sempre tenia bon consells que donar-nos, als que de
manera paternal, es refereix com els joves del grup. Gràcies Ramon per aquests
dos anys a l’Ajuntament de Girona, et trobaré a faltar.
