22 de gener de 2010

10 lectures de l'any 2009

1. La carretera. Cormac McCarthy. Mondadori (2009. Edició original 2006)
2. Vida y Destino. Vasili Grossman. Galaxia Gutenberg (2007. Edició original 1959)
3. Meridiano de sangre. Cormac McCarthy. Mondadori (2007. Edició original 1985)
4. Me case con un comunista. Philip Roth. Alfaguara (2006. Edició original 1998)
5. Fantasmas. Chuck Palahniuk. Mondadori (2006. Edició original 2005)
6. Trífero. Ray Loriga. Ediciones Destino (2000)
7. El profesor del deseo. Philip Roth. Mondadori (2007. Edició original 1977)
8. El juego favorito. Leonard Cohen. Edhasa (2009. Edició original 1963)
9. El ladrón de chicles. Douglas Coupland. Aleph (2008. Edició original 2007)
10. Indignación. Philip Roth. Mondadori (2009)

20 de gener de 2010

Escenaris de futur en el sector de l’automoció

Escenaris de futur en el sector de l’automoció
Article Empresarial Girona. Número 11 -Octubre-Desembre de 2009

El debat sobre la necessària reconversió del sector de l’automoció és recurrent a les notícies i General Motors potser és el cas més paradigmàtic; després d’una reestructuració profunda, amb previsions de reduir la plantilla en 47.000 treballadors, ara està millorant les vendes gràcies als nous estímuls a la demanda del govern americà, naixent un tímid optimisme per haver superat el pitjor moment en pocs mesos.

I a Catalunya? Algunes bones notícies com l’assignació del Q3 a la planta de Seat són més una pròrroga que no pas una estació d’arribada. Les grans marques, amb seus lluny d’aquí, aturen inversions a d’altres països i deslocalitzacions pels costos d’inversió que impliquen en un moment de refredament de les vendes i la manca de crèdit. Catalunya ha sabut aprofitar tenir una planta competitiva en un moment crític i haver fet les gestions correctes a tots nivells: empresa, treballadors i governs; però la reflexió rellevant és: com mantenir la competitivitat en un entorn que canviarà profundament en pocs anys?

Tot i que els darrers expedients de regulació no conviden a l’optimisme, cal superar la visió derrotista sobre el futur, si fem les coses bé, tindrem automoció per anys. Necessitem adaptar-nos per respondre a les tendències que afectaran al sector: formar els treballadors i invertir en R+D són factors clau per millorar la productivitat del treball i del capital, sobretot en sectors de major intensitat tecnològica com aquest; millorar la logística és fonamental, i el Port de Barcelona tindrà un rol importantíssim; modificar competències dels proveïdors i les plantes per produïr els vehicles del futur (quines oportunitats tenim en l’emergent vehicle elèctric?), i especialment, reflexionar sobre què aportarem a la cadena de valor d’un producte que està en moviment accelerat permanent: fabricació, enginyeria, disseny, distribució, manteniment,... No hi ha respostes unívoques o excloents, però caldrà pensar-hi i prendre decisions amb visió a mig termini.

Productivitat i atracció d’inversió estrangera

Productivitat i atracció d’inversió estrangera
Article Empresarial Girona. Número 10 Juliol-Setembre de 2009

L’encadenament de tantes males notícies econòmiques, provoquen que el desànim s’estengui a passos accelerats i correm el risc, en aquesta dinàmica negativa, que les poques bones notícies, quedin soterrades, i els que en fem difusió siguem considerats uns optimistes patològics.

Ja els ben asseguro que no és el cas, sóc conscient de la complicadíssima situació de la nostra economia i les seves febleses, en tot cas, m’agradaria assenyalar dos estudis recents amb alguns indicadors positius. Primer, un del professor Josep Oliver sobre els factors de creixement de la indústria catalana que mostra com entre el 2000-2005 la productivitat per hora treballada creix intensament i les fonts principals del creixement del VAB industrial es troben en la quantitat i qualitat de capital, i la qualitat del treball o qualificació del personal, just el contrari que entre 1995-2000 que els creixements es basaven sobretot en la quantitat de treball, és a dir en nombre d’hores. Bons indicadors que ens mostren com una part important de la indústria catalana ha fet els deures, i algunes inversions en TIC o en R+D, comencen a donar resultats en millores de la productivitat. Segon, un estudi de l’IESE assenyala que Catalunya és la tercera regió d’Europa del rànquing de regions receptores de projectes d’inversió estrangera directa, la quarta a nivell mundial en projectes de ciències de la vida, la cinquena en el sector químic i la sisena en captació de centres d’R+D.

Tot i que ens hem d’esforçar encara molt, alguns canvis en el teixit industrial els darrers anys i la capacitat d’atraure inversions, especialment en sectors d’alt valor afegit, marquen un bon camí en el qual seguir-hi treballant.

Fer front a la crisi

Fer front a la crisi
Article Empresarial Girona nº9 Abril-Juny de 2009

La crisi mostra amb cruesa l’esquelet d’una societat complexa, despulla valors del que hem construït entre tots, destrueix confiança i complicitats entre els agents del sistema, trenca tòpics i desencaixa mandíbules als ideòlegs de la no regulació que feien bandera d’uns principis i avui n’apliquen uns altres. Però també assenyala direccions a emprendre, oportunitats per reforçar-nos, ens adonem que caminem sobre la inestabilitat i que hem d’actuar col·lectivament per reposicionar-nos. Les administracions tenen la responsabilitat de recuperar un rol més preponderant i decidit que en els darrers anys, però sense ofegar el mercat. Als ciutadans i empreses ens tocarà ser pacients, perquè per encertats que siguin els plans, tardarem temps en veure’n els resultats reals. I en canvi, si són erronis, en mesos en veurem les conseqüències negatives.

En el camí, trobem vells fantasmes de proteccionisme, mesures contradictòries i atomitzades de cada país i rebuig social als treballadors estrangers, elements que fan adonar-nos que és imprescindible disposar d’un marc Europeu d’acció més cohesionat. Indubtablement el sistema financer i econòmic alemany, angles o espanyol, per posar tres casos ben diferents, no requereixen les mateixes solucions, però per les seves interdependències necessiten actuacions integradores. Finalment, urgeixen propostes per canviar el nostre model de competitivitat, estructurals, valentes, de vegades poc populars, una certa destrucció creativa –manllevant J.Schumpeter i aplicant-ho al conjunt del sistema- fa més falta que mai. Els bons anys només tornaran sobre unes altres bases, està a les nostres mans; oblidem-nos quan més aviat millor dels temps de diner fàcil i abundant, uns nous valors han d’emergir.

Oportunitats econòmiques i energia

Oportunitats econòmiques i energiaArticle Empresarial Girona nº 8. Gener-Març de 2009

Darrerament molts articles analitzen les conseqüències polítiques i socials de l’elecció del president Obama als EUA. Tanmateix, ha passat més desapercebuda una de les seves propostes econòmiques clau: impulsar les energies renovables i la indústria relacionada, mitjançant inversions per noves tecnologies energètiques o la reconversió del transport, perquè actuïn com a dinamitzadors d’una nova economia “verda” que creï 5 milions de llocs de treball en 10 anys.

Tot i que Catalunya no pot impulsar canvis d’aquesta magnitud, caldria fer autocrítica de les oportunitats perdudes per desenvolupar una indústria forta i intensiva en R+D en sectors com l’energia eòlica i les renovables, on actualment existeixen comunitats autònomes millor posicionades. En un moment de crisi i amb nombrosos tancaments i acomiadaments en sectors madurs, necessitem identificar nous sectors que esdevinguin vectors de creixement econòmic i apostar seriosament pel seu desenvolupament. Un exemple és l’estalvi i l’eficiència energètica: disposem d’empreses amb un bon posicionament competitiu i tecnològic que s’han avingut a col·laborar com a clúster per realitzar projectes innovadors i s’ha constituït l’IREC, un institut de recerca focalitzat en aquestes tecnologies. Són oportunitats que cal seguir atentament, que poden generar negocis i llocs de treball en sectors com els béns d’equipament o els serveis energètics a mig termini.