10 de juliol de 2010

Previsions i confiança

Previsions i confiança
Article Empresarial Girona nº14 Juliol-Setembre de 2010

La tornada a les vacances en clau econòmica porta indefectiblement a fer previsió sobre el futur i del que seria desitjable que succeís. Tant de bo, aquesta aturada estiuenca també ens aporti més seguretat per afrontar reformes que caldrà continuar duent a terme per redreçar una situació complexa. Si més no, els darrers anuncis dels governs i tímids indicadors de millora, han aconseguit aturar el conjunt de forces que estaven desestabilitzant la nostra economia i marquen el camí a seguir.

Europa comença a ser més optimista, el creixement en el segon trimestre de l% del PIB són un bon motiu, amb Alemanya protagonitzant la recuperació i que ens ajudarà a millorar exportacions, o la publicació dels test de resistència bancària que han donat aire a Espanya. Tot i que encara hi ha previsions preocupants, la situació comparada amb l’any passat ha millorat, i això també és reflecteix a Catalunya en indicadors com l’índex de producció industrial que augmenta, l’atur a la indústria que segueix reduint-se, les exportacions que continuen impulsant la recuperació o en estudis recents, com el de perspectives laborals d’ESADE que preveuen ampliacions de plantilla en un 30% d’empreses aquest any.

La recuperació econòmica necessitarà més per consolidar-se que unes primerenques dades de millora, necessitem confiança, i aquesta només s’assoleix quan els números es tradueixen en expectatives reals de canvi i projectes que actuïn com a tractors. En aquest sentit, crec que aporta una dosi d’optimisme la possible atracció d’inversió per part d’un fabricant xinés d’automoció, que es pot traduir en llocs de treball i oportunitats per la xarxa de proveïdors catalans. Tot i que qualsevol operació d’aquest tipus és enormement complicada i d’incert resultat, cal valorar que s’ha fet una bona feina quan una indústria tan competitiva posiciona Catalunya com la porta d’entrada a Europa. Fa just un any, en aquesta columna em referia al treball en un sector clau a Catalunya com l’automoció, i alguns dels elements allà apuntats, com l’emergència del vehicle elèctric o el manteniment de la competitivitat d’aquesta indústria, avui es veuen amb més claredat. Esperem que ens ajudin a il•luminar un context econòmic fosc i poc esperançador com el que hem patit els darrers dos anys.

1 de juliol de 2010

Impacte de la crisi en les inversions en R+D

Impacte de la crisi en les inversions en R+D
Article Empresarial Girona nº13 Abril-Juny de 2010

Dos informes recents analitzen l’impacte de la crisi en les inversions en R+D, amb resultats a priori contradictoris. El primer, The Global Innovation 1000, analitza 1000 empreses que representen la meitat de la inversió mundial en R+D, i on sorprenentment dues terceres parts de les mateixes incrementen/mantenen les inversions en plena crisi. Aquesta situació també es manté en empreses en pèrdues, on aproximadament la meitat augmentaven el pressupost d’R+D.

Per contra, l’encara més recent informe de l’OECD que fa un balanç del 2009, mostra com la inversió en R+D i en capital risc han patit serioses retallades durant el primer semestre. Una anàlisi acurada permet comprovar com determinats sectors, com el de les tecnologies netes o biotecnologia, segueixen un comportament anticíclic; o com el rol dels governs és clau per mantenir la dinàmica inversora en alguns països, i que pren relleu la innovació oberta, amb major col•laboració entre països i agents.

En tot cas, és difícil traslladar les anàlisis macro de grans empreses o de l’OECD al nostre entorn, sobre el qual manca informació detallada que relacioni tantes variables. Com competeixen les empreses catalanes? Com evolucionen els sectors? Quines correlacions existeixen entre les polítiques implementades i l’impacte en el sistema?, etc. En la meva opinió, abusem d’un discurs monòton i reiteratiu sobre la necessitat de reformes estructurals i d’innovació, massa superficial per descriure el com i cap a on: amb quines tecnologies, quins socis o si és prou prioritari en els pressupostos públics. Sense això, tot plegat són paraules buides.